6 de juny del 2010

QUI ÉS CATALÀ? -l'aproximació més gran a la qüestió-

M'agradaria haver-la inventada jo, però la vaig sentir a Ainaud de Lasarte i la vaig retenir. La deixo per a referència del lector reflexiu.
  
Qui és català?


"És catala qui quan li pregunten què és diu: Sóc català" (lo millor és lo menys rebuscat)


Dic que la resposta és una aproximació, p.e.: potser la qüestió  seria més aviat Qui és més català? o espanyol o francès

Podeu googlejar: dos catalanòmetres criteri.

 Una coseta més.  A un Jedi, el mig troll, el vaig respondre a raig quan em va preguntar com m'ho feia per tenir tants trolls i segur que això requereix més matisos, que no sóc capaç de fer del tot. Pujo l'oferta: tres euros als tres primers que ho raonin bé. Crec però que això respon en part. És extret del de moment mig abandonat  El Criticaire.

La verdad
Baltasar Gracián


Advertid que la verdad en la boca es muy dulce, pero en el oído es muy amarga; para dicha no hay cosa más gustosa, pero para oída no hay cosa más desabrida. No está el primor en decir las verdades, sino en el escucharlas; por activa es muy agradable, pero por pasiva la verdad es la quinta esencia de lo aborrecible.


p.s. Els brots han estat envaïts per la mateixa  malura de dies enrera. Passo a fumigar. Gràcies.


COMPTE amb aquest afegitó!


Ara recordo que vaig pensar que la pregunta estaria millor així: ETS CATALÂ?

20 comentaris:

  1. Catalunya es muy grande, desde Murcia al Rosellón francés pasando por Mallorca y hasta la franja de Huesca, es muy garnde y todos los que están dentro y han nacido dentro son catalanes. Ya los fenicios eran catalanes, y los íberos, y los griegos, en fin, todos ha engrandecido la Catalunya eterna.

    Ya eramos merenetos antes de Montserrat, fijaos.

    ResponElimina
  2. Estic d'acord en la primera part, ara bé no crec que es pugui parlar de catalans si ens referim a grecs, íbers, etc. Ara, segur que ells ham forjat també l'ànima catalana, amb els seus defectes i virtuts i ara ja consolidada, ben temperada.

    ResponElimina
  3. "Confieso que a veces soy cuerdo y a veces loco..."

    No, Criteri, esto lo podríamos sostener cualquiera de nosotros. No era ese el hit.

    Sigue pensando, cuenta con mi mala fe, y con mis ganas de hurgar en la herida, no en vano mi mitad deleznable tiene esta noche más empuje que la otra, la supuestamente... buena. Piensa en algo que te ha resultado feo de escuchar últimamente. Algo amargo en tus oídos, aunque dulce en mi boca.

    Y la música, en tu cabeza, sonará.

    ResponElimina
  4. És simplement genial.

    ResponElimina
  5. Yo soy más maloso, Criteri.
    El otro día le pregunté a mi bambino de tres años (a pocos meses para cumplir 4):
    - ¿Tú eres catalán o español?, le inquirí como el que no quería la cosa.
    - Catalán, contestó el pequeño seguro de su respuesta.
    Sonriendo miré, entonces, a la bambina que permanecía expectante, y le pregunté:
    - ¿Y tú bambina, qué eres?
    - Española, contestó ella sonriente y orgullosa de su respuesta.

    La conclusión es clara, Criteri, catalanes (a secas) sólo pueden autoproclamarse los púberes inconscientes que desconocen la historia (como mi bambino) o quienes la niegan (como los dogmáticos independentistas)
    Huelga decir que la bambina ya está instruída en algo de historia y, sobre todo, en la teoría de conjuntos, teoría curiosamente olvidada en la enseñanza de las matemáticas actuales.

    Saludos

    ResponElimina
  6. Venint de Ainaud de Lasarte, que, no ens enganyem, és una mica... com dir-ho?... una mica segregador, la frase és una bona troballa. ës català qui vol ser-ho, ergo, és espanyol qui vol ser-ho, també, la qual cosa pica a molts espanyols que es pensen que poden dir qui és i qui no és espanyl (i fins quin moment)

    ResponElimina
  7. ¡Qué fácil resulta el autoengaño y regocijarse en la autocomplacencia!

    "...és català qui vol ser-ho, ergo, és espanyol qui vol ser-ho, també"

    Sí, claro y también debería ser millonario quien deseara serlo, pero, vamos, me parece a mí que va a ser que no... :))

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Yo creo saber quien es Catalán, aquel que demuestre por medio de su ADN, su pertenencia a los nearndentales, los primigénios habitantes de la Iberia pre-todo, menos los ancestros catalanoides habitantes de cuevas y demás. Ellos si forjaron el patronímico Catalonia no es Spain.

    ResponElimina
  10. Bueno, Criteri, tú y yo a lo nuestro.

    Como bien intuyes, no soy el copypaster. Pero déjame decirte algo sobre él: quizás no debes asumir que el paster en cuestión se movió por odio. Fíjate que gracias a su sistemática labor de copipasteo, se ha producido una alteración en el balance de la fuerza. Para que me entiendas: al final, y a pesar de tu cabezonería, te has decidido a endurecer los requisitos de entrada. Consecuencia: hoy tu pequeño planeta presenta luce de un modo muy diferente.

    Pero no cantes victoria: los cambios en la fuerza son constantes, y el lado oscuro es muy, pero que muy potente. Aún te veo teniendo que recurrir a un cerrojo de mayor eficacia que este pestillito que has instalado desde hace pocas horas.

    Bien, yo debería alegrarme, y por eso debo decir que el hit julioiglesiano ya no hace justicia a la situación actual. Por ello apago durante un segundo mi espada láser, que es como decir que me la envaino. Aunque ya te digo, solo por un segundo. Yo no soy Obi-Wan. Mi amado y odiado maestro sí estará contento hoy.

    Ah, y por cierto: donde tú ya conoces siempre habrá algo que te concierna, ímplícita o explícitamente. Por si no puedo venir mucho por aquí o por si tú mismo me cortas el paso. Bien dices que soy un medio troll.

    May the force be with you

    ResponElimina
  11. Apañó ja he dit que lo de Ainaud té matisacions però crec que és "senzillament" genial, com diu l'Efrem, i dubto que tu tampoc -qui?- tinguis la resposta. Amb el bambino potser no podràs :))

    L'Evo parla que és una qüestió de voluntad, en canvi 1 diu que és genètic de la prehistòria. Això sí, el neardental es va extingir i era més mono que home.

    Anakin, què sinó odi? Tu que saps si no ets el pastejador?

    ResponElimina
  12. D'especial interés per 1, una bonica canço de la Hist. de Cat


    01 - ELS AVANTPASSATS

    Per allà la Prehistòria
    vam tenir uns avantpassats
    que es van cobrir de glòria
    tot pintant retrats.
    Ficats dins d'una cova
    vinga guixar la paret!
    No tenen foc ni roba
    i es pelen de fred.

    Tot això passava ABANS
    que fòssim catalans
    i pels boscos i pels prats
    trobaves quatre gats.
    La mar era més blava,
    la ginesta feia olor
    i encara no es parlava
    de televisió.

    Amb quatre barques velles
    vénen de la mar enllà
    uns grecs vius i trapelles
    cap a l'Empordà.
    Si són com unes fures
    tot regatajant els preus,
    també fan escultures
    pels nostres museus.

    Tot això passava abans...

    Al cap de poca estona
    els romans s'han presentat
    i al camp de Tarragona
    fan una ciutat.
    Per tot inventen regles
    i xerrem tots en llatí
    que es tornarà pels segles
    el parlar d'aquí.

    Tot això passava abans...

    D'aquella gent antiga
    us diré què n'ha quedat:
    l'instint de la botiga
    i el pagar el comptat
    i un xic de fantasia
    i el deler de voluntat
    de fer la nostra via
    amb el cap alçat.

    Tot això passava abans...

    ResponElimina
  13. He fet un afegitó important al post.

    ResponElimina
  14. Yo no lo sé, Criteri, pero te quiero hacer ver que no debes ser tan victimista.
    Como dice el gran Pazos en Airbag "a los hechos me repito".

    ResponElimina
  15. Y ya que no es dulce a tu oído esta posible verdad, no insistiré en ella.

    ResponElimina
  16. Home, ara resultarà que la voluntat no s'ha d'aplicar en allò que un hom vol ser!: "Ciego por voluntad y por destino". No podem obligar ningú a ser allò que no vol ser.

    ResponElimina
  17. Confusión fatal, los nearndetales no eran mas monos que los sapiens sapiens, según pruebas recientes aún permanecen entre nosotros en forma de atávicos ejemplares que lograron sumar su ADN a los novedosos sapiens sapiens. Esos atávicos genes son los culpables de los procelosos estados de mirada ancestral hacia el pasado como símbolo de pureza racial.

    ResponElimina
  18. Ignorava que s'haguessin barrejat sapiens i neardent. i que es poguessin considerar monos ambdós. Però en això de la paleontologia tot són teories. Ara lo de puresa racial és una qüestió que ningú l'ha tocat.

    Quina tranquilitat amb els fistros -ve de tranca-.

    Anakin esperam la teua veritat,a no ser que sigui el victimisme, que confondries amb victimitat.

    ResponElimina
  19. filosofiadors vs. historialòsofs:
    En fi, som catalans els qui diem que som catalans, i dient-ho ens reconeixem diferents (que no millors) que uns veïns que són reconeguts com a nacionals.

    ResponElimina
  20. Diu Criteri:

    ""Ignorava que s'haguessin barrejat sapiens i neardent. i que es poguessin considerar monos ambdós. Però en això de la paleontologia tot són teories. Ara lo de puresa racial és una qüestió que ningú l'ha tocat"".

    Estuvieron varios "miles de años" paseándose unos al lado de los otros, y claro alguna jamona moza de ambos bandos seguro que fé "tocada" por la varita mágica de ambos especímenes.

    Los Nearndentales se escondieron en la história y se replantearon su permanencia allende los valles pristinos de las Vascongadas y algunos del Pirineo, y claro pasados los milenios ya estaban mas pulcramente mostrables y se emparentaron con los sapiens sapiens.

    Y Sr. Criteri, esto no son teorías alejandrinas de ir por el café, si fuese más leido de cosas no tan "catalanofobas" vería que el mundo es "diferente".

    ResponElimina