EL CRITERI, o així

Una teoria peregrina sobre les drogues i una pregunta pèrfida sobre el Barça i Catalunya

2012-01-30T10:24:00.000+01:00

Teoria Peregrina sobre la permissivitat de drogues

Una teoria peregrina de les meves atribuia l'obssessió antitabaquil del establishment a les propietats de la nicotina -veure tag de les teories. Toca ara explicar -explicar-me- perquè no es fa res, res, res, contra el tràfec de marihuana -i poquet contra les altres drogues,essent xacra que afecta la salut de la població -joves en particular-, li causa d'inseguretat -bandes de traficants. Resposta: Els de dalt saben que un jove, que un jovent atontat pels narcòtics es preferible a individus amb les facultats plenes i crítiques. I els porreros es creuen transgressors. Pobrets.

Si aquesta no és la resposta correcta, la correcta seria molt més absurda.

Pregunta pèrfida sobre el Barça

Ramon Barnils deia que "Catalunya serà independent quan el Barça baixi a segona", en canvi el pensament pujolià afirma que les victòries del Barça aixequen l'ànim dels catalans per a la lluita, ens reafirma, etc. Quina és l'afirmació encertada? Què és millor per l'emancipació del país? No vull ser dirigista i callo la meva opinió, tot i que es podria suposar.

Temes meditables però sobre els que no trobo ningú que hi mediti. De fet no sé sobre que mediten les ments preclares i els dirigents, a part de politiqueries, cotilleries de partits i d'economia, desbarrant sempre i ara desconcertats i perduts.

Afegitó d'apunt filosòfic- "L'austeritat CONTRAURÀ l'economia". Ahir mateix això era titular a tots els mitjans. Fa mesos que ho vaig escriure i anys que alguns ja ho sabíem. I la dosi de "catastrofisme"

2012-01-26T10:24:00.005+01:00

lo Dues cosetes.

- "Desastroso, apocalíptico" -com aquell de tele 5

La meitat de la collita de blat de moro a les Açores, el 30 per cent a l'Argentina, la meitat de la collita d'olives al ponent català estan perdudes. La sequera està acabant amb Àfrica central, de moment. De moment Àfrica.

Crisi ambiental i desajust econòmic van de bracet.
Aquest és el primer any que no ha fet fred.
Com diu Pla: tan li fa dir com no dir. Les coses són com són.

- Un altra vegada desperten a les tantes -els "savis".

Repenjo lo escrit al Contrapunt fa molts mesos, i que és lo mateix que han "descobert" ara alguns savis economistes i savis a seques i que ahir va estar portada arreu !!

...Què passa aplicant austeritat a l'administració pública? per exemple suprimint informes, activitats culturals i artístiques, publicacions, personal i un llarg etcètera? En primer lloc grans estalvis al pressupost, sí, però ai las..., també un considerable augment d'aturats, que caldrà mantenir. Com resoldre aquesta paradoxa -essèncial-, aquest monumental atzucac? Hi han dues úniques vies: repartiment de la feina o que qui treballi mantingui els aturats. Compto amb la intel.ligència del lector, que òbviament ja no creu que la "festa" de les darreres dècades es pugui repetir mai més. No sé si m'he explicat prou, ni hi ha lloc ni ignoro que no és fàcil demostrar que la lluna és rodona a qui la veu quadrada. Deixo la reflexió en última instància pel lector, només calen saber les quatre regles, sobretot la divisió. Una vegada resolt aquesta primera qüestió ens trobarem que arribem a aspectes que ja tenen a veure amb el factor humá, objectius vitals, lleure, etc.

La manca de sobrietat que tants denunciàvem ha portat a la necessitat de ser austers. I si no som austers? el pas següent és la misèria. En definitiva penso que tota proposta d'acció davant el futur ha de passar per un canvi de txip -potser tambe de placa base, o com es digui-. No cal dir que llegiria amb la mateixa atenció les argumentacions contràries."

El trist consol de tenir raó.

- Apunt filosòfic a posteriori per a un-s que em deia que tenia raó

Tenir la raó no és treure cap rifa. Si vas contracorrent, encara que tinguis la raó, constatablement, t'assegures dues coses: Seràs rebutjat i menystingut. La segona és que ningú et reconeixarà la raó encara que li passi pels morros i això emprenya de veritat -m'emprenyava.

Bé, això és tan obvi que no sé per què ho escric. Potser per si algú no ho sabia.

L'Espanya del sud ha de ser el nostre model

2012-01-19T09:43:00.001+01:00

Als catalans ens hauria de caure la cara de vergonya de lo malament que administrem.els diners públics -o ens els administren els nostres dirigents . Els andalusos i extremenys haurien de ser el nostre mirall pel què fa la gestió pública. Allà baix els nens tenen llibres i dentistes gratis, els grans les autopistes, la correcció de la miopia i no sé quantes coses més ; tot això pagant molts menys impostos! Ara diuen que donen 12.000 euros a qui compri una casa. A més la seva economia és capaç de mantenir, de pagar un sou -modest suposo, això sí- a qui hagi treballat algunes setmanes -en diuen peonàs.

Com ho han assolit? Fàcil: a part de la potència del seu teixit econòmic ells han sabut aplicar la primera llei del bon govern:, la llei de les tres emes: ministració, ministració i ministració -vegeu post del mateix títol. Aprenguem-ne!

Miri com es miri...quina vergonya... quanta indignitat.

Consells pràctics i un d'extraordinari -per a alguns

2012-01-16T21:30:00.003+01:00

Atenent la petició d'un lector que em demana que torni a les informacions útils i amenes.

1- Cada vegada està més demostrat que confiar en els avantatges salutíferes de beure llet és un error. Substituiu-la pel iogur. A més a més no hi foten porqueries. No cal Danone, que és el més car i és igual.o pitjor.

2- Què hi ha més important que l'alimentació? Estic convençut que el millor aliment són els fruits secs, a més és impossible posar-los aditius, excepte el blanquejador de les nous. Compreu-les "brutes", de closca ennegrida, i del país. Així mateix, la "mala" presència -relativa- de tota verdura i hortalissa demostra que són poc o gens tractades químicament.

3- Tres consells practiquíssims per a evitar un dels primeríssims problemes familiars.

Hi ha gent que té més lletra menuda , psicòlegs, educadors, sociòlegs, que han parlat -seriosament, si- sobre la resolució de conflictes, però no han entrat en el terreny que compte, que és el de les solucions concretes, cosa que diria jo que un pas més enllà encara de la filosofia utilitarista balmesiana. Més que resolució de conflictes avui proposaré la manera d'evitar-los, concretament per lo que fa a les terribles discusions familiars, en especial amb la jovenalla. Primeríssim problema de les llars, al costat de les garrotades dels lampistes i paletes.

3- A vegades l'estat de crispació previ a la discussió ve de tenir una tele engegada de fons -sic-, amb volum alt, que ningú mira, vomitant anuncis o crits. Per tant: tele tancada i posar música suau -Ràdio Estel p.e.

3- I un consell personal, que algú m'agrairà algun dia, infalible: quan sospitem que una cosa pot esdevenir bronca o que la bronca pot pujar de to: CONECTEU UN CASSETTE GRAVADOR! Podreu comprovar després del terrabastall, com ha esdevingut la cosa : el fons i la forma. A ningú ens agrada escoltar-nos perdent els estreps, per tant, davant una gravadora vigilarem molt allò que i com! ho diem. Comprobat, garantia segura. Hi haurà famílies flegmàtiques, que suposo seran basses d'oli i no sabran de la magnitud del problema, però sospito que seran les mínimes:)

En fi, coses que potser sabíeu o us eren sobreres.
Bé, no només de divagacions viu l'home, ui, vull dir les persones:)

Comencem a no anar per tan mal camí. La Generalitat i jo.

2012-01-07T17:58:00.001+01:00

Ja farà uns anys, quan tot just s'ensumava la "crisi" plantejava aquí i a la premsa local els tres eixos bàsics, ineludibles a desemvolupar: solidaritat, autosuficiència i austeritat. Ha trigat, però la Generalitat així també se n'ha adonat.

1- Solidaritat: amb les retallades als funcionaris es pretén evitar acomiadaments massius.

2- Autosuficiència: fa poc han endegat una gran campanya per a promoure el consum dels productes del camp català.

3- Austeritat: no cal que ho desemvolupi, n'hi ha prou i de sobres amb esmentar que han animat a controlar el consum de paper higiènic.

No està de més esmentar la coincidència entre el que deia jo el 2008 -de franc- i Más ara:

"res tornarà a ser exactament com ho havíem conegut abans. Com més aviat ens adonem que això no serà així, millor". "Res tornarà a ser exactament com ho havíem conegut abans, això de vegades molesta una mica", ha afegit Artur Más.

Deia en Criteri amb sa proverbial i patètica aparent ingenuïtat el 2008:

- El més difícil per els governants: mentalitzar la gent cap a l'austeritat, que la "festa" que es creia perpètua s'està acabant per sempre. Dur com obvi: no hi ha caviar per a tots i anar a les Bahames no és un dret, com tampoc canviar de cotxe en lloc de canviar-li peces, i etc

Si algú creu que hi ha un debat -a part l'ecològic- i unes solucions més adients ho hauria de fer públic.

Espero que no hi haurà ningú que m'hagi llegit una mica, que cregui que la cosa va de posar-se medalles.

PREDICCIONS PER L'ANY -garantides

2011-12-30T18:41:00.006+01:00

Fou el dia dels inocents quan avisava que publicaria les prediccions de l'any. Em referia a les prediccions que escrigué aquí el 2008 pel 2009. Disculpeu.

PREDICCIONS PEL 2009 -o máás

Un comentarista confiat em va convidar a pronosticar el 2009.

Sobre la "Crisi"

El 2008 em quedava sol dient que no, que això no era una crisi. Ara tothom rectifica dient que la crisi de veritat serà -i acabarà!- aquest any 2009. Erren de nou. El que tothom entén per crisi vindrà per a no marxar. Adéu per sempre al malbaratament i el consumisme. Sembla terrible però tranquils, no passa res per estalviar en collonades o perquè els polítics o futbolistes cobrin el salari mínim, p.e. Temo, constato però, que l'opció general de solució és fugir endavant i la recepta "imaginativa" és: més consum! Potser aplicaran mesures que seran miratge de millora -i farien trontollar momentàniament el què pronostico- (els "milions" de Zapatero). De fet no en tenen ni idea, enlloc, i per tant TOTES les possibilitats -de desastre- són obertes.

- El primer que faran: augment forassenyat d'impostos i sancions. La reducció -misèrrima- dels sous dels de dalt serà l'última mesura, essent optimistes.

- La divisió rics i pobres serà ara entre ocupats i aturats.

- S'anirà veient com la gent s'anirà adaptant a la situació: auge de les botigues de segona mà, tallers de reparació, cosidores, sabaters, recollida de deixalles per a revendre, etc

- Es parlarà de la fi del cafè para todos autonòmic i la tornada a la pesseta.

Política

- S'iniciarà l'escalada de partits petits. Potser s'obrirà el meló del debat sobre la immigració.

- Els comunistes -i ex- aprofitaran de la crisi per a treure pit . (Tot i que fa temps que passen de demanar la nacionalització de la banca, o l'energia.

- Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà, però es mantindrà la fe zapateril. Les maniobres de distracció però, aniran perdent efectivitat.

Internacional

No hi entenc, però em fa mala espina, tinc por que s'emboliqui massa la cosa a l'Orient Mitjà, a mig o llarg plaç, així com la dependència total europea al gas dels Putins, i de la dependència energètica en general. Obama farà -més o menys- el què li diguin els lobbys.

El clima seguirà desorientant i donant ensurts.

Notes

Tant de bo erri. En parlarem -D.V.-d'aquí un any. I recordeu aquests prioritaris conceptes:

Sobrietat, autosuficiència i sol.lidaritat.

Apostes? De fet no és més que un petit joc el què he fet, de no massa mèrit, ja que la majoria del què dic semblaria obvi.

Nota actual del 2011

El lector serà prou intel.ligent i m'estalviarà que puntualitzi res, p.e. -Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà.- Hom ho relacionarà amb el 15-M.

Malgrat haver-me avançat en alguna predicció i algún detall discutible -"el meló del debat immigració-, crec que l'afinació predictòria fou prou correcta.

Predicció pel 2012

Més negra de la que tothom ens pensem -no m'hi entretindré, total per a què. Bé en tot cas diré que això encara no és una crisi: es continuen llençant tonelades de menjar -i de tot- i els càrrecs públics cobren molt. De fet es posen el sou ells -imagineu-vos. I un inacabable etcètera.

No hi ha res, res de presunció en les prediccions, tan sols intento advertir i que s'em faci cas, com tothom d'altra banda.

el temps que eres infant - ....I AVANÇAMENT

2011-12-24T18:27:00.002+01:00

Però tens el record d'altres dies,
que els teus ulls eren nets, transparents,
i tot ple de misteris dormies
amb el somni enganxat a les dents.

Si el despit que se't menja tu acales,
per somriure a uns paisatges llunyans,
veuràs l'àngel tot neu a les ales,
amb la cinta de seda a les mans.

Si t'oblides d'avui, de la febre
que et priva de viure, que et crema la sang,
veuràs la molsa del pessebre,
amb les figures de fang.

Vuràs la muntanya segura
blanca de bens emblanquinats,
amb la llum dels teus ulls de criatura
completament desentelats.

Si et penses caçar l'estrella
no vagis baladrejant,
humiteja't la parpella
amb tres llàgrimes d'infant,
ajup-te fins al temps que eres infant.

J M de Sagarra

De cor us desitjo un Bon Nadal i any vinent als amics, enemics i passavolants. Nadal, aquest any, que és un petit avanç de la primavera, amb tanta bonança i les imatges de la gent amb màniga curta pel migdia al Moll. Em sap greu, però des que els Nadals ja no són blancs jo ho veig tot més negre cada dia -i per tantes coses-, i em sento negatiu, disculpeu.

Trailer

Al pròxim post faré les PREDICCIONS PER L'ANY!

Tres interessants -per a mí- preguntes pèrfides sobre política.

2011-12-19T15:46:00.004+01:00

- La Codorniz és a la dictadura com el Jueves a la democràcia? Si fos així vaja negoci! Per cert, no m'imagino al de la Iglesia, a l'Acevedo, etc prenent partit per unes sigles, em decebrien. No ho crec, eren d'una altra raça.

- Hom pot qualificar el règim nord-coreà de dictadura, com fan ara els mass media? Fins on sé jo dictadors eren Mussolini, el Franco -amb matisos-, la dels coronels grecs, fins i tot els capitostos de les repúbliques bananeres. Però un comunista dictador? No és un oximoron, dictadura comunista? Suposo que seran tics heredats dels informadors dels mitjans.

Afegitó:

Veig que s'ha malinterpretat. És lo que comporta l'heterodòxia.

Si a un règim comunista li diem dictadura com hem de dir a una dictadura? També hem d'anomenar dictadors als reis antics, pel fet de concentrar tot el poder? No crec que cap fatxa accepti que el comparin amb qualsevol sàtrapa comunista.
És una qüestió semàntica. Veig però que no s'ha entès on volia aribar: referit a Corea -o Birmània-, etc, els mitjans parlen de dictadura en lloc de règim comunista, per a amagar -al passerell- que -aital règim assassí- és un règim comunista.

- Hi ha una cosa que em solivianta més que el debat "dreta-esquerra" i és el de progressista versus carca. Algú té una -ni que sigui lleugeríssima- idea d'on i qui dona el certificat o el carnet de progressista? Què és ser progressista?

La cantilena

Un tifó ha arrasat parts de Filipines amb centenars de morts. Diuen que no havien vist mai cosa igual. Si ells han patit la gota freda, corregida i augmentada pel canvi climàtic, els lectors del blog hauran d'aguantar l'esporàdica gota malaia, critèrica, esperant que Déu il.lumini a l'ignorant més que jo, i pugui veure quin és l'autèntic drama de la humanitat i el planeta.

Dos teories peregrines i l'anècdota personal amb el Cuní

2011-12-15T12:26:00.002+01:00

Teories peregrines

- Majoritàriament, els artistes de la faràndula tenen un concepte laxíssim de la moralitat i el pudor. No els importa mostrar-se despullats o petonejar-se amb qui sigui. Consideren normalíssim mostrar escenes -pujades de to- en horari familiar, i que resulten desagradables a una persona normal. Penso en la sèrie Sagrada Família, certament divertida, però on hom pot apreciar que la gent de la faràndula no es regeix pels mateixos barems morals. Penso que pot ser que l'interpretar molts personatges incideixi en aquest relativisme.

- Els mitjans no saben informar. A Lieja hi ha hagut una matança, de la que sabem el lloc, l'edat de les víctimes, l'hora, etc, però no diuen qui ho ha fet, d'on era -el cognom sembla àrab- i les raons. I així arreu. És habitual també que quan una notícia la consideren "gastada", deixen absolutament de fer-ne cap seguiment.

L'únic català que ha deixat el Cuní sense paraules -una mica exagerat, però en part és així.
L'anècdota que vaig anunciar.

Es parlava en aquell programa de debat amb públic, sobre l'ensenyament de la religió a les escoles. Hi vaig enviar un e-mail on deia -no ho recordo exactament- que de fet "Jesús estava proscrit a les escoles". I Cuní, desconcertat, dient "què diu que Jesús està proscrit? ...escolti...no és això...bé, deixem-ho". El vaig enxampar en una contradicció; no va saber sortir-se'n.

Un d'aquells posts -informatius- que agraden tant

2011-12-13T15:48:00.000+01:00

El riu Danubi està a punt de restar incapaç de garantir la circulació fluvial per manca de profunditat. No hi plou. I al Pirineu no hi neva. Uns coneguts d'Oslo diuen que allà també encara ho esperen. A Sícilia, rius de fang han envaït ciutats.

Les platges veïnes del sud de Barcelona han desaparegut. Un expert ha dit que és pel canvi climàtic afegit a l'atemptat ecològic que representa l'ampliació del port. Ja es van carregar mig delta del Llobregat per ampliar l'aeroport per a que la gent pugui -puguem- anar de vacances al Carib, a Birmània o...ves a saber.

A Escòcia han tingut uns dies una mena de tifó mai vist.

Recordo que alguna cosa inèdita ha passat també amb les marees de Galícia, no sé que al nord de França, i no sé què més, però no paga la pena ni investigar-ho, cap i la fi tampoc no s'ho creu ningú.

Sé que amb aquests posts faig perdre les ganes de visitar-me. No patiu, ho deixo córrer, cap i la fi alea jacta est. Però -això sí- lector que encara estàs desinformat, verd en la cosa verda: no t'enfadis amb mi. No en tinc la culpa jo, precisament.

(si els nostàlgics dels mitjans volen seguir comentant facècies i records al passat post, endavant)

"Per a el lector més intel.ligent"

2011-12-09T19:08:00.004+01:00

Ja sabeu que no m'agrada, per norma, que els comentaris divergeixin dels posts. En aquest cas vaig ser jo, que vaig esmentar La Codorniz. No puc més però que agrair al anònim-s de qui publico això.

Aquesta publicació suposo que serà desconeguda per a molts lectors. Crec fer doncs una aportació cultural amb la invitació a submergiu-vos al món "codornicesc". A mi em va agafar massa jove i la vaig recuperar més endavant.

Anònim ha dit...

Criteri: te remito esta noticia por su interés:

MADRID- No es la primera, pero quizá sí la más completa exposición que se haya realizado de una revista que fue emblema de las generaciones de la segunda mitad del siglo XX. Hablar de «La Codorniz» (1941-1978) son palabras mayores. No fue una revista cualquiera. La fundó Miguel Mihura, representante del humor de la «otra generación del 27» junto a Herreros, Neville, Jardiel Poncela y Fernández Flórez. Tuvo en sus filas al grupo de humoristas gráficos más importante de España, germen de todos los que han trabajado y trabajan distribuidos por las principales cabeceras nacionales. El Museo de la Ciudad acoge una muestra excepcional como homenaje por el 70 aniversario de su nacimiento y 30 del fallecimiento de Álvaro de Laiglesia, su director durante treinta y tres años. Un hito en la historia del periodismo español.

La exposición, cuyo comisario es Felipe Hernández Cava, ilustrador de LA RAZÓN, rinde tributo a sus principales dibujantes, figuras fundamentales del humorismo español de los siglos XX y XXI, a través de más de 300 dibujos originales. «Son obras de 3Ozores3, Abelenda, Chumy Chúmez, Forges, Gila, Goñi, Herreros, Cebrián, Madrigal, Máximo, Mena, Mihura, Mingote, OPS, Pablo, Sir Cámara, Summers, Sun, Tono… entre otros muchos», señala Hernández Cava, orgulloso del material conseguido. Y homenajea especialmente a Enrique Herreros, clave para entender la grandeza de la publicación. Hernández Cava es el comisario de esta ambiciosa muestra.

-¿Cómo surge la idea de montarla?
-Son varias las razones. Se acercaba el 70º aniversario y pensé en homenajear a la publicación y, sobre todo, a Enrique Herreros, la figura clave que explica toda su evolución. Su espíritu, que comenzara a finales de los cuarenta, fue fundamental para las generaciones posteriores. Él, que bebía de Goya y Solana, fijó una línea española y cervantina. De paso, quería recordar la muerte de Álvaro de Laiglesia, una figura muy popular en su día y que ha quedado arrinconada. También a gente como Fernando Perdiguero –Menda–, que, viniendo de la Guerra Civil, hizo una transición modélica en una redacción en la que había dibujantes de todas las tendencias políticas.

-¿Ha sido difícil reunir el material?

-Dificilísimo. Un año de trabajo intenso. El problema es que no hay archivo, entonces no se daba valor a los originales y los tiraban. He tenido que acudir a coleccionistas privados, a hijos de dibujantes, repetir visitas hasta reunir 600 originales que al final he dejado en 360. Ha sido muy laborioso. Cuando venían de la imprenta los metían en un saco y el primero que pasaba se los llevaba. Algo impensable ahora.

-¿La censura agudiza la imaginación?

-Ésa es una teoría que se cita a menudo. Yo pienso que los regímenes totalitarios no fomentan la imaginación. En libertad hubiese sido más o menos igual la trayectoria. Los encontronazos eran más bien de tipo moral. Otras veces, la censura se estrellaba con criterios absurdos. El censor creía ver cosas que iban más lejos de la intención. Mihura era surrealista, Álvaro de Laiglesia, costumbrista y social. Fue en los años 70 cuando comienza a entrar en política con la Transición.
9.12.11

Anònim ha dit...

Criteri: Te remito la parte que faltaba de la entrevista:

-¿Cuál fue el secreto de su longevidad?

-Que era una publicación que se leía en familia y no hubo competencia hasta que apareció «Hermano lobo», que resultaba más política.

-Consiguió, además, tener a los mejores.

-Así es. Su periodo más delicado fue en los 50, cuando un grupo de los más brillantes se escindió para crear «Don José».

-¿Qué sucedió entonces?

-Se abrió la puerta a otros jóvenes. Cuando cerraron, Álvaro de Laiglesia volvió a acogerlos sin rencor, lo que hizo que se convirtiera en longeva. El primer golpe severo para su desaparición fue la muerte de Perdiguero, figura sustantiva y sustancial del proyecto, puesto que el director estaba más atento a otras cosas y apenas le hacía caso. Otro fue la aparición en 1972 de «Hermano lobo», seria competencia. A la muerte de Franco, las revistas de humor viven un momento bastante delicado. Al haber un periodismo más libre, la gente se olvidó de los humoristas, que acabaron publicando en prensa. Fue una verdadera lástima.

-¿Por qué no hay ahora revistas de este tipo o sin tanta popularidad?

-Tenemos «El jueves», pero no es lo mismo. «La Codorniz» la leían padres e hijos, todo tipo de público, se pasaba de mano en mano. Ahora se hace para una edad concreta e incluso para una ideología, y desde el punto de vista gráfico está más formada en la estética del cómic.

Anònim ha dit...

Jo no vaig ser home de ràdio, però el coneixia, com al José Luis Lasplazas i tants d'altres que ja no hi són, i que s'en van anar sense fer soroll. Un dia podries escriure quelcom aqui al blog.

Resposta Criteri: No sé si et refereixes a Arribas. Crec que tu deus tenir més elements i et convido a fer-nos-los avinents.

9.12.11

Notes d'en Criteri.

Caldria reflexionar sobre perquè amb la democràcia va acabar La Codorniz.

Revista molt madrilenya, però mai li havia llegit cap sortida de to contra Catallunya.

Va ser molt interessant la polèmica entre Alvaro de la Iglesia i el fundador Mihura. Aquest li va traspassar la revista a de La Iglesia. Mihura se sentí traït per la línea que agafà, més crítica -o menys blanca.

Precisament Acevedo mantenia la tesi que l'humor ha de ser "regeneracionista" i crític -mai partidista! compte. Fa molt temps em vaig emocionar -sic- quan vaig poder completar els tres toms de el seu El Despiste nacional, antologia de disbarats a la premsa.

Comparar El Jueves amb La Codorniz és un sacrilegi. Tot i que l'havia llegit, el Jueves és des de fa dècades la bíblia laica dels flautagossos.

Les llistes negres d'en Criteri. I pregunta molt "intel.lectual".

2011-11-27T20:40:00.014+01:00

Llista negra sutge -taca-

els de matrícula:

Alfonso Guerra. En la seva mirada veiem la representació humana de Mefistòfil. Cínic, provocador, mentider, crispador, hipòcrita...crec que és mereixedor de totes les desqualificacions morals del diccionari.

Xavier Sardá. Pitjor que la droga dura, va dir Sánchez Dragó d'ell. J. Sabina el va qualificar com l'enemic número 1 d'Espanya i no sé qui el va anomenar culpable de la cretinització de tota una generació de joves. Jo el detestava ja abans.

Benet i Jornet. Amoral com en Sardà.Tot i que ja no es prodiga, trio aquest home, escandalitzador de tietes i iaies, amb ínfules literàries -en realitat no arribava a l'amenitat de Lafuente Estefania o Corin Tellado- pel seu pensament moralment infecte, tant com la seva obra, també menyspreable literàriament. Cap gràcia en les situacions, en la trama, res.

Jorge Javier Vázquez. El que s'ha de respondre quan us pregunten per personatges així és: Connais pas. Però el cas és que és massa conegut i influent. Res aporta sinó misèria moral. Potser però representa la dosi diaria d'escombraries necessàries al públic d'avui, que ha assolit el més alt grau d'indigència intel.lectual i moral.

Jordi Gonzàlez. Un dia va dir exaltat: mai portaria l'Anglada a un programa meu!! Això és el que em molesta especialment d'ell -i tants. Més degradants que ningú i donant lliçons.

Llistat de mindundis actius teofòbics

Aquest llistat no és baladí. Que algú es manifesti creient té una importància relativa però qui manifesta beligerància contra allò sagrat, religiós, esteu-ne segurs que no és persona a qui li pugueu comprar un cotxe usat o esperar-ne rigor intel.lectual. O sia, serà justet o indesitjable. Guia garantida.

Toni Albà. L'he pescat ja massa vegades desbarrant. I és un pallasso dolent. La imitació de Benet XVI és tan estúpida com el que diu.

Rubianes. Lo que tenia de graciós li mancava de moralitat i educació. S'el veia noblot però.

Hotel Cochambre. Cochambre moral. "Que Ortega Cano conduzca el papamóbil!"

El calb del Tricicle. "la gent "li tenim ganes als capellans". Serà desgraciat? sí.

Quintana de Sopa de Cabra. Acostuma a predicar l'apostasia.

Llistat de petards i petardes

Julia Otero. Dissolvent i amoral.

Josep Borrell, la seva cínica suficiència "afable" m'obnubila.

Pilar Rahola. Les peixateres i verdulaires tenen més educació i respecte. Indiscutiblement insuportable a les tertúlies. Si la seves maneres -no deixar parlar- no tenen un tic autoritari tirant a feixista, que algú m'ho expliqui.

Carme Freixas, tant o més irritant que la Rahola. A sobre amb aquesta, mai no hi estic d'acord.

Lydia Falcón, fanàtica, tot i que li atenua la seva manca de cinisme i ses conviccions sinceres.

Zaplana, el valencià antivalencià. És la visualització del polític conservador corrupte i repel·lent. Els esquerrans roben amb més dissimul i a sobre no s'ha creat el clixé "d'esquerrà" corrupte, però n'hi han igualment -Juan Guerra, muníceps de la corona metropolitana, els del GAL, Salas i Filesas, etc-. Una plaga a totes bandes.

Jiménez Losantos i César Vidal, anticatalans i mentiders. Atenuants: l'humor i la cultura que tenen.

Ciudad'anos de Cataluña. Tan repel·lents ells com les seves idees. Repelent Rivera i repel·lent un tal Cañas. Alguns lelos de televisions catalanes els conviden a vomitar en pantalla. Lerroux renascuts. Tenen el pitjor dels conservadors i dels progres. Anticatalanisme en estat pur. Al mateix sac la Rosa Díaz?

Gran Wyoming, un pallasso sectari, lo pitjor que pot ser un pallaso o un comediant.

Toni Soler, l'acuso de donar-nos conyeta per humor.

Pere Portabella, especialment perillós. La intel.ligència al servei de la dissolució dels valors de sempre.

Jaume Roures, el gos que llepa la má de qui mossega -és un mil.lionari que diu defensar les classes populars, les que ell mateix explota -s'ha declarat anticapitalista.

Rodriguez Ibarra, el gos que mossega la má que l'alimenta. Un bon argument pels antidemòcrates -veure que qualsevol pot ser president.

Mourinho: jo t'assenyalo amb el meu dit justicier.

Maria Antonia Iglesias -rata sectària segons Luis del Olmo- i Enric Sopena. La parella tòxica. Em provocaven vòmits -quan els seguia. Uneixen al seu fals esquerranisme el feixisme de les seves formes.

Tots els programadors i directors de canals televisius, per convertir una eina meravellosa per a civilitzar en un abocador.

Per les mateixes raons, tot i que Risto és un bord i els de l'APM fan una feina molt professional. És menyspreable enriure's de la gent, de la bona gent. Ara jo els hi dic el nom del porc, sense recança.

Podem conèixer algun dels vostres petardos...i el perquè?

Veig que NO ACABARIA...Fernando Savater, Antonio Gala, una tal Agnés no sé que, tertuliana flautagossa que defensa l'ocupació de pisos amb amo -i li donen veu arreu-, Joan Barril com el Ramon Colom, manipuladors ensopits... Uns més negatius, altres menys...Quina llàstima, quina poca gent a la que pugui admirar totalment.

SÓC CONSCIENT que amb aquest post faré molts amics:) Segur que tu que em llegeixes tens a dalt de tot alguns dels que critico i deus pensar: que diu l'animal? Bé, almenys doncs admireu la meva gossadia.

Estic llegint la història de La Codorniz, paradigma de l'humor per l'humor, amable, i m'adono més de l'agror de la meva sàtira, però el tema s'ho porta, lectors. He d'avançar en la línia blanca i amable de l'humor "codornicesc".

Posats a ser sincer del tot -si no perquè escriure?- i pensant en quines persones admiro més i de les que més puc aprendre, he conclòs que serien precisament aquests éssers ingenus i enginyosos del món de l'humorisme blanc i les persones que dediquen la vida a les coses de Déu i l'esperit i de retruc al bé del món, els darrers savis autèntics.

(no sé si algú entén res del què escric, ni si realment servim per a res els heterodoxes)

Pregunta pèrfida

Acabo d'escriure en un blog molt circumspecte. Si algun dels seus lectors es conecta aquí suposo que ho considerarà tot plegat de poca intel.lectualitat. Però...que collons vol dir ser intel.lectual? Visca el TBO i visca la Codorniz!

El vot d'en Criteri i un breu apunt filosòfic. Pregunta pèrfida.

2011-11-22T20:16:00.002+01:00

Atenent l'nterès manifestat per algú entorn el vot d'en Criteri -què votaria Balmes?- en faig cinc cèntims una mica difusos.

- Primer: No diré a qui o a què he votat -oh, desilusió. I no ho dic perquè no hi ha cap opció per la que estigui disposat a donar la cara, una per naps, altre per cols. És com anar a comprar el diari: no m'agrada que em classifiquin pel diari que compro -ni que m'el vegin-, no combrego amb cap. Però a...migos això és el que fa quasi tothom! La gent no només no reivindica el seu vot sinó que experimenta un pudor, quasi vergonya de dir-ho, perquè no es creu lo que vota, o encara més, alguns saben que son perversos els objectius del seu vot. És clar, el silenci també pot ser covardia, o prudència, ho entenc. Tampoc em motiva explicitar ni fer proselitisme del votar en blanc, nul o abstenció. O sia, que res no em convenç, per tant res tinc a recolzar públicament. I no serà que jo no em mulli habitualment en lles meves opinions i prèdiques. Bé, i ja és sabut que sóc econacionalista tradicionalista, però noi...ja em direu.

- Segon: he errat, en part. Me n'he adonat al veure les paperetes una vegada estava al col.legi amb la família.

Que ningú especuli sobre la meva opció o opcions, perquè és molt enrevessat.

En format Pregunta pèrfida -ja contestada-

Per què a la pregunta " Què has votat?" la gent calla com p , tot dient "el vot és secret, el vot és secret"?

EL MOLL DE L'OS

Repeteixo la cantarella. Tot el que dic o diem és com les puces del lloro comparat amb el drama sembla que ja irreparable, inabordat, del drama ecològic -qui n'ha parlat?- QUE NO VEIEU la calor que fa quasi al final de la tardor, quan ja hauria de glaçar, animalassos? -els qui no ho vegin.

dos dies després...QUE NO HEU VIST els tornados a la costa catalana, les pluges ciclòniques, mai vistes, demostració de la tropicalització del clima mediterrani, carallots? -els qui no ho vegin.

Apunt filosòfic

el paràgraf anterior pot servir per a meditar sobre la necessitat de la necedat, la ignorància o la negació de la realitat com a via a la felicitat.

I afegitó- Entronització i caiguda de San Punset -he arriscat massa. I missatge privat

2011-11-16T10:50:00.004+01:00

Tot i que al Facebook hi ha grups de farts de Punset i escrits posant-lo al seu lloc -també a RAC 1 parlaven d'un procés d'entronització de Punset- el gruix del país enter sembla que l'ha designat com a el Profeta, l'esperat Elefant blanc de la nova religió, que és la Ciència -amb majúscula l'escriuen. Per tant jo vaig fer una cosa molt perillosa, que és anar a contracorrent -com sempre!- quan vaig dir que el trobava pontificador i diria que monotemàtic, que no és un científic i que els llibres els hi escrivia un negre. Segur que sóc mereixedor d'inquina, no sé si molt justa, ...després dels dos programes amb Buenafuente diria que jo no errava massa en quant la consistència del personatge. I sincerament, comprenc que no és agradable veure caure un mite. Personalment en contra no l'hi tinc res. Contra el mite pontificant i el gregarisme que arrossega, sí. A favor seu cal dir que en el repugnant panorama televisiu, al menys va intentar aportar una mica de coneixement -esbiaixat o no.

Aquest segon apartat del post és d'interès restringit només per un comentarista, vull dir troll insultador. Passeu-ne.

A la mare dels trolls, de professió insultador :

No sóc dels que penso que és important que parlin d'un encara que sigui malament, però no nego té el seu què que algú s'ocupi d'un encara que sigui per escometre'l. És lo que fa el troll, insultant, desqualificant i intentant ferir, amb una insistència inefable -ara s'hi refrega perquè m'han baixat els comentaris, tot i que les lectures pujen. Però és clar, després de rebre cada dia tres comentaris-vòmit d'ell ja no hi trobes el què i ni els llegeixes.

Així doncs per a no perdre el temps, un escrivint i jo eliminant, li faig saber que ni el llegeixo ni publico ni molt menys el contesto. No és el temps per perdre'l. I com que ara no li agrada el blog, lo millor que podria fer l'insultador és passar d'escriure aquí. Ara bé, si va passant...ell mateix, em fara pujar les visites.I si vol continuar comentant, com abans, encara que sigui crític, benvingut. I si no adeusiau.

Afegitó. Inici del retrat de Sostres sobre el Punset

Per si trobàveu exagerat lo que penso del Punset, llegiu en Sostres:

"Una de les principals estafes intel·lectuals de Catalunya i Espanya és aquest sonat farsant que fa dir-se Eduard Punset. Només fa que dir obvietats i tonteries, parla escoltant-se ell mateix i cita noms de científics estrangers que jo crec que se'ls inventa per tal d'impressionar-nos però que en qualsevol cas cal dir que el fet que tinguin noms difícils de pronunciar no vol fir que el que diguin sigui vàlid.

Passa per savi, l'Eduard Punset, com a màxim exponent dels disbarats en què un pot acabar creient quan no creu en Déu. Som fills d'uns temps tan desfets, i d'una moral tan corrompuda, que aquest autèntic pallasso, que aquest poca-pena, relativista atroç, ens ha arribat a semblar una referència del coneixement,..."

Peregrinades i perfídies inèdites. A. Guerra, Tíntin, Olot, Sostres, etc. I un insult a la intel.ligència.

2011-11-10T15:59:00.001+01:00

Peregrinades -mecanografia, A. Guerra, Tintin, etc.

- Veig que a les respostes m'extenc massa -i en general. Escriure molt, en bona part potser depèn de lo ràpid que siguis mecanografiant. Potser Monzó escriu contes curts perquè la seva velocitat al teclat és de dues lletres per segon, com vam veure a El convidat.

- Si hi ha un grapat de persones que no puc suportar és Alfonso Guerra. Ara ha tornat, amb encara més cinisme i provocació. Per un moment m'ha passat pel cap votar el PP, després de sentir-lo. És lo que es mereixerien. Una altra: per què als mitjans catalans no es parla del merder del Pepiño Blanco i el gasolinero?

- Sostres deia -si non é vero...- que l'església catòlica ha durat dos mil anys perquè no hi havia dones manegant les cireres. No podria ser que la màgia intemporal i excepcional de Tintin tingui a veure en que només apareix un personatge femení a tots els àlbums?

Perfídies

Després de comentar la importància de la forma, l'esteticisme a l'hora d'escriure -coments darrer post-, m'ha vingut al cap l'apassionant autobiografia d'un quinqui murcià. Com comparariem l'interés d'aquestes lectures "vives" amb les virgueries estiloses d'un llorejat literat?

- Dos anys després que jo proposés l'Autosuficiència com un dels eixos necessaris econòmics -al costat de l'austeritat i solidaritat- la Generalitat ha endegat una campanya demanant consumir productes de la terra. En quant la resta, l'austeritat és hipòcrita i la solidaritat menys de la necessària.

- Les dues últimes d'aquelles coses que escric que són com una "puntada de peu als ...", en feliç observació d'Evocacions. Qui van ser els primers a parlar de tolerància zero, de decadència moral, de regeneració moral, de recuperació de valors, etc?

No fa massa es consideraven proclames carques i ara els més vermells i progressistes les fan seves. És més, fan com si fossin ells els autors.

- Que en fem o en farem dels milions d'immigrants extracomunitaris si no hi ha feina ni pels d'aquí. I aviat ni recursos estatals. Aquesta -i altres- no és una pregunta retòrica. De fet ho és tan poc que crec que poca gent sabria contestar-la.

Insult a la intel.ligència

A Olot els semàfors tornaran a cremar tota la nit perquè una persona ha mort atropellada. Després grates i veus que quan es va produir l'accident era de dia!! i per on va creuar la carretera no hi havia cap semàfor!!

Els semàfors són per a regular el trànsit, no pas per seguretat!

Algú sap la resposta? (Pregunta que temo que sigui pèrfida)

2011-11-03T10:27:00.001+01:00

Publicat a Contrapunt - Periódic de Mollet

La tecnologia crea un excés de ma d'obra i paradoxalment una sobreproducció de béns.
Les nostres llumeneres continuen follament predicant més productivitat i més creixement com a remeis "anticrisi" i antiatur. Enlloc d'això, no sembla obvi que caldria treballar menys hores i així treballaria més o menys tothom? Si no repartim la feina reduint la jornada laboral continuarem perpetuant la perversitat de treballar uns quants per a mantenir els que no treballen -cada vegada més. Situació perversa per a treballadors i aturats.

Ai las, sembla però que les dificultats o conseqüencies deurien ser tant monstruoses, que fa por només plantejar aquest repartiment del treball. Avui, permeteu-me que només pregunti, ignorant curiós: perquè d'aquesta reticència o impossibilitat de reduir la jornada laboral? Quines són les misterioses conseqüencies nefastes que sembla que s'ens escapen? Perquè no les expliquen? Tot i que els economistes fent previsions són de poc refiar, suposo que això si ho deuen haver calculat. Potser estan també al cap del carrer els sindicats i els partits i som només quatre els que estem a la lluna. Dins una elemental lògica aritmètica, recalco, la cosa sembla òbvia: si una persona treballa zero hores i tres en treballen vint-i quatre, lla feina sortiria igual treballant cadascú 6 hores.

Apunt del dia: un conseller acaba de dir "el govern ha de facilitar les coses a qui vulgui estudiar per raons de mercat" i no pas per raons vocacionals o de cultura! Sembla que hom oblida que sense cultura una societat no podria prosperar, en cap sentit. En fi, tot pel nou déu mercat -encara més intangible.

Afegitó

Hores d'ara, apart del Borjas, a Mollet ni enlloc ha dit res ningú. O la pregunta és estúpida, o és inconvenient o no en tenen ni idea...o lo més probable: s'els hi en refot la qüestió.

Afegitó -filosòfic?

Aquest escrit vindria a exemplaritzar el tret principal de la filosofia balmesiana, el sentit comú, el raonament elemental, que en tant que elemental és fonamental. Molts filòsofs es perden en cavernositats i els economistes en teories. En tot cas que algú ens expliqui on manca el sentit comú en la proposta de repartir la feina.

(i afegitó esgarrifós )Viatge a les Açores i coses del país. Cap. 5- Coses de l'Illa de Faial i crònica de l'escapada a l'illa de Pico

2011-10-28T16:21:00.006+02:00

Afegitó: Si busqueu esgarrifós a Google algú ja imaginarà quina és la plana de referència primera :))

Per facilitar la lectura he fet dues parts de l'entrada

PART I

Illa de Faial. La dels dibuixos al port i del Peter's Cafe

Capital Horta. El mateix desassossec pel trànsit excessiu i caòtic al entrar-hi, augmentat pel neguit de la desubicació i la cerca de l'hotel. Definitivament els hi ve gros això de la regulació del trànsit. Estem a l'illa blava -uns diuen pel blau del mar, altres per les hortènsies o per la tonalitat de les cases, però no importa ja que és només un slogan. A l'hotel, amb una recepcionista d'uns 80 anys, aconseguim per primera vegada a la vida que ens don in vistes a mar! I muntanya. I quina muntanya! Tenim en front el port i separat per mitja hora de barco l'illa do Pico amb el seu cim que s'aixeca quasi tres mil metres des del nivell del mar. Màxima altura de Portugal. Si alguna cosa hom sap de les Açors una és que hi ha un port on els navegants transatlàntics hi pinten un petit mural al.legòric. És distret passejar-s'hi tot mirant-los. N'hi ha de molt creatius. Com que amb els anys es despinten hi ha qui busca nous materials, com les resines -com unes calces resinades!- o fins i tot mosaic i ciment! N'han fet llibres i nosaltres en vàrem retratar alguns de vaixells catalans o curiosos.

Cap a la caldera

Com sempre la copilot m'enganya amb les distàncies. Volíem aprofitar la tarda per veure la Caldeira - gran depressió,no crater, originat per diferents fenòmens tectònics. Els pocs km de distància -poc menys de trenta-, per mor dels revolts semblaven molt més. Viatge agradable per entre mig de boscos -sobre tot de tuia gegant- prats i vaques arreu entre tanques de pedra volcànica -o engegades- miradouros i les hortènsies blaves i blanques guarnint banda i banda la carretera com núvia cap a l'altar. Trobem la sempiterna boira de les altures açorianes que omple la caldera però que en fuig depressa, fins que es donen els moments suficients per admirar-la.

Al mirador que s'hi accedeix per un petit túnel hi ha un panell informatiu, d'on tradueixo alguna cosa del portuguès per la copilot ,en veu baixa però no tant ja que una parella -gran- que hi havia -no hi havia ningú més- va parar l'orella i l'home va identificar el català. Era de Curaçao! fosc de pell, educat, amb una senyora anglosaxona. Formaven una estranya parella, suposo que força culta, ja que pocs curaçaoencs deuen ni saber què és el català. Tenia ganes d'expansionar-se i mostrar-se amable. Fotos aquí, fotos allà. Parlem mig en anglès mig en espanyol. A l'hora d'acomiadar-nos em diu: "que usted lo gosa bien" El corregeixo: "lo gose bien" -em pregunta si sóc profe. El menteixo...però a mitges. No perquè aquí hi ha qui m'anomeni professor, ni perquè en un temps feia a estones de profe d'anglès, si no perquè ensenyar potser entraria en el meu capítol de vocacions. La cosa és que l'endemà estàvem a la terrassa d'un bar -a sota una mena de casalot colonial, molt cèntric- i sentim una veu de l'altra vorera: "que usted lo gose bien!".

PART II

Escapada a l'illa do Pico. Pintoresquisme per activa i passiva.

El dia abans encarreguem excursió guiada i barco. Al moll ens trobem els firenzans que compartiran trip -4 persones era el mínim. Tota la resta de passatgers del vaixell van pel seu compte. Més despistat que jo l'italià es va deixar el carnet de conduir, si no tampoc hagués agafat el tour. Cada illa és diferent, però Pico te una forta personalitat, que en termes anglesos no sé per què trobo més exactes: dramatic, impressive...- amb la omnipresència dels quasi tres mil metres del volcà de Pico .Presència mig real ja que mitja montanya sempre està oculta coronada de núvol. Té 6 hores de pujada.

Al port ens espera Nelson Neves, el guia pagerol, amb un portuguès d'Osona, amb ulleres negres. Només hi faltava un grec per a constituir un grup de PIGS. La flor i nata de l'Europa moderna. Ens demanà en quin idioma volíem que parlés: Res d'anglès, el castís portuguèss, acordarem per unanimitat. Ningú sabia massa dels idiomes dels altres però la comunicació i comprensió fou extraordinària, en un poti-poti idiomàtic suposo digne per a grabar.

Arribem aviat a una zona declarada patrimoni cultural. Seca, rural, vegetació escarransida. La carretera de terra de tons calents passa per nuclis d'arquitectura tradicional piquiana. Cases baixes i petites. Tot recordava aquell Mèxic del Far-West. Li demano si hi ha mamífers salvatges i em diu que conills i fures!Quin plaer i luxe tenir algú -el guia- que et pugui satisfer les curiositats. Arribem a Cachorro, llogarret solitari, tocant el mar, bastit quasi sobre les roques de lava de la costa i que formen uns entrants i cavitats curioses i un punt fantàstiques. A un lloc central del poble hi ha la roca de lava en forma exacta de gos que dona nom al poble. És tan perfecta que vaig demanar a Nelson si no era fruit de la mà humana. Ho negà amb vehemència. Arribem a una casa habilitada com a botiga. Comprem reposteria i licor de Nevde -poniol-, pronunciat nèfada. Ja sabré com demanar una infusió de menta-poniol. Marxem del poble sense haver vist més d'un parell de persones. Sol i solitud.

Trailer- El cagarro, PIGS en acció, vulcanisme, etc

Viatge a les Açores i coses del país. Capítol 4. Rabo de Peixe i coses de Ponta Delgada

2011-10-26T16:12:00.003+02:00

Rabo de peixe -continua-

.Camí a les "piscines" de Calheta, en una tarda assoleiada per una carretera solitària, comencem a veure coses més curioses encara... Moltes motos amb un carretó enganxat a darrera carregats de nens i conduïdes per nens, furgonetes atapeïdes de gent al bolquet i la cabina, dones amb mocador negre...Em pensava haver trobat un lloc reliquial dels anys cinquanta però no era exactament així. Començarem per la platja, que consistia en uns metres quadrats encimentat, roques negríssimes, terra i molta gent,i crits i molta canalla. Hi havia una zona buida i plana, hi anem però estava plena de boïnes de vaca. Bany ràpid i marxem amb la curiositat per tan estrany lloc, fellinià?

Des de la carretera veiérem un carrer aïllat -a l'extrem del poble- amb cases només al cantó de mar, fregant un cingle amb tot l'Atlàntic per davant. El carrer era postapocalíptic. Totalment buit de gent i cotxes però amb molta brossa pels carrers. Les cases, algunes tancades, la majoria poc o molt deteriorades. Un terratrèmol? abandonament ? Ens desviem a veure-ho i a viure la sensació. Ben estranya. Aquest carrer duia a lo que ens pensaven casc urbà, però ens trobem a un barri marginalíssim. Carrers de terra, plens d'homes, aquells homes negrots que havíem vist a Calheta passant el diumenge a la tarda, i les crianças arreu. Érem l'únic cotxe que havia entrat per allà per anar a la capital. Amb cert respecte, veient com érem observats pels grups d'homes al carrer, preguntem com se surt d'allà. Cap problema. Al veure "l'ambient" pensavem que ja sabíem que era tota aquella gent de la platja: gitanos portuguesos! Però erràvem. Nelson, el guia de Pico ens ho aclarí. Al demanar-li que em confirmés si eren gitanos digué -amb un to que vaig interpretar com a: bona pregunta! i com a satisfacció de poder aclarir-me el tema- No! No son ciganos! No va poder explicar-ho exactament, però va venir a definir-los com a col.lectiu, grup social, ètnic. Va dir d'ells que eren homes de tasca, amb moltes crianças i subvencions. Hores d'ara no he pogut aclarir res més de la curiosa comunitat del poble de nom tan curiós de Rabo de Peixe, no he trobat cap estudi antropològic i encara menys dubto que se sàpiga el seu origen i formació. Arreu s'en parla com a grup social, sense més dades. Sempre m'han despertat gran curiositat aquestes comunitats -que anomeno jo illes antropològiques-, com els nostres pasiegos, els negres de Cadis, els agots, etc, segurament desconeguts pel gran públic.

Coses a Ponta Delgada

Havent sopat anem a fer un got al port marítim. Consta de diversos negocis i esta situat a un gran espai exterior sota el nivell del carrer. Entrarem a un local amb terrassa que ens semblà que era lloc de navegants i de la petita burgesia local. Aquí no cal patir pel preu d'un beure. El problema vingué al demanar una infusió de menta amb gel -inadequat per l'hora i el lloc, ja ho sé, però em venia de gust. Com havia de pensar que menta és diu Xà da hortelao? No ens entenguérem. Li vaig dir que no volia te del pagès i el cambrer, els cambrers, ja que en vingué un altre! em va preguntar no sé que d'un morito. I vaig dir: Muito bem, un morito. Em van portar un mojito que va passar molt bé -3 euros. Hi veiem algun desagradable grup d'aquests russos prepotents mafiosos amb les habituals putes rosses-russes incorporades.

Després entrarem a una botiga del port marítim i no sé com, el cambrer diu: Pensava fossim alemais. Ens vàrem sorprendre, per partida doble: ni semblem alemanys i perquè sonava exactament com en català! Li digué que encara que fóssim més alts que la mitjana i la dona rossa, els alemanys ocupen més lloc que jo. Em va dir que no pas tots. Passejada a les agradables nits açorianes fins a l'hotel. Com a Angra, hi ha un bon desnivell fins arribar-hi. M'hi sento bé en aquest país. Fins hi tot m'agrada sentir el portuguès a la tele de l'hotel. Això del portuguès mereix un capítol, ja que és interessant des de moltes vessants. Potser publicaré,

Quart avió, destinació Horta. Molt control als aeroports illencs. Concert constant de xiulets dels controls, fins al punt que mosquejat-curiós comento de passada -"simpàticament"- a uns polis: muito apito acà. No sé si vaig gosar mirar quina cara hi van posar. De totes maneres el comentari no és tan provocador com haver-te de treure't el cinturó, les sabates, el barret, buidar les butxaques, etc. Entenc bé el Laporta baixant-se els pantalons. Ell pot. Un acte de defensa de la dignitat davant un abús de poder, o del poder. Jo continuo passant la meva navalla multiusos a dins el moneder davant els seus morros i maquinotes.

Trailer- Illes de Faial, la del Peter's Cafe i els dibuixos al Port. Pico, la de la muntanya més alta de Portugal, una reunió de PIGS, una estranya parella, etc

Al final tothom em dona la raó -a casa meva. Sobre El-s Convidat-s

2011-10-21T15:43:00.001+02:00

Una reflexió d'actualitat abans de la continuació de les cròniques.

El fill gran tenia al Punset a una "peana", com tanta altra gent, en canvi a mi mai m'ha agradat, amb aquests aires de suficiència i de "profeta de la"Ciència"". Així mateix a casa esperaven amb cert interès el Convidat amb el Sopa Quintana. Jo vaig dir que no el veuria però al final ho vaig fer. Des que en un concert -pagat per l'Ajuntament de Barcelona!- va a començar a malparlar dels catòlics i clamant per l'apostasia, a mi aquest ja me les va acabar d'acabar. Després de veure'ls ambdós al programa de l'Om, Punset i Quintana ja són ben poca cosa a casa nostra i penso que en bona part de les cases. Em van donar la raó els de casa. En el cas de Quintana, el parlar espanyol amb els fills és la qüestió menor.

Com canvia la gent a casa seva. Deu ser la confiança de "jugar a casa" que els fa deixar-se anar i mostrar-se tal com són, i mostrar les limitacions, que tots tenim. Afegim-hi el baix perfil de Monzó i Buenafuente, per no parlar de la insubstancial Amengual. És curiós que els únics -que recordi- que salvaria, tenen en comú el fet de ser homes de fe: Ballarin, Calçada i Forcades. Bé, un és dona. Millor dit, una és dona..., no que això és redundant...(?)

Viatge a les Açores i coses del país -3- Més coses i turisme a S. Miguel i Ribeira Grande

2011-10-17T16:48:00.004+02:00

Coses des de San Miquel

San Miguel és la Illa Verda, per les seves praderies. També la més gran i poblada. Capital Ponta Delgada, ciutat aquesta ja d'una certa envergadura on calen més estones per a recórrer i gaudir els carrers i places, d'un encant pausat i antic.

El personal d'hosteleria i l'hosteleria en si, tenen un nivell molt baix. Darrera la recepció dels hotels ens hi trobàrem senyores, molt simpàtiques, però amb el tarannà de dones de feines menys delicades. No tenien cap informació de restauració, festes ni horaris. Lo que si van saber dir-nos fou el nom de la planta que cada nit envaïa el carrer amb un perfum intens. Eren les bouganvillees, que aquí agafen volum de gran arbre. Llegeixo que la collita de blat de moro s'ha reduït a la meitat per la sequera.

Com no podia ser d'altra manera, a Ponta Delgada, com a ciutat i turística, per primera vegada mengem malament, després de més de mig hora d'espera, "a lo guiri". No aneu a aquells restaurants amb terrasses tipus llotja al llarg del carrer principal del port. Després vivim la "nit açoriana". A una plaça plena de gent, amb quiosc i cadires i una graderia escalinata ens aposentem per escoltar un imitador de Michael Bubblée, amb play-back orquestral. Bon show. El cantant també cantava entre el públic. Uns italians -mafiosos?- fent ostentació de calers, donaren propina al cantant. A mi em va "esbroncar" per no aplaudir al presentar My way, homenatge a Sinatra -no ho vaig fer per lo poc original de la tria.

Sete cidades

La gran atracció de l'illa és la caldera de 110 km quadrats que conté al seu sí la parròquia i la lagoa Verda i la Blava. La postal típica de les Açores. Des del mirador el paisatge és únic, originalíssim. Un poble i dos llacs a dins un "forat" volcànic. Un noi d'una de les quatre paradetes ens explica que el gran hotel abandonat que hi ha al mirador va ser construït-hi per Bahreinís, amb mires als moros rics. Però no va sortir bé, per lo aïllat del lloc. Tot baixant cap el poble vaig pensar entrar-hi però ja no teniem arcén per parar. El poble -dins el grandiós forat- és planíssim. Anem a fer picnic al llac enclotat. Hi havia dos o tres grupets de persones en aquella ampla i "despejada" zona del llac. Poca però massa gent encara, per aquella hora d'havent dinat. Els nens d'aquells dues famílies no sabien jugar sense cridar ni banyar-se sense xisclar. Era la mediterrenaïtat al mig de l'Atlàntic.El descans fou difícil.

Furnas i el cozido

Furnas Zona de fumaroles. El fum i vapor que surt de les escletxes, de les entranyes de la terra enterboleix, empudeix i escalfa el lloc. La particularitat d'aquesta zona és que aprofitant la calor del terra, les famílies i restaurants col·loquen dins uns forats unes grans olles plenes de carn i vegetals que després de tapats amb terra queda cuits en 5 hores. Les famílies ho mengen a l'àrea de pícnic. El turista ho pot encarregar allà mateix al representant dels restaurants del poble. Sense encarregar-ho vàrem poder-ho menjar a un restaurant de sota. Mestressa abúlica, restaurant gelat i buit després que marxés un gai saxó solitari que escrivia. La carn era autèntica i gustosa. La majoria és de vaca, que n'hi ha pels descosits. Trobem un parell de famílies pijes de Barcelona amb una munió de canalla. Tibats i guardant distàncies, suposo que snobs.

Coses a Ribeira Grande

30.000 habitants i primer establiment colonial. Platja d'onades immenses i amb una sorra negra quasi en ebullició. No és país de banys, no. Descansem en una placeta ombrejada i "tova" abans de dinar Mig despertem un home que està ajagut a dins el seu carretó-parada. Li comprem unes patates de les d'abans per mig euro i tramussos, cosa que la Neus no havia menjat mai i li agradà força. Li va fer gràcia la traducció espanyola de tramuç, com n'hi va fer el poble veí de Povoaçao, que no ve de pavo asado ni de pobo -pop- asado. Vol dir població.

Entrem a un restaurant recomanat per un vilatà on ens trobem amb una celebració col.lectiva. És tradició reunir els batejats de l'any. 25 Parelles, mudades, amb aquell estil d'abans. Només hi havia lloc al costat d'una parella, d'edat ja madura i que va acceptar encantada. Ell policia i ella bancària. Els van servir primer i ens van convidar a tastar el seu -abundós- menjar. Sabérem dels problemes que també els hi causa la immigració, sobretot ucraniana. I recordaren que fa quatre dies ningú tancava la porta. I ens explicaren altres coses que si fos cronista professional, com l'Espinàs, hagués apuntat o recordat -i escrit amb més cura. Ja amb més confiança ens digueren que eren carismàtics -moviment catòlic- i que havien estat a molts llocs del món gràcies a això. En una ocasió, tot lloant una cosa, veig que ell s'estira l'orella. Potser perquè és on es pengen les arracades, per un instant em va venir al cap la sospita que pensa el lector. El cas és que tibar l'orella per sota és signe de gran aprovació. Al acomiadar-se, efusivament, van dir que "poder haver compartit el dinar amb nosaltres havia estat un regal". És suposable que a causa de l'aïllament, intimar amb estrangers els va fer goig.

Primer apunt del caràcter portuguès

A Ribeira hi ha piscines-piscines -no roques amb ciment- davant les quals trobem la primera imatge de "modernitat": la de nois de la vila a qui la Neus va donar l'apel.latiu de Ronaldos -pel Cristiano. Imatge una mica macarrista, però sense aquell punt de malícia dels macarres poligoners del continent. És un tret portugués, tal com ho és -diuen- la seva tristesa. Sobre la idiosincràssia del país en parlarem amb més profunditat. Ara només dic però que la tristesa del portugués és especial. I certament sembla que s'hi trobin bé amb ella, una cosa indefinible, d'introspecció melàngica potser. Es habitual la visió d'homes drets, arrepenjats o asseguts mirant cap el mar, o asseguts pensatius a les places. No seré jo qui pugui desxifrar el seus sentiments profunds, el misteri d'aquest tret identificatori del portuguès, ni saber en quina mesura els pot compartir, sentir algú que no sigui portuguès. Relato un cas ben especial -o no: la lentitud del pas havent dinat va fer possible que m'adonés -tot passant passejant- del bust d'un home palplantat darrera una finestreta en una paret gruixuda. Donat la manca d'angle de visió el seguiment que podia fer l'home de qui passava per davant la finestra era d'uns dos segons. La gent que circulava era escassíssima. L'home mirava o simplement estava, era allà, com l'home estàtic del Pau Riba?

El misteri de Rabo de Peixe.

Per la tarda anàrem a prendre un bany a on s'estila a les Açores: a les "piscines naturals" de roca, però amb ciment afegit. Direcció a Calheta ens trobem una corrua de carros i vehicles al mig del sol en una carretera solitària. Gent i tractors estaven guarnits amb escenes diverses. Un espectacle ple de color i ingenuïtat. Unes noies venien pastissos casolans. Era per a recaptar per a nosa Igreja -totes les celebracions giren entorn la religió. Valien un euro i vaig dir: dos euros. Parats que els donés dos euros em van donar però només un pastís. Devien comptar que era una aportació extra A vegades em semblava que aquí raonen una mica diferent.

Camí a les "piscines" de Calheta comencem a veure coses més curioses encara... (continuarà)

Volia acabar el capítol coincidint amb l'estança a Ponta Delgada, peró ja s'allargat massa el text i potser a algú atraparé amb el vell truc del continuarà, amb algunes coses més de la capital i aeroport.

Viatge a les Açores i coses del país -2- (a Illa Terceira)

2011-10-14T10:26:00.007+02:00

Dins un volcà

Illa Terceira. Sobre 1960, al mig d'una zona boscosa van trobar un forat grandiós que va resultar ser la boca d'un volcà apagat! S'anomena Algar do Carvao. A causa de la dificultat d'excés, ja que té una caiguda de 140 metres només hi podien baixar 6 persones cada dia, fins que van obrir l'accés horitzontal pel fons. Ambient humit i fred. Sensació especial la d'estar a les entranyes del que havia estat un monstre, enmig de la gegantina cavitat i el gran buit ben arrodonit que havia provocat l'explosió d'una bola de gasos.

Compres, menjar, la capital

Olé! M'assabento d'una botiga de segona mà. Era un magatzem destarotat,"a cima" el poble de San Mateus. Decepció però. Comparativament car i gènero gens interessant-aquí ningú deu llençar res. Compro només un CD de música portuguesa.

Shopping a Angra -sempre comencem amb peeping- a una botiga que va resultar ser d'una associació de dones marinheiras. Artesanies diverses. Sempre s'aprèn. A més vaig saber que safata és tabuleira. La senyora ens va aconsellar menjar peix al restaurant davant la botiga. Com que el peix a la brasa és una menja que fem mai, hi vaig demanar una "bocanegra". Textura i gust exquisit. Em va costar poc més que l'últim peix a la brasa que vaig menjar, a Palamós fa 25 anys: 8 euros i mig. Aquí ens van portar l'aperitiu açorià, que tot i ser barat, no l'havíem demanat ni calia, per la qual cosa digué a la Neus que no deixés propina -de fet la deixem excepcionalment. Després em va saber greu pel sagalet que ens serví.

El casc antic d'Angra és patrimoni de la humanitat. Quant més boniques no eren les zones sense cotxes! Cases mig barroques i l'empedrat dels carrers i voreres fan que domini el blanc i el fosc. Cap bloc de pisos per mor dels terratrèmols. Tot i que bona part es va reconstruir després de l'últim ,fa tres segles. La possibilitat d'accidents geològics és cosa que intueixo la porten a dins. L'últim fou a l'illa de Faial, a finals del segle XX, del que en són visibles encara una munió de cases afectades.És zona activíssima, com ho demostra l'erupció del Capelinho l'any 1958 durant més d'un any.

Religió

Potser per l'aïllament de la zona, la regió ha pogut preservar un admirable fervor religiós -i la costum que a les piles hi hagi aiga beneïda. Totes les grans celebracions ciutadanes giren entorn les festes patronals i religioses en general. La fe i la catolicitat és un dels trets fonamentals del país, el contrari que al nostre. Per si l'Església tenia poques celebracions els açorians han creat els Imperios. Són una institució, una mena d'agrupacions, entorn unes capelles d'alegre i acolorit disseny, on es ret culte a l'Esperit Sant. Són a càrrec de l'anomenat Emperador. Aquest culte, dona lloc durant l'any a unes festes riquíssimes en espiritualitat, bellesa i solidaritat i són les més importants de les Azores. Les places, monuments, museus, escoles, etc dedicades a membres de l'Església és abassegadora. El factor civilitzatori catòlic es manifesta aquí en la seva plenitud.

Teoria peregrina

Vista la proporció de catalans que trobem constato que som proporcionalment la gent que fuig més fora del país per vacances. Això podria demostrar las ganes que té la gent de fotre el camp del nostre tan inhòspit, estressant atepeït i malaguanyat país. Quina necessitat té la gent d'altres autonomies de vida placidíssima tot l'any de fotre el camp, de desconnectar?

La natura i els seus colors

Cada poc temps trobem a les carreteres interiors equipadíssimes árees de picnic amb barbacoes. Divertiment molt estès. Cal parar a cada miradouro. Avui hem vist a un d'ells una noia d'una empresa d'avistament de balenes, intentant localitzar-ne. No cansa mirar les aèries perspectives del paisatge. Tots diferents com diferents les combinacions dels cinc colors de la costa açoriana. Intensíssims el blau marí -ara sé per què en diuen blau marí- , transformant-se en el blanc neguitós de l'escuma del mar, com esquitxos llunyans; el negre de la lava, i més diluïts fent de marc, el verd dels prats i el blau cel. Solitud i silenci. Sensació d'allunyament.

Pròxim capítol: La parella carísmàtica, la principal meravella de les illes, el "moguito", el misteri de Rabo de Peixe, i moltes coses més.

Viatge a les Açores i coses del país -1-

2011-10-10T16:04:00.004+02:00

Cròniques -seran les més llargues- per a remembrança personal. Amb el desig -optimista- que sigui d'interès general, o si més no per als encuriosits per aquest racó desconegut.

Visió general

No sé si el lector sap massa de les Açors -per ells és masculí, Os Açores-, si coneix ningú que hi hagi estat o si li desperten curiositat, però aquí queda la meva visió i record per a qui ho vulgui compartir. Comencem per a retenir la imatge de fons del país: turons verds i prats amb tanques de pedra seca i lava per a les vaques; carreteres solitàries i allargassats pobles blancs enlluernants, amb taques de colors llampants i alguna casa negra de lava, pobles penjats a les fajas fregant cingle. On no hi ha abisme hi ha alguna comptada platja, però sobretot roques negres contrastant el blau potent de mar i cel. Amanit amb els corresponents relleus volcànics i els diferents paisatges de cada illa i en cada illa. I la constant de totes les viles portugueses: aquestes voreres emmosaicades amb figures a partir de pedres blanques i negres. Això -i mil coses més i amb mil variacions- és el paisatge de les Açors. Són nou illes dividides en tres grups. La senyora i copilot -la Neus- i jo visitarem Terceira, S. Miguel, Faial i Pico. Sis avions i dos barcos. Flores és l'última terra europea. Corvo un destí que espero acomplir. Illa minúscula però també amb la seva caldeira i paisatges únics. Uns centenars d'habitants. Paradoxalment l'atracció que provoca el seu aïllament i solitud pot ser una atracció que acabi amb el seu encant solitari i antic. Compte, és un arxipèlag que de punta a punta hi ha tant com de Barcelona a Sardenya.

Crida l'atenció la disposició allargada dels pobles, amb la carretera general que passa pel carrer major que te unes voreres de mig metro, que de fet sembla que hagin estat pensades només per posar-hi la cadira. Al vespre tothom hi és. Si vas amb cotxe has de vigilar: tothom camina per la calçada i abunden els que envaeixen la carretera amb les seves cames estirades, a vegades "còmodament" asseguts a terra. La imatge d'aquests pobles és més siciliana que vallesana. És típica la visió d'el cafè de plaça amb una munió d'homes a fora bevent i xerrant arrepenjats o asseguts on calgui.

Coses a Terceira i error clamorós

Entrem amb cotxe a la capital Angra, Patrimoni de la humanitat. Sensació de neguit i certa decepció al percebre excés de trànsit i una xarxa inextricable de carrers -les indicacions viàries portugueses són realment d'una inexactitud exasperant. Percepció esvaïda al voltar-la a peu i pels racons. Ja la veia com una vila portuària-balneària. El meu nivell de tolerància als cotxe, però és molt baixa. Augmentà la meva repulsió cap a la cultura de l'automòbil particular empudegant visual, espiritual i orgànicament allà on hi són. Una de les raons de triar el viatge és la meva aversió a fer kilòmetres.

Al passeig vespertí per la capital Angra -bahia- do Heroismo -dita així per unes batusses del XVIII- ens trobàvem fent la ronda de la seva façana marítima, que té al davant dos illots molt grans, quasi enganxats i que al capvespre adoptaven unes tonalitats d'or vell amb textura de vellut. Un natural amb ganes de xerrar ens va corregir enèrgicament: Illots no, ilheus -Os dois ilheus.Amb un portuguès enrevessat no parava de xerrar. Recordo que digué que el turisme no venia perquè l'aigua era massa freda, en què treballa la gent: pesca, "gado" gadu! -ganado- i ...de pintors! Sensacional! La impressió -desprès de només fent uns qms- que en aquest país es pintava molt es va confirmar. Dubto que hi hagi cap lloc on la pintura ocupi un lloc primordial en el ranking d'ocupacions. Recordem la cançoneta de les pes: Pere Peret Pintor, Pinta Parets Per Portugal.

Hora foscant. Ens asseguérem amb un kiosk deliciós envoltat de taules sobre unes escales que dominen el port. Cafè: 0'60, sopa 1, Whisky 3 euros. És costum prendre torrades amb mantega -1 euro. Els preus del menjar, eren així de barats arreu. Parlant de preus, a un estanc de Lisboa -destí Barcelona- demano un parell de cartrons de la marca portuguesa Alem mar, i l'amable estanquer m'explica que només es ven a les illes portugueses. Anava a demanar una altra marca quan veig bocabadat que el preu és quasi el doble que a les Açores! Maleït siga per a refiar-me i els bandarres de la tabacaria d'Horta que "no tenien cartons". Com a Madeira el tabac és lliure d'impostos.

Però ai, no tot són flor i violes en els preus. L'avió és car fins i tot pels residents i el preu de l'allotjament també, si és en zona no massa aïllada. Que ningú es pensi que hem deixat la camisa en el viatge: un hostalet a Port de la Selva, p.e. ens hagués sortit quasi igual. No hi ha enlloc tan car com Catalunya, les raons...un altre dia. Una de les característiques del portugués és la manca de resposta als estímuls econòmics, diria que als materials i a l'esperit empresarial. Una de les coses agradables de viatjar per aquí és la confiança que no et fotaran els calers, cosa gens menyspreable. L'única picaresca -suposo que pot ser-ho- és la "tradició" de l'aperitiu, que no sé encara si és opcional o no. És formatge de vaca açoresana amb pa amb oli. Segons on el porten sense demanar.

Del caràcter i similituds del país en parlaré abastament.

Avanç- El pròxim capítol serà discret. Destacaria l'apartat religiós i la teoria peregrina que hi incloc.

La qüestió clau del futur humà. Decebedor Niño Becerra

2011-10-03T10:01:00.001+02:00

Quan he recolzat Niño Becerra ha estat perquè ha estat l'únic que ha explicat i explica la realitat agitadíssima i catastròfica de l'economia. Vull deixar clar però que sempre n'he sospitat per la seva manca d'alternatives. Després del vis a vis amb A.Oliveras a Can Barberà de Mollet vull deixar públicament una cosa clara: Niño és tan decebedor com els altres.pel què fa al canvi de paradigma econòmic.

Niño Becerra està en contra de reduir la jornada laboral i repartir la feina, diu que no és productiu -és la cosa que vull que m'expliquin!- diu que uns quants són els que treballaran i mantindran la resta. L'altre barbaritat que va dir és que el creixement és necessari; que és necessari tenir el doble de camises de les que necessitem (sic) , etc perquè això crea l'excedent de riquesa adient per a tenir els serveis públics necessaris.Teoria tan suggerent com idiota.

No hi ha massa temps a decidir-ho: OPTEM PER CRÉIXER O DECRÉIXER? Per a mi és clar que això es pot traduir per: L'AUSTERITAT VERSUS L'HECATOMBE SOCIAL. No sé perquè plantejo el dilema. Tot és dat i beneït.

Dit això, a vegades em sento, trist, impotent i espaordit, com si fos l'única persona amb seny d'aquest país i bona part de l'estranger.

Nogensmenys aterrat pel cas omís que hom fa del que és el primer problema, real, del món: el desgavell ecològic. Lligat intrínsecament al model econòmic de bogeria que s'ens vol fer empassar.

Espero que els optimistes tingueu raó i equivocar-me en tot, i el món anirà de meravella.

Vull ser monja!

2011-09-27T11:11:00.001+02:00

Algunes noies expresaren a les xarxes el "desig" d'abraçar la professió conventual després de la visita de l'Om a Teresa Forcades, segons el meu fill després de buscar les reaccions al programa. Si a la gent se li expliquessin verament les coses de la fe en lloc de presentar-les-hi amb les calúmnies i befes habituals, no hi hauria lloc per el borreguisme anticatòlic que impera. Em sembla que el mateix Om va sortir desconcertat. Per cert L'Om no havia estat mai a Montserrat fins els 40 i escaig, quan hi va anar per fer un programa. Raro aquest Om. El temia com una pedregada pero va estar molt bé. Grandíssims moments televisius.

Quina diferència de regust del programa amb el Quim Monzò. La nit i el dia. D'ell diré que m'agrada llegir els seus articles però també que ahir vaig constatar, o percebre la diferència entre una persona espiritual profunda i un materialista. No sé com explicar com aquest plus de la fe em fa apreciar i valorar de manera tan diferent aquest dos personatges. Monzó, tan materialista, se m'apar com coix, com si li faltés un bull per l'excel.lència, o així. No ho sé, cadascú que comparí i valori.

Màxima estupefacció. Esperança.

2011-09-25T00:10:00.002+02:00

El gran nen Outiser Frias em comunica que a Intereconomia fan referència al meu article del Contrapunt sobre la ronya present a la Festa Major molletana.

"Poco después el mismo "artista" -Txabi Franquesa- actuó en Mollet donde, según me dicen, su gracia consistió en poner al Papa de pedófilo entre las carcajadas de los asistentes. Muy "gracioso" como se ve." Com els comunistes la caverna utilitza també la mentida com arma. Ningú va riure quan digué lo del Papa.

Volia parlar de satisfacció personal -que també- però més que res aquest fet em fa parlar d'esperança., la de què no tot lo que escric-escrivim-, a fi de bé, cau en sac foradat.

Després d'aquest imprevist ja ve el Viatge a...i coses del país. País realment curiós. Crònica amena, i informativa de lo essencial necessari no explicat. Podeu cotinuar intentant endevinar-lo. (Veure el post presentació de fa poc).

Cochambre -ronya- a la Festa Major

2011-09-22T15:12:00.001+02:00

El Contrapunt m'acaba de publicar això.

Cochambre, amb Franquesa

En una Festa Major no cal programar Shakespeare, però cal tanta grolleria?

Tot i que això no ho llegirà cap infant, si reproduís lo que deia el monologuista Franquesa -davant un munt de nens- molts s'esquinçarien els vestits. És un tipus graciós; podria evitar ser tan malparlat i groller. I a Benet XVI el tractà de pedòfil, a la infanta Elena de "deforme", etc. Si Franquesa és gràciós els Hotel Cochambre són uns fenòmens: s'ho han montat de meravella cantant -cada any el mateix- coses com el Patio de mi casa; el repertori més suat dels 60 i alguna gracieta. Res a dir si no fos la cochambre. Paraulotes i grolleries, constants alusions -mig apologètiques- a les drogues i alcohol. Per arrodonir-ho, el Benito cantant va expressar la seva simpatia pel Benet papa corejant: Que Ortega Cano conduzca el papamóbil!
Bé, després d'escriure això suposo que m'he guanyat algun qualificatiu carcúndic. Cosa que -cregueu-me- em preocupa tant com "anar a la Meca". Per cert, és curiós que en l'Anglaterra illetrada de Shakespeare la gent gaudís les seves obres.

Per cert, ambdós artistes catalans, adreçant-se al públic en un espanyol magnífic, això sí.

Tot està molt fotut. Monzó a TV3

2011-09-20T12:55:00.004+02:00

Abans de les cròniques del viatge a...no puc deixar de palesar això.

Al costat de l'Ajuntament, zona chic de Mollet -ehem. Fa un parell d'anys fou la tenda on hi comprava roba la que va tancar, fa uns mesos fou un restaurant mexicà -fa dos anys hi havien cues. Hi abans d'ahir el restaurant xinès -no han tornat a llogar res. Hi altres que ja ni esmento i altres que deuen aguantar amb una sabata i una espardenya. A la resta del poble ja comencen a caure els negocis dels xinesos! Acaba també de tancar l'Opencor del Corte Inglès. La gent es pensava que seria un revulsiu per Mollet.

Sembla que només hagin d'aguantar quatre botigues i alguna de les que no paguin lloguer.

Monzó

Allò que prometia una vetllada divertida amb el Monzó amb la visita de l'Om, va tenir un regust tristoi. Tan divertit que és a la ràdio -amb reserves. És curiós com canvia la gent a casa seva. . Recordeu el pena del Punset. Per cert, qui la vist i qui el veu al Monzó, tan contestatari ell. El meu fill m'ha dit que als indignats als-ens va posar a parir. És d'aquells que ja ho té bé, crec que no és home de principis.

El pati

Tot plegat...pessimisme. La situació, no ho dubtéssim pas, està molt pitjor d'allò que ens pinten -i ho pinten malament. Tot i que el més greu és que la recepta que proposen és : MÉS CREIXEMENT, MÉS DESARROLLISMO. I és clar, no se'n surten. Evocacions en parla amb gran encert.

A una crònica -ja popular- de primera má llegim d'Atenes el que sembla que passarà aquí: la constatació directíssima de la "crisi" : La crisis griega deja las aulas sin libros -fotocopias-, reduce el tráfico, vacía los restaurantes y cierra tiendas y cambia los hábito.

Errava, el més greu d'aquests temps de crisi, és la crisis espiritual, de valors, com volgueu anomenar-la.

Ja ho havia escrit, i és important retenir l'obvietat: aigua, menjar, aixopluc i roba és el realment imprescindible. Amb això ha viscut l'home milers d'anys -i a vegades escassejant i tot.

Suma i segueix

Avui he vist que ha tancat un altre bar-terrassa a la zona esmentada. Està al costat d'un bar low-cost, de canyes a 0'50 cts, etc. Així continuem.

VIATGE A ... I COSES DEL PAÍS -I- (pre-crònica i enigma)

2011-09-15T12:40:00.001+02:00

Crònica d'una regió i un país, amb pretensió amena i informativa i on alguns potser trobaran una informació que farà que em recordin sempre, agraits.

"Turista, terrorista": solitària pintada a la capital d'on érem. "Quan parles massa del paradís comença a esdevenir infern" acaba d'escriure en Puigverd. Esbombar un paradís és tan estúpid com dir per internet on són els llocs on es fan bolets. Així el turisme ha embrutat, destrossat i atapeït els nostres llocs més bonics. Sento com un càrrec de consciència de divulgar del lloc que hem visitat a les vacances, un dels pocs reductes amb lo necessari per anomenar-se paradís: natura, paisatges, pocs cotxes i gent, tradicionalisme i altres que diré. No ho escamparia arreu, però ho faig aquí convençut de la categoria de la gent que em llegeix, i que, és clar, no és massa, ni de la massa (m'aplaudeixo el joc:). Callo el lloc fins la següent crònica, a tall de joc i intriga -és molt suposar que intrigui a massa gent:) . En realitat volia fer una cosa inèdita: fer tota la crònica sense donar cap dada dels llocs. Potser algun consagrat ho farà algun dia.

He de dir que a la primera presa de contacte vaig témer que potser no podria explicar tantes coses de la idiosincràcia del país i que li faltaria amenitat. Però al contrari del que solen dir els "enterats" penso que a un paradís no li manca mai amenitat. En quant definir els naturals, crec que me n'he sortit, al descobrir un poble amb tantes semblances al català.

Inici

Aquesta vegada atent, no em vaig deixar cap lentilla ni els calçotets -veure Viatge a Bèlgica. Amb "la màgia" -he,he- d'un Mollet encara adormit, fosc i fresc, fem cap a l'estació aturant-nos al forn del Berenguer per estalviar-nos els preus dels esmorzars aeroportuaris. Els Sostres es van assabentar aquí a la passada crònica de la moma dels cafès dobles -n'hi ha per dos i se'n paga poc més d'un- i ja els han suprimit de la seva sucursal:).

Arribem amb avió a l'escala i connexió perfecta cap a l'avió, destí cap a la nostre destinació. A Informació, cofoi de les meves nocions d l'idioma, no m'entenen el nom del lloc a la primera: ... I és que com diuen ells mateixos és una idioma molt traïdor. Línia regular i per tant refrigeri. Entrepà, calent!, vi, refresc, gelatina de fruites (?) i gelat Farggi -mira per on, pel SS sabérem que el seu fundador acabava de traspassar, i li fa un bon repàs. Després d'algunes hores sobre el mar, com agulla al paller trobem al mig de l'oceà una petita taca de color que no és el blau i avall que fa baixada.

Primeres impressions

L'aeroport hi ha avions de guerra, ja que es també base militar. Hi havia un dispensador al hall on podies aplicar-te un antisèptic, desinfectant (?) a les mans, d'una pudor molt forta. Recordant la monstruositat de-ls aeroport de Bcn ens frapà al sortir a fora les mides d'aquest, el què se'n diu d'escala humana. Si no vols pagar per aparcar només cal recórrer cent metres. Sense acord previ varem trobar-nos amb l'encarregat del cotxe de lloguer, pel mètode d'alçar la mà. Una de les motivacions del viatge -autòfob com sóc- és que les distàncies a recórrer i el trànsit són adequats per a mi. Cap a l'hotel. Aviat trobem el paisatge que es farà habitual: pobles, molts com deshabitats i bestiar pasturant entre tanques minerals guarnides per gràcia de la natura amb flors que a Catalunya les comprem a la floristeria. Aquestes flors, a molts indrets, converteixen la carretera en un alt corredor flanquejat pel blau de les flors. I pintors, molts pintors, de parets. No passaves uns centenars de metres sense trobar-te una bastida amb pintors. No sé si és tradició o que -la zona rep ajudes- la gent té poca feina. Els resultats són uns pobles blanquíssims contrastant amb la blavor del mar reflexa d'un cel net. Pista: els pobles abans eren negríssims.

Pista: la primera que vàrem visitar en realitat era la tercera. Entrada a la capital. Comptava trobar una capitaleta provinciana i aturada, ingenu de mi, i vaig constatar que una ciutat és una ciutat arreu. Em semblà més gran del què pensava i m'hi vaig trobar amb la mateixa pudenta presència dels cotxes, abundosos, envaint-ho tot i trencant el vuitanta per cent de l'encant de la capital, calculo. Per sort l'interior és tot lo contrari. A més la fatal disposició de les coses viàries, l'estretor dels carrers -tot buscant l'hotel- i l'aparcament van fer que l'entrada fos una mica decebedora.

Tant si és per plausible curiositat pel què ens envolta o per la de seguir les andances d'en Criteri, començo agraint de cor a qui vulgui compartir amb aquestes lletres el record d'aquest curiós viatge i país, lletres escrites també com a souvenir personal. Crec si més no que hi trobareu algunes concretes qüestions per les que ja haurà valgut la pena que esmercéssiu algunes estones llegint aquestes cròniques. Parlaré de coses que les hauríem de saber millor.

Si algú ens diu a quin lloc li sona tot això que he escrit em seria profitós.

Mare de Déu, no he explicat quasi res i lo que ja m'he allargat.

4 preguntes pèrfides i trailer important sine die però no massa lluny.

2011-09-09T14:24:00.003+02:00

Se m'acumulen les coses. A qui esperi les cròniques del viatge vacacional haurà d'esperar una mica més.

Trailer important

I és que estic vivint una experiència kafkiana, que o no entenc o se m'insulta la intel.ligència i que ja sabeu que és una cosa que no suporto. N'hauré de parlar quí, És de caire, econòmic, legal i d'ordre públic.

Preguntes pèrfides

1 Parlant de masses juvenils: es pot creure que si les turbes dels barris de Londres haguessin estat educades en la fe i les pràctiques religioses actuarien així?

2 Parlant del Madrid. -el dit del Mou- Igual com dic a dic b. És correcte que a Catalunya no s'expliqui la versió merengue dels fets, ni la provocació o befes que diuen van patir els blancs?

3 Si hi ha una cosa que em provoquen basques intel.lectuals i físiques són aquests bracós, colls, cames, etc supertatuats. M'agradaria conèixer les motivacions reals profundes. Se m'acut ara que podria ser una manifestació d'autoodi, tal com les perforacions, etc.

4 L'altre dia ho pensava a l'envelat: El veurem algun dia concorregut pels molletans negres, moros, xinesos, etc, en alegre companyonia? Quan hom parla d'integració suposo que també és això, que és això. El fet és que no n'hi havia ni un. Agradaria als autòctons?

Insults a la intel.ligència. Per a una antologia de l'estupidesa

- Mentre feien la final de la Supercopa, Barça TV emetia un partit del Barça de l'any de la picor, sic. No comments.
-----------..............------------

Gaudeixo trobant les preguntes, espero que també gaudiu o us enrabieu -només són preguntes, nois- al llegir-les i reflexionar tots si en contesteu algunes. Com es va contestar la de l'erotisme inter-antropo-faúnic :)

Poti-poti estiuenc

2011-09-05T14:27:00.000+02:00

Observacions molt personals a fets que m'han provocat indignació extrema i augment del meu escepticisme.

1- L'autoritat ha prohibit prohibir recollir ferralla.

2- L'autoritat ha donat ordre a la polícia de perseguir i robar -sic-les coses que molta gent recupera de la via pública i ven.

Podria extendre'm parlant de reciclatge, subsistència, ocupació, dignitat, etc, però no cal. Només vull palesar la inutilitat de la nostra casta política, no diré que podrida, però moltíssim més desgraciats i perjudicials que els pobres desgraciats que es dediquen a aquest tipus d'activitat ecòlogica i subsistèncial. La menjadora ni dóna treball ni deixen treballar, la nostra casta majoritàriament mama i fa nosa.

3- L'odi al fet catòlic -no al musulmà- per part de la xusma nostrada el tinc tan assumit que em deixa fred la "ràbia babejant" davant l'espectacle a casa pròpia de centenars de milers de joves alegres, sans, nets, moguts per la fe.
El realment indignant és el cinisme de retreure el dispendi ecònomic organitzatiu -i que molta pobra gent s'ho empassi. Aquesta tropes pacífiques, divisions millor dit, de joves catòlics han representat una borratxera de milions per allà on han passat. Les paraules de Benet XVI són encara infinitament més valuoses.

4- Per què a cines i teles ens hem d'empassar quasi només cine USA, el més inverssemblant i diria que dolent artísticament? Sembla però que en general no es veu així. Que voleu si la gent no coneix res més?

Altres indignitats

3- Els nostres llacs pirinencs, tan ben retratats i impol.luts als fullets turístics també estan podrits. Tenen una bona col.lecció de metalls pesants. Així mateix els peixos.

4- Lo més encertat que he llegit de la ditada Mourinha: "El Madrid ha conseguit -n'és especialista- embrutar la victòria esportiva del Barça. Si no fos pel dit tothom estaria parlant de la meravella del gol de...etc"

5- Lo de l'enèssim intent d'anihil.lació del català es comenta sol. Lo que més m'aclapara és la desvergonya. No els mereixem cap respecte i potser és culpa nostra, i en particular la política d'abaixar cap i cova d'en Pujol.

6- Als negacionistes que diuen que no hi ha canvi climàtic els toca explicar la fosa del'Artic que ja permet atravessar-lo fins al Canadà. La fosa ha desfermat també el canibalisme entre els óssos polars. Ah, el inèdit ciclò tropical de N.Y.?

Em quedaven unes preguntes pèrfidíssimes però ja n'hi ha prou.

Per què tanco el blog Maig de l'11 (15-M)

2011-08-29T23:02:00.002+02:00

ndÉs una tragèdia l'evolució-involució i fantasies dels 15-M, així com la manca de pes o presència de persones madures, realistes i assenyades. El summun ha estat la seva posició davant la visita de Benet XVI, que suposo és la cara real dels assembleïstes, per la qual cosa, tot i compartint indignacions polítiques tanco el blog Maig de l'11 ja que no vull que ningú m'identifiqui amb aquella patuleia; xusma -il.lustrada o no- i joves manipulats. Tanco perquè la gent no sap distingir entre estar indignat i estar amb els "indignats" i no vull que s'em confongui.

I no és l'anticatolicitat estúpida o malèvola -previssible- d'aquella massa el que m'ha indignat sinó que s'ens hagi insultat la intel.ligència criticant les despeses del viatge papal, quan -al contrari- el milió i mig de joves de la JMJ ha representat una borratxera de milions per allà on han passat, sense comptar la promoció del país. Dels beneficis morals i espirituals ja no en parlo, ja que la degradació actual de l'esperit de les masses fa que aquesta sigui impermeable a la saviesa de les paraules papals.

Només pel canguelis dels de la menjadora, és apreciable aquesta mena de rebel·lió. Però passo a ser-ne observador. No mouré un dit fins veure-hi algú en qui pugui confiar, o sigui, em sembla que mai. Les masses no estan per excel·lències.

Ja ho veieu, en Criteri sempre a la seva bola: indignat amb els governants i indignat amb els indignats.

Visca en Benet XVI! Visca l'ordre just!

Deconstruccions verbals (joc màgic) Parts 1 i 2

2011-08-23T14:48:00.002+02:00

Esperant resoldre l'atonia estival, com a les teles faig una reposició, pels nous amics lectors i recordança: la dels meus celebrats anagrames, (Canviar amb sentit l'ordre de les lletres d'un mot o frase: Roma-mora; Lleida-l'ideal)

Fauna

Jordi Pujol. Jo! Pujol dir -és molt ell. Laporta la tropa -la portarà a la victòria? José Montilla. El majo listón. Jo sol alimento. Majote sillón! Zapatero. Petarazo. Para, zote! Apretaoz. Rata o pez? Atrape Oz -mag-. Otear paz -de moment la otea. R.paz ateo...per una lletra! Tapa Zero -fou portada de la revista gai. I el concluent ZETAPARO. Tantes i en el mateix sentit em fa venir al cap la tonadeta: "i ninguna era buena".Em sap greu pels seus fans, però a veure si ells en troben cap de positiva.

Més Flora bloguera

Desde mi celda. Desdice de mal. Dé el CD de misa -és capellà i tecnològic. El café de Ocata. Cala de afecto, però també: Cae él afectado? -per les referències ultraerudites. Filosòficament.Filo sòfica ment. Entrellum. Lluert-men -canvia de pell? Temen llur...ploma?Benvinguts. Vens tub gin. Vingen tubs. Vins beguts. O amb anglès de la Barceloneta: Vins be guts! -sovint parla de les seves xerinoles espirituoses. Pels pels, però cap altre em fou possible.

Escriptors sovint esmentats per aquí

Ballarin. Branilla -llarg i sec. L'albiran -però no l'abasten-. Plató -tindrà a veure amb el Pla Ot?. Balmes. Val més. Gracià. Gràcia. Lluis Vives... si vull vies. Ortega Gasset. Rosega gatets. E!, grito a gestas!. Josep Pla. Pag(j)esol. Jo pelas. Jepo Pals. Volia "jorobar" Pals amb una central nuclear. Tampoc aquí cap més combinació em fou possible. (Alguna petita llicència (?) és permesa a l'hora d'anagramitzar)

Dos de destacats

Unamuno. Un humano. -qui conegui Unamuno ja ho interpretarà. Montaigne. Pensava Imagine Ot, però millor:) A món i gent!

Un antològic

Pensi el lector, abans de continuar llegint, els dos atributs essèncials de Garcia Lorca..... ..................................Ja tenia Grràcia loca, però després aparegué inapel.lable: GRACIA, CALOR.

Una acròstics de propina -blogaires-

UQV Un que vacil.la
RDC Rebutja Déu Crist. Renega de Crist (ho fa)
SS Som, serem

SEGONA PART

DECONSTRUINT BLOGAIRES

UQV fa fitxes de blogaires, servidor els desfà i refà.

Arcadi Espada: escapa ardida -de Factual-
Brian: Rabin -Became it?
Noctas: No cast, sóc tan...
Miquel Colomer: Qui? colom meler. Qui? cor, mel, meló
Damien: Amiden -blogaires-
Ote: Teo?
Albert Boadella: D'abella brètola. Badallo al berte -perdó-
Margarito: grito mara -terrorífic-
LLambregades: Brega de malls -cor de roca-
Enric Vila: Vilarienc -és molt d'ell- Neci rival -alguns pensaran-
Ramon Alcoberro: Corona? Borra-m'el -és republicanista-
Gregorio Luri: Or griego: Luri -és proclàssics, i bilingue-
Salvador Sostres: Desastrós! Valors! A vosaltres, sords! Sort, salves a d'Ors. As valors destros. SOS valors destra!

Blogs

Un(o) que vigila: igual que ovni
Bonnie and Clyde: Clan de bon Yndie
Una de lladres: Des de la lunar -hi ha qui diu que són Lunarara-. Anell d'userda
Lunarara: Ara lunar -oficiant elevat-
La vaca sorda: A dos va calar -són dos-. Ava, das calor -Cinefília?
Evocacions: Cocinas veo. Cóves nació -és poc barretinaire encara-
Sin prisas pero con pausas: Supino Sir, peras con pasas -aristocràcia diletant-
La España que hace daño: La espada que hace ñaño -parla molt d'espases alliberadores. Pequeña coña salada, he:) Amb Apañó surt a més un palíndrom: Apañò o ñapa? Sorry, ha sortit.
El Criterio: El cierto, ir
El Criteri: Cert, tri'el -no comments-

TOP 2. A l'escala Criteri aquests serien els més valorats.

La España que hace daño: Señal de achaque apañó
I un de perfecte. Renacimiento: Irónicamente!! -entre tantes inefables característiques de l'ítem, aquesta n'és molt destacada.

El lector pensará que m'he fet venir bé alguna deconstrucció. No descartem el factor subconscient, però han sortit així, i encara més, en la majoria de casos, els ítems a desconstruir no acceptaven cap altre significat i reconstrucció que la que retrata el subjecte. I fixeu-vos, de la bèstia grossa és d'on en surten més, i clavats. Per tant, directa al tag Casualitats -majúscules-.
Exemplificaré: Reprenent l'anagrama de Dalí, no he trobat cap altre expressió que no girés en torn les virolles:

Salvador Dalí: A Dalí vas d'or. Valora didals. Dadà: virolla. As d'or val Dalí. La vida? dòlars.

Vull acabar dient que amb aquesta entrada recordo el que em deia la parenta quan jo començava a col.leccionar "paperots antics", quan amb patètic entusiasme ensenyava les meves "joies" a profans: "Has de pensar que no a tothom li agraden aquestes coses". Potser jo hagi estat l'únic que s'ho haurà passat bé amb això, però només que a un li hagi descobert aquest món quasi mágic ja estic ben pagat. suposo que alguna gràcia deun fer Avida Dollars-Salvador Dalí, va fer famós Breton. Té 16.000.000 d'entrades a Google. No és juuuuust!!

Fait vos jeux, segur que no està tot dit i podreu canviar el vostre si no us agrada. I m'excuso i també pels que no he pogut fer encara . Em despediré amb l'anagrama del meu nom i primer cognom.
En sé més...Va, stop.

Així poden dividir-se els éssers humans

2011-08-16T17:37:00.002+02:00

Deixo aquesta reflexió, llegida a casa un amic de ca l'Apañó i que mereix esculpir-se en pedra picada.

L'home que no arrisca per les seves idees, val poc com a home o valen poc les seves idees.

Va ser dit per Plató. Fa quatre dies.

Guarreridas, Part 2. Sostres sincrònic.

2011-08-08T23:30:00.001+02:00

Les dues preguntes d'avui són consequència òbvia de les de l'anterior post i com que estic bastant desconectat de la bogeria de la blogueria -bogeria molt sana però- se m'acut deixar-les, mentre m'adapto a la cosa després de tornar del reducte de natura prístina i solitària mar enllà. Preguntes que no sé si entraran en la categoria de "fechoría intelectual" que m'atribuïen a Ca l'Apañò -o sera Casa :)

1.- Es considera violació, delicte o falta el forçament sexual d'un irracional? No? doncs hi ha una Associació per la dignitat dels primats i al Floquet de Neu no s'el va dissecar per la seva dignitat, cosa que no sembla menys indigna que si l'hagués violat un cuidador.

2.- M'he adonat que les preguntes de l'anterior post eren doblement pèrfides. Tots els contestants -que m'han fet passar una bona estona, gràcies- no han dubtat, implícitament, que serien capaços d'assolir una excitació amb partenaires tan curiosos :))

Sostres contesta

Preguntava jo fa poc si era més puta la que cobra per cardar o ho fa per afició. El Sostres ho ha respost. No en un, en dos posts. Quedi clar, avui ho dic només per si algú vol saber la seva opinió del tema.

Per vacances, va de sexe

2011-07-25T21:15:00.002+02:00

Preguntetes

Abans de marxar, us deixo unes fresques (?) propostes pèrfides.

1- Si fossis forçat sense remissió a tenir una relació zoofílica, quin animal triaries?

2- Igualment, si essent heterosexual, et fessin triar entre empènyer un barbat home o una linda cabreta. (o, si gai, a una dona)

3- Pregunta-dubte personal

Seguint el fil de la darrera. M'han regalat un massatge a mi i la dona. Diu que l'imparteixen mans masculines, i a mi això em fa...no ho sé, una mica de repelús. Necessito saber si s'ha de ser molt rar per a rebutjar que un mascle et possi les mans a sobre. Algú em pot dir que opina?

Potser apart de pèrfides són heavies qüestions, per tant, menys els valents, que algun n'hi ha que em llegeix;), accepto que passeu de respondre-les. Però són vacances d'estiu, home, animeu-vos! Tothom sap que és un dels jocs -entremeliat- d'en Criteri.

Aquestes preguntes podeu probar de plantejar-les en alguna reunió avorrida-desinhibida. Tot i que amb la banalització del sexe imperant, no crec que calgui molta desinhibició ni s'esquinci res. Ja em direu, si de cas.

És possible que la propera sigui ja una part de la crònica de les meves andances a...

Ara sí, bones vacances!

Tres preguntes pèrfides sobre política, sexe i salud

2011-07-19T21:44:00.002+02:00

Com que ja són vacances deixaré això uns dies. Òbviament us ocuparà més temps a resoldre que a llegir. Suposo.

1 Quina ideologia és pitjor, el nacionalsocialisme o el comunisme? Quina ha estat més nefasta i assassina?
Bé,són dues preguntes. Ben mirat són d'una lògica infantiloide. Per això són tan punyeteres.

2 M'han parlat d'una convilatana que canvia d'home com de pentinat. Això ha portat a preguntar-me qui és més puta, la que jeu cobrant o la que ho fa gratis, senza amore?

3 Que perjudica més l'organisme, els minuts que un fumador -no compulsiu- aspira el fum del tabac o les vint-i-quatre hores de fum dels transports que s'empassa un nen -o un adult.

Sobre l'escriure. Sensacional i proper

2011-07-12T13:41:00.003+02:00

Vic. Llibreria Costa. La Providència sincrònica, de nou. Em va posar davant un llibre que contenia reflexions adients al darrer post. A l'hora són reflexions molt generalment concretes. Avui no m'he hagut d'esforçar, només calia copiar...després de destriar, és clar.

Los que escriben suelen hacerse muchas ilusiones respecto de los lectores (perquè tohom es creu millor del què és. De lectors -ja ho havia dit- jo tinc els millors:) Arenal

Cuanto mejor es un libro más tarda en venderse, porqué su venta està en razón inversa del tiempo preciso para comprender y aquilatar su mèrito (qui no es conforma és perquè no vol)Balzac

Los que se tienen por escritores trascendentes desprecian al humorista, acusándole de hacer un genero fácil. Aunque solo sea facil para el humorista. Serà porqué el humorismo es el autèntico ingeniero de la literatura. (de Cervantes a Pla) El gran Pgarcia de la Codorniz.

Tu, escritor; qué tormento no te hace pasar tu amor propio, ajado diariamente por la indiferencia de unos, la envidia de otros, por el rencor de muchos? (jo afegiria la incomprensió) Larra, l'optimista.

NEIX EL SISTEMA CRITÈRIC. Nota critèrica

2011-07-08T20:39:00.002+02:00

Catalunya, més que filòsofs, és procliu a donar sistemes filosòfics originalíssims: l'hiparxiològic d'en Pujols; el crític-paranoic d'en Dalí, el polièdric de Balmes; els de Vilanova o Lull, i d'altres.

M'he adonat que jo també en podria tenir un -útil o no. De difícil definició, podríem però presentar així: el Mètode Critèric es caracteritza per analitzar les coses des de l'angle més impossible, impensable, sorprenent. És trobar l'element o detall concretíssim, camuflat, clau per a resoldre una qüestió. O serà al revés: veure el bosc en lloc dels arbres? O sia, que potser em situaria en un status molt baix del pensament: el de la lògica aplastant del nen o el neci, o això que sembla tan fàcil del sentit comú, que tampoc deu ser tan fàcil, ja que és el menys comú -en algunos, no en ustedes, com deia el Sr. Zabala de Mates. També és el fer servir el seny i la racionalitat sense menysprear el que la raó no pot entendre. Potser és l'únic mètode que té tant de creatiu-intuitiu com de normatiu. No ho sé, ja aniré afinant.

Exemples de criterisme podrien ser les meves teories peregrines o les preguntes pèrfides, fins i tot col.leccionades. Potser també els meus màgics anagrames. Vegeu tags.

- Nota que fregaria allò critèric

Bé, això del sistema critèric em va venir al cap per això que segueix:

Deia jo: "Post per qualificar, però adient a la màgia de S. Joan...sembla que hi hagi entre ell -Sostres- i jo una mena de connexió mistèrica o sincronia -terme modern-...és el que jo en dic Casualitats -o Providència".

Des de la física quàntica, tot just ara, hom comença a prendre's seriosament el fenòmen. I mira que en fa d'anys que les religions en parlen, amb el nom de Providència.

L'endemà trobem el SS que diu:

"He après més amb la intuïció màgica que amb la percepció lògica o... el que he après de la dimensió màgica de les coses m'ha interessat molt més que la literalitat d'aquestes coses."

"sé que hi ha màgia i Providència, una mà sàvia i capritxosa que mou de lloc les coses, i un destí que està a favor dels que tenen ganes de creure i de riure".

Con su pan se lo coman, em ve al cap dir. Que passeu bon cap de setmana.

(I AGEGITÓ)L'origen de la decadència de Catalunya -tema posposat. Nou blog al meu honor.

2011-07-07T13:50:00.004+02:00

Afegitó

- Milions d'africans a punt de morir per una sequera excepcional.

- La llet de les dones catalanes 4 vegades més tòxica que la de les gallegues -per la contaminació. Això afecta la qualitat del semen dels mascles del país. Vindrà també d'això la "polla flàccida dels catalans" de que parla Noctas, tan antinaturalista ell?

Fa dies que no ho deia: EL PRIMER PROBLEMA DEL MÓN ÉS L'AMBIENTAL. Feu-me cas, al menys quan us ho digui, en això us ho imploro.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
POST

Avanço aquest minipost a l'anunciat, que inclourà: Neix el sistema critèric (febres d'estiu?)

El llibre de Gaziel -autocritiquíssim amb Catalunya- que li vaig recomanar a en Sostres el va afectar més del que em pensava. Torna a insistir-hi, amb aquest tipus de reflexions: qui vulgui liderar el futur lliure d’aquest país, haurà de partir de la base d’explicar que durant tota la nostra història hem estat una colla de covards i de vençuts, els tontets de la classe.

Uns dies abans havia jo escrit: ....les causes de la decadència de Catalunya no sé si n'estic segur, i per tant espero... En això no hi entra, per tant tot mig -no tot és culpa nostra- encertant en el plantejament del seu escrit, erra per omissió.

Reitero que -coincidint o no amb SS- coincidim en allò que considerem temes cabdals, generalment intractats, i que òbviament, ara amb la calor val més posposar.

- Han obert un nou blog al meu honor-el segon

Per modèstia no deixo l'enllaç, tot i que aquest sembla més dallonsis. Tampoc no cal un tercer:)

(I afegitó) Les dues preguntes CABDALS, als anti-indignats i sobre el futur econòmic. Bastant pèrfides i sintètiques.Larra i Balmes

2011-06-29T11:38:00.007+02:00

Afegitó

Corre per la xarxa la pasterada de la "jubilació!!!!!",als 41 anyets, d'en Benach -uni di tanti. A Catalunya només falta que en retallin lo que ens penja i a Andalucia pagaran un sou ben bonic als nois que vulguin tornar a estudiar. Sobretot no ens indignéssim que fa xusma.

1 Economia fàcil (?)

Que implica -entre altres coses- que en nom de l'austeritat els governs redueixin caterings, actuacions, cotxes, propaganda, etccc? doncs més atur!! I doncs, com es justifica?

(aclareixo -veig que s'ha malinterpretat: el fet que l'austeritat porti més atur no vol dir que condemni l'austeritat. Molt ben al contrari. Reformulo: cal persistir en l'austeritat si ella porta més atur? tot i que caldria dir :per què cal persistir en l'austeritat...?)

Resolent aquest enigma-paradoxa REAL trobaríem la solució a la "crisi". Jo la tinc, però no serveix de res. Niñooo, Salaaa, ho sabeu? Pregunteu-los-hi. (com dos i dos són quatre)

2 Anti-indignats, LA pregunta.

He sentit que qualsevol capitost de les Caixes trinca un sou d'un milió d'euros l'any, legalmeeeent, això sí. Als anti-indignats pregunto. La pregunta és: ?

Ah, i la trepa de trincons legals arribaria d'aquí a Lima.

3 Larra-Balmes

"...forman la pareja de cerebros con más raza que España produjo en la primera mitad del siglo XIX. "

"...más que departir en sosegado diálogo con un grupo selecto de alumnos les acucia predicar y arengar en el ágora. Hay mucho de tribunos de la plebe en Balmes y en Larra. Su tiempo no se prestaba para los grupos selectos –para la aristocracia del espíritu–: eran días de democracia desgreñada y vociferante. Había que adoptar el aire de faquir –es lo que hizo Larra– o de apóstol que grita en la plaza la buena nueva –es lo que hizo Balmes" aaaqui està.

(Bartolomé Mostaza -bipremiat Nacional de Periodismo)

SOSTRES-CRITERI: connexió místèrica, sincronia demostrada.

2011-06-23T14:01:00.001+02:00

Post per qualificar, però adient a la màgia de S. Joan i que potser "gaudiran" només plenament els iniciats.

Tinc un admirador a qui irrito -o és enemic que em valora?- que fins i tot ha obert blog al meu honor. Sovint, algun anònim em diu què diu. Es veu que el posa mooolt nerviós i excitat que el Sostres em llegeixi i comenti:) Aquí tres píndoles més per a la seva masoquitis. I gràcies, sense ell, aquest post no s'hauria publicat.

1.- Opinava jo a un blog -roll- dels problemes que genera estar governats per urbanites. Doncs bé, al Salvador Sostres (SS) li va mancar temps per escometre contra el rerepaís rural : "... la intel·ligència sempre és de ciutat...La tomaquera, el vell a la fresca i el porró de cava. Què es podia esperar de nosaltres?

Resposta: Val més el Ketchup, el vell a l'asilo i enlloc del porró, porros o Gin-tònics a la matinada, com el burgès gandul? Ni taujans, ni rates de ville! això hauria de ser en tot cas.

2.- Vaig encarir-li llegir un llibre de Gaziel. Poc temps ha trigat a manifestar l'encomanement de l'escepticisme patriòtic de Gaziel: " ...ens hem adonat que -Catalunya- era una camperola amb berrugues, grassa i bruta, sempre un poc puta" "No hi ha esperança, no hi ha camins." "...la única veritat que importa, és que ningú no pot citar cap moment, en tota la nostra història, que Catalunya hagi guanyat res important o... mostrat alguna capacitat de sacrifici i d’estar disposats a lluitar fins el final..."

Resposta: La "única veritat" que esmenta SS és la mateixa que Gaziel va establir com a pensament central del seu llibre!!
Sobre les causes de la decadència de Catalunya no sé si n'estic segur, i per tant espero.

3- Deia jo dilluns: també podria estar feliç de tenir la raó una altra vegada, però de res no val tenir raó si no serveix de res. Dos dies després, SS titula "Les vegades que tenim raó"

Un s’ha de protegir, sobretot del victimisme, de les vegades que té raó i aquesta raó...no li és reconeguda. Un s’ha de protegir, sobretot, de l’impuls de queixar-se...La vida no es detura i hem de competir quan se li infligeix una injustícia

Resposta: intueixo que defensa la proactivitat. Ok. Ara bé, la indignació pot ser també l'avantcambra de l'acció. De la fundició del pensament critèric i sostriá proposo: INDIGNACCIÓ!

Sí, és poc probable que SS llegís el meu comentari a ca l'A. Per tant, és possible que a banda que em llegeixi o no, sembla que hi hagi entre ell i jo una mena de connexió mistèrica o sincronia. Tot i així, SS és prou intel.ligent per llegir-me. Altra cosa és que ho sigui prou per a fer-me massa cas.

(Pel programa del Gaspar Hernández sé que sincronia és el nom que cal donar al que jo en dic Casualitats -tag)

Conyes (?) apart, el que ningú podrà negar és que a ambdós ens preocupen i considerem essèncials les mateixes coses, tot i que ell sigui pro-fums i ciment i jo pro-fems i terrossos.

Pot semblar que perdi l'oremus que em llegeixi el Sostres. Penso que hauria de ser al revés.

Plaga a les ciutats. La meva proposta ja és recolzada. TRAILER d'un post aplostufantment seriós, critèric.

2011-06-20T12:44:00.005+02:00

TRAILER: Sostres-Criteri: connexió místèrica, sincronia demostrada.

Post que farà les delícies de: pro i antisostrians, trolls, místics, critèrics, i en fi...buscadors de l'essencial

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Notícia

Segons l'autoritat competent una gran plaga de polls i puces envaeix les ciutats del país, tal com era previst. Fonts extragovernamentals diuen que té l'origen en el clima alterat que pateix el país, unit a la misèria i brutícia i s'acusa els poders públics de no actuar sobre les causes de fons i origen de la plaga. Hom tem que augmenti.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Certament, la lluna era rodona

Després de les pacífiques i gegantines manis d'ahir podria fer sang contra molts companys blogaires antiindignats -panxacontents- però em sembla que -com a persones pensants- ja passaran prou vergonya. També podria estar feliç de tenir la raó una altra vegada, però de res val tenir raó si no serveix de res. DISCURS A REBATRE'LS-HI: Abans l'excusa era que érem pollosos violents, ara diuen fins el cansament que el Parlament -ells- i els vots són l'únic que val.

"Patriotisme alimentari", ho ha anomentat ell

Tendir a l'autosuficiència i als productes locals, austeritat i solidaritat eren els eixos que vaig proposar fa temps per sortir de l'atzucac. Ara, el Conseller d'Agricultura agafa el guant -li hauran dit- i proposa el "patriotisme alimentari", però -tan panxo ell- ho exemplifica incitant el consum dels vins de Rioja. Ell, defensor dels pagesos catalans. Bon inici.

El Partido Entero em recolza al seu blog, els partits partits m'ignoren.

Ja que aquest blog ha tingut la sensibilitat de reproduir i valorar el meu programa contra la "crisi", l'enllaço.

El Sostres em contesta

2011-06-17T12:37:00.001+02:00

Deia jo a l'article de Contrapunt que l'esperit, el fons del maig11 era pacífic -i regeneracionista. I contesta el Sostres:

El drama és el fons, el fons feixista d’aquest moviment que vol imposar els seus deliris totalitaris sobre una immensa majoria de catalans que ha expressat lliurement i concretament la seva voluntat a les urnes, ... el que és perillós d’aquesta colla d’energúmens és el fons violent, molt violent, que els impulsa.

Amb les aportacions de tots aquí, qualsevol persona reflexiva -quasi tots els blogaires que ens llegim- haurà vist que en el tema que ens ocupa no es pot ser categòric, per la senzilla raó que hi ha mil angles a analitzar; mil faccions; possible evolució; mil alternatives i propostes, encara que jo em quedi sobretot amb les mil raons per la indignació. Aiximateix cal estudiar la història de les revolucions i canvis. Ens desencantaríem? En tot cas SEMPRE QUE EL POBLE EMPRENYAT SURT AL CARRER ÉS QUE ALGUNA COSA NO RUTLLA. I la massa...ja se sap, de sempre.

Reflexió: aquesta disbauxa barcelonina al carrer és única al món -com vaig exemplificar en el sexe públic a les rambles. El concepte que tenen els polítics -i molts ciutadans!- de tolerància i progressime ens hi ha portat. Ara saben el pa que s'hi dona.

Sostres: "una immensa majoria de catalans a les urnes ha parlat". Sí, si considerem un 45 % de vot efectiu una cosa immensa.

I hi torno: cal que el moviment es divideixi -rupturistes antisistema i reformistes-, per deixar sense arguments als opositors als indignats, la majoria aspirants a continuar vivint de la mamella col.lectiva, essèncialment pública.

Si no voleu que l'alternativa al desgovern sigui ara la presa dels carrers , i una revolució (sic) més endavant, cal que us afanyeu a donar una alternativa ara mateix. No hi ha volta de full: acampats, assemblearis i gent de sofà, tothom ha obert els ulls. Qui ja els tenia oberts -l'apoltronat- mira hipòcritament cap un altre cantó o "s'escandalitza" amb els delinqüents de la Ciutadella. Amb els trencafanals del Barça menys.

Comments past post aquí, si cal.

Reflexions i propostes d'un indignat heterodox -escrit al Contrapunt

2011-06-15T20:40:00.003+02:00

Publicat al Contrapunt

Cal rigor i no barrejar debats. Clarament n'hi ha tres: valoració de les acampades i tipologia dels indignats; raons de la indignació; i full de ruta o alternatives al sistema consumista, - cabdal. Cabdal és l'ERROR de perdre's de bon principi en desenes de propostes cojunturals. Cal consens de fons que fixaria en TRES PROPOSTES: actuació sobre els privilegis de la banca: sobre els sous i prebendes dels polítics i llistes obertes -o similars.O sia: més diners a les arques i més qualitat democràtica. I toca que l'establishment mogui fitxa -percebo rampa.

(predicció)

Proposar la instauració d'una república p.e. vol dir que hi ha qui no s'ha adonat que la indignació és transversal. Tot i que -fa temps que ho dic- serà inevitable, tard o d'hora, la DIVISIÓ entre indignats rupturistes i reformistes. Com sempre no hi haurà lloc pels eclèctics. Estem en una cruïlla a destins ignots.

La divisió ha arribat avui (fets de la Ciutadella)

(El post no és el traileritzat)

Vull tenir esperança! La invasió dels flautagossos

2011-06-10T20:17:00.001+02:00

Sembla que el tema indignat vagi passaaant -he!- i que ja hi hagi poc a dir. Pel Criteri no.

Sembla que es va instal.lant la idea, promoguda subterràneament per l'establishment: els indignats són una colla d'elements antisistema, pollosos, i a vegades violents. No és veritat, deixeu-me una mica d'esperança. Conec gent "normal" que estan fins els dallonsi; els botiguers de la plaça porten menjar als acampats molletans; a Sol sobre tot diria que l'heterogeneïtat és manifesta. Però noi molta gent diu que estic equivocat Noi, MAI HAURIA PENSAT QUE HI HAVIA TANTS ANTISISTEMA I FLAUTAGOSSOS.

Dues paraules claus: Hipocresia: Uix, que bruts i gamberros -qui ho diu vol desviar lo essencial. Egoïsme: Em va bé a mi. Que us bombin.

L'Iceta, bec d'or, va dir : No estem tan malament! Hom no s'adona que parlava en maiestàtic: no estic tan malament. Quan cobra aquest ocell? Tot plegat per xerrar.

I tu, amic que també estàs emprenyat, i que no t'agrada la moguda indignada, espero que em donguis una alternativa de protesta.

El gran indignat de la història em copia

2011-06-08T11:58:00.005+02:00

El gran indignat de la història em copia. Fa 200 anys repetia el que ara dic jo.

En algun moment em vaig creure que els antiindignats ho eren per principis. Ho són per interessos, hipòcritament. I fa dies que ho vaig repetint: qui diu que no estem tan malament; qui s'oposa a una reforma a fons del sistema ho fa per salvaguardar la seva moma, camama i privilegis -petits o grans. Òbviament són gent mesquina, desprovista de cap ideal i tensió espiritual. Així mateix hi ha indignats per aspectes merament econòmics particulars.

Aquí estàvem quan Casualment ahir em diu Larra:

"A ver como escribe usted un artículo jovial y lleno de gracia però mordaz contra los que mandan, en el mismo día en que sólo agradecimiento les puede uno profesar. Escriba, escriba usted un artículo misantrópico cuando acaban de darle un empleo. ¿Habría cosa entonces que vaya mal? ¿Hay mandón que le parezca a uno injusto, ni cosa que no esté en su lugar, ni hay nación mejor gobernada que aquella en que tiene uno un empleo? Y a ver como escribe usted un artículo gratulatorio para agradecer a los de arriba el día en que se paró el carro de sus esperanzas, y en que echaron su memorial debajo de la mesa. ¿Hay anarquía como la de aquel país en que está uno cesante?

Que den diez mil duros de sueldo a aquel que me decía ayer que todas las cosas iban al revés: verémosle clamar que ya se pusieron las cosas al derecho, y que ya da todo más esperanzas.

¿Se mudó el corazón humano? ¿Ya no serán los hombres malos? ¿Ya será el mundo feliz? ¡Ilusiones!¿Se mudaron las cosas? No, señor; pero se mudó su sueldo, y nada hay más justo que el que se mude su opinión.

Nosotros, que creemos que el interés del hombre suele tener, por desgracia, alguna influència en su modo de ver las cosas... juzgamos que opinión es, moralmente, sinónimo de situación."

Larra em copiava, però ho millorava molt:)). Ell s'hi dedicava tot el dia a escriure.

Contestant una al.lusió del Sostres

2011-06-06T14:35:00.001+02:00

Davant els meus retrets -a la web del Sostres- als sous públics i dels polítics, diu: Si algú es pensa que la crisi és culpa del que cobren o del que gasten els polítics, és de tal ingenuïtat que pràcticament només pot ser considerat un imbècil.

I jo dic: Pensar que les prebendes que s'han autoatorgat els polítics no ha estat clau per la indignació popular i pensar que els diners de la ingent -i desbaratada- tropa de presidents, consellers, parlamentaris, senadors, alcaldes, regidors, alts càrrecs, bufff són la xocolata del lloro incapacita a qui ho diu a parlar públicament de com s'hauria d'administrar un país. Per tant, en el camp de la política, en Sostres ha de fer lo que fa bé, que són aquests retrats i informacions de polítics i partits. De totes maneres, per a mi, el prestigi com "analista de sistemes", ja l'havia perdut al declarar-se antiecologista radical - va fins i tot manifestar que el seu desig seria empènyer els ciclistes urbans i fer-los caure.

Tornant als sous públics...jo encara no tinc clar que no hagi estat el detonant de la "crisi". Agafem una calculadora? Algú hauria de fer números. Seria potser més efectiu que deu mil discursos.

Sostres, no em rosseguis que et quedaràs sense dents:)

NO SABEU QUÈ ÉS UN CATALÀ? NO SABEU QUÈ ÉS LA RAUXA?

2011-06-02T16:12:00.004+02:00

Arran algun darrer post meu irat i el comentari al post que mig em dedica el col.laborador del Sostres Manel Berga, hom m'ha manifestat estranyesa pel aparent abandó de la meva fama d'assenyat. Però és que, amics, s'han conjurat els elements per la tempesta perfecta.

Molt agraeixo que s'em faci saber i adonar. He de respondre que qui d'això m'acusa poc sap del caràcter català: seny i rauxa. El seny ens pot portar a la rauxa. Tampoc culpo a qui no ho veu, ja que aquesta dualitat seny-rauxa ja és més història que present. Potser sóc el darrer representant del caràcter català. Una illa?. Tornem a Balmes. Hom digué: "la religió va atemperar el seu caràcter extremadament temperamental i passional". Balmes! El representant del seny!

Sí, probablement he estat essent massa sincer. Però si no...perquè escriure?

Arreu se senten veus de irremeiable pessimisme. Mai deixaré Balmes, però ara el referent és Larra. Ell, castellà, romàntic, després de fracassar en la seva immensa tasca regeneracionista va reaccionar al seu negre escepticisme fotent-se un tret. Jo, català, ho faig amb la rauxa, fent inútils aspavents d'indignació. Què és millor? Bé, lo millor és riure i fotre-s'ho tot a l'esquena, com fan els cretins, folls, miserables o ignorants. Tal com ensenyà Erasme i tal com és des que el món és món.

Però molts no podem eludir el compromís: tenir principis -i lluitar-hi- o no tenir-los. Ser o no ser més o menys noble. La qüestió és aquesta, amic William. Patrimoni dels imprescindibles.

Em ballava vagament pel cap,google, et voilà:

«Hay personas que luchan un día y son buenos ... pero están los que luchan toda la vida, y esos son los imprescindibles" Brecht.

Avui, en lloc de la lucha diaria, lo que s'estila és la ducha diària. Ai si l'anima fos tan neta!

(I al món li importa un rave tot plegat. Potser també a molts lectors d'això)

Pregunta autopèrfida:

Aquest escrit és més assenyat o arrauxat?

Wembley 2011. Dues reflexions inèdites i brevíssimes

2011-06-01T12:19:00.000+02:00

1 Una conseqüencia negativa i innegable de les victòries del Barça és l'efecte crida -universal i global- que té per a l'immigració. Bàsicament l'immigració massiva de deseheretats.

2 Per la premsa i pels mass media -sobretot els estrangers- hom diria que la copa l'hagués guanyat el Messi. Era a totes les portades! Totes. Sembla que a aquest raconet de món ens tinguin per incapaços de fer massa cosa si no fos per l'intervenció necessària d'elements extraordinàris aliens, en aquest cas un crack com el Messi. Valoració injusta i de gran ignorància futbolera. I suposo que emprenyadora per la resta de l'equip, i al sentit comú.
El Periódico ho deixa clar: Els millors d'Europa gràcies al Messiah. Clarividents.

AQUÍ ESTEM I AIXÍ ESTIC. Confessió

2011-05-27T16:23:00.005+02:00

És d'aquells posts que m'agradaria que llegíssiu -o potser no.

Vaig trigar en descubrir que era un heterodox. Ara sóc cada dia més conscient que sóc una illa.

Tres perquès i una pregunta

1 Aquest escrit em va venir de manera inesperada. Vaig pensar: Quines conseqüencies econòmiques tenen els milers de milions en remeses que envien els immigrants als seus països? De seguida vaig pensar: aquesta qüestió tampoc la respondrà ningú,a ningú li interessa, de fet ningú l'ha plantejada. No sé si és pregunta raonable o no, però que només m'interessa a mi, segur.

2 Pel tema dels indignats he proposat tres mesures raonables i compartibles-diria que no n'hi ha d'altres. Tot sembla indicar que seran obviades i s'aprobaran bajanades sectorials, si és que no acaba en batusa.

3 Em veig en Larra. Llegint-lo ahir vaig amb claredat veure que afinava el doble, amb la meitat de l'edat de tant mestretites. Doble per doble igual a quatre vegades més fi. Quina profunditat, bona fe i gràcia! Per tant, tot i reconeixent-me en l'escepticisme, regeneracionisme, picantor de Larra, etc, no és per mèrits que em vegi retratat en Larra, sinó per la frustració de no influir, escepticisme, i pel nostre caràcter d'illes intel.lectuals.

Larra però, molt menys ingenu que jo, mai es va empassar i es va sentir disminuït per la superioritat que aparentaven els mediocres, segur del seu valer. Mai doncs va tenir la necessitat de "resarcir-se", com jo. Ell criticava i les fotia en lloc d'engaltar-les, amb gràcia i punteria. Fracassà.

També Balmes fracassà en la seva proposta dinàstica panaceica i la seva filosofia tan pràctica. Era illa tot i ser mínimament valorat, sobretot pels "seus" homòlegs de fe.

(he esmentat tres -d'ara mateix- dels mil perquès del meu escepticisme)

Tots som incompresos en certa manera, i fins i tot podria dir que sóc illa però en arxipèlag, però noi, la sensació que el món em gira al revés la tinc. O hi giro jo.Ara, que ningú em digui que el món sap on va i que la mateixa "perspicàcia" de la societat entorn els consells i la vàlua dels esmentats no es repeteix in aeternum.

I quina llàstima també la indiferència que suscitaria si m'extengués en allò que ahir llegia a un crític de Larra! Coses com que, precisament "por la indiferencia del público"va haver de tancar el seu diari -com Balmes el feia sol. Diu "como persona sensible y culta pretendia construir un medio social en el que sentirse a gusto. "Larra, consciente de su valía, pretendia elevar el nivel cultural y reformar...Escribió Larra -escèptic-: Y quién me manda a mi regenerar nada...?"

Vull conservar la ingenuïtat però les raons per l'escepticisme son inapel.lables.

EPÍLEG amb unes anècdotes més

-És possible que el desinflament vingui augmentat pel medi social, local i nacional.Per exemple a Mollet han entrat dos peperos -és dels PP's més anticatalà- que no viuen ni a Mollet. Per cert, ambdós són goril.les. Sic.

- Ves per on -manies- em sento indigant quan la gent -molt digna ella- vota en blanc pensant ingenuament: Ui, com els fot. Si lo que volen és que la gent voti! Ni saben que hi ha Escons en blanc.

- 1'5 euros als encants de la Protectora. Rodolf Llorens - clàssic injustamente desconegut- al seu llibre Com som i hem estat els catalans. Per acabar-ho d'adobar. Parla sense embuts de la degeneració i degradació del nostre poble -de les causes pròpies i alienes. Escepticisme raonat.

En fi, si us encomano una mica d'escepticisme espero també us encomani combativitat. Si no per arreglar res...per a què no empitjori. Escepticisme gran -però serè- i si és combatiu deu ser per inèrcia, esperant el miracle potser.

I no puc deixar de sumar-hi la bogeria, egoïsme, estupidesa, ignorància que ens porta a l'ecocidi, el primer problema i el més difícil. Bé, ara no sé si el problema és l'ecocidi o l'estupidesa que ens hi porta o que fa que no es percebi.

Qui podrà llegir això i entendre'm? M'hauré explicat bé? Estaré errat?

En fi,cap i la fi, tot plegat deu ser lo que ve a dir Erasme i que jo ho plantejo així: El ser humà te coses admirables, però l'home més savi té coses de cretí i de foll, i segurament així ha de ser.
La pregunta sobre remeses no és retòrica.

POST EPÍLEG

Més escepticisme: persones que creia un pel lúcides i honorables són refractàries als indignats i a la indignació: Luri, Enric Vila, Cardús i algun altre...Res a pelar, nois.

MAIG DE L'11. Les tres mesures prioritàries

2011-05-21T00:50:00.007+02:00

De moment, escric això, corrents, per proposar un camí, com a guia, abans que la gent desbarri amb propostes "prioritàries"! com la tercera república, Bolònia, Sinde (sic) etc

ACORD DE MÍNIMS ("fàcils" d'aplicar o si més no difícilment excusables, i no tan mínims)

1- RETALLADES DE LES PREBENDES I DELS SOUS PÚBLICS FORASENYATS

2- LLISTES OBERTES (o sistema similar)

3- SUPRIMIR ELS PRIVILEGIS DE BANCS I CAIXES I DE BANQUERS I CAIXERS

Tan fàcil com això -de plantejar almenys. Reteniu-ho. Amb això ja tindríem almenys una manera raonable i controlada d'elegir els polítics i un grandíssim estalvi de diner públic.

Resolució d'un problema:

Tertulians i polítics critiquen la "manca de propostes i alternatives" del moviment, i certament els acampats que parlen pels mitjans només divaguen. Us semblen divagatoris aquestes propostes per a començar a caminar? Els hi semblarà als de la menjadora?

Tot veient, ESPAORDIT, a la matinada, les decenes de milers de persones a Madrid demanant JUSTÍCIA, no amago una mena de sensació de plenitud, però tampoc la meva prevenció i preocupació, per desbarraments, manipulacions, etc. Aviam.

Si m'heu llegit o llegiu els darrers posts, veureu que jo ja portava algunes setmanes demanant indignat la indignació. Indignez-vous,bous! repetia. Ara els bous ja són a plaça. S'ha acabat el bròquil. I repeteixo: el temps posa les coses a lloc. I la raó la té qui obra i pensa bé.

ESPERO QUE AIXÒ CORRI!! -en cas contrari agrairé si algú m'informa que les coses no van per aquí.

CONTINUARÀ

AFEGITÓ I ACLARIMENT: Alguns em malinterpreten. Aclareixo: "ja he expresat la meva prevenció davant aquesta olla de cols de les places i de com es mou la massa. Però hi ha una cosa més clara i imperdonable: L'ABSOLUTA DESVERGONYA DELS DE LA MENJADORA.

Paradigmes viscuts. Ajudant a entendre

2011-05-18T21:07:00.006+02:00

Avui i ahir ha passat una vella camioneta, amb una rònica megafonia demanant ferros i coses velles. Penso en les hores que ha de fer aquest home -i fill- i la quantitat de metall que ha de reunir per guanyar lo que guanya en una hora qualsevol dels grossos i mitjans de la menjadora pública. Aquests comptes ja els feia jo calculant la infinitud de conills o polls que havíem de criar a la granja per arribar a guanyar lo que guanya el més modest dels empleats públics. Pensa quants conills has de criar per treure't lo que et treuries en una nit si et passessis al turisme rural a la masia! Vaig dir a un conillaire amargat del negoci. Qui no n'ha tingut -de negoci-, amb aquests exemples potser entendrà millor que cal regular i adaptar! a la realitat, molts sous de la cosa pública. Lo que molts no entenem és la barra del polític que surt tot pansit plorant per la situació amb un sou d'escàndol. Mira, em revé al cap:

-Principi de la menjadora

Els sous públics forasenyats són una forma -si no de corrupció- d'apropiació indeguda, encara que sigui legal. (Un que s'ha fet millonari per escalfar un seient públic -s'anomenava anticapitalista!!- li repatejava que un autònomem guanyés tan com ell.)

-Bé, el bou es mou- Un altre principi. Predicció

Al post de les prediccions pel 2009 -al tag de prediccions- el meu error és que em vaig adelantar. Deia:
- Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà, però es mantindrà la fe zapateril. Les maniobres de distracció però, aniran perdent efectivitat.
Ja fa temps estava indignat per la manca d'indignació davant tanta injustícia. Bé, les reaccions han arribat. Per a no marxar. Que el poble mobilitzat actui amb pau i amb intel.ligència. Cosa difícil de demanar al "poble", ja ho sé. Però espero que no actuin com a tal, com a massa, "ora dormida y cobarde, ora bàrbara".

- Ho apunto aquí per no oblidar-ho

No sempre tinc raó, però quan manifesto -sé- que la tinc, sempre la tinc -o quasi. Com ara.

"Me disgusta que me haga usté estas preguntas"

2011-05-16T09:53:00.000+02:00

Sense animus provocandi.

Pregunta

Quan es parla o lloa republicanisme i "república", a què o quina ens referim? Ens referim a la del 31, o del 1812, les grecollatines,les federals? O les bananeres, la spaghetti, la nacionalsocialista, les comunistes,les socialistes, les islàmiques? Potser encara hi ha més models "republicans".

Seriosament ho plantejo, i penso que dec ser espès i l'únic que no ho acabo d'interpretar o potser ho interpeto massa.

Signa: un eclèctic que no creu que el nom faci la cosa.

PRINCIPIS CRITÈRICS -nou tag-

El principi de la superioritat dels de la menjadora

Hi ha una majoria de gent a qui irrita més que un empresari-treballador-innovador es faci milionari havent-se jugat els seus diners, amb la seva empresa,que la milionada que cobren tantíiisims polítics, assessors, càrrecs,etc de la cosa pública, la menjadora -o com li agradi més a
l E. ;),- sovint per fer coses negligibles i fins i tot nefastes.
En part deu ser que molts veuen en la cosa pública l'única manera de ser milionaris -o ja se n'han fet!- gràcies als contribuents.

El principì del compromís acolorit

El qualificatiu de compromès només s'aplica a artistes, intel.lectuals, etc d'un mateix, diguéssim...caire, tirant a... vermellós. Sembla que un no pot estar compromès amb l'ordre o la tradició. Ho escric ja, després de sentir que a una rapera negra de Salt a la tele se li aplicava lo de compromesa. "Cantava": "toma la calle, dale fuerte..." coses per l'estil.

¨Prohibida la propaganda? (Pregunta bloguera)

Un detergent, una novel.la, un partit o una casa de putes té dret a ser publicitada pel seu propietari. Per què ha de ser doncs criticat un blogaire -jo mateix- si s'autocanta les excel.lències i destaca lo millor que té el seu blog?

Com que crec que no és tan dolent fer-se propaganda, em toco el bombo...relativament:

ENLLOC MÉS TROBAREU AQUESTES PREGUNTES I REFLEXIONS TAN...... ESTRANYES! Encertades? aaaaah.... Busqueu, compareu i jutgeu.f

(Estic quedant una mica carca? Bé, deu ser l'impuls de compensar, de la mateixa manera que "compensava" de jovenet, en sentit contrari, a les acaballes del franquisme.)

País esgarrifós

2011-05-10T11:58:00.005+02:00

A raig escric després de llegir-ho. Paradigmes. Tot i el sensacionalisme cal llegir ENoticíes. Qui no hagi vist anirà veient. Jo ja havia vist però comprendre...cada vegada menys, per no dir gens. Espaordit, el que volgueu. La gent ni s'indigna ni reacciona. I amb aquella bona fe els veus anar a votar...a discutir si la dreta i l'esquerra...a fer reverències quan passa un polític... Sovint em ve a cap la canço...toda la pobre inocencia de la gente

Esgarrifosa Catalunya de dretes

Gratificacions a Ferrocarrils de la Generalitat

Bonus per valor de 680.000 euros als directius i comandaments intermedis de l'empresa pública

(amb la foto del Recoder de fons)

Esgarrifosa Barcelona progressista

La propietària del restaurant Casa Leopoldo, Rosa Gil, ha denunciat la degradació del barri del Raval Barceloní i ha acusat l'exalcalde de Barcelona, Joan Clos, "d'haver matat el centre històric de la ciutat" i ha reclamat un "barri digne".

En una entrevista concedida el passat 4 de maig a Els matins de TV3, Gil ha denunciat que "els paquistanesos han comprat el barri", i ha assegurat que "està controlat per la corrupció".

Gil ha explicat que el col·lectiu paquistanès "domina totalment" el barri i ha afegit que "la gent que ven roses al restaurants són la policia de barri. Són els controladors. Jo els deixo entrar, perquè aquest senyor és el meu protector".

#16 paula, matadepera. 10/05/2011 · 10:40

Valorar

TENIM UN PAIS QUE FA PANIC I FASTIC , AMB EL ROTLLO DE LA INTEGRACIO ELS QUE QUEDEM FORA SOM NOSALTRES.
ENCARA PODRIA ESSER QUE TINGUESIN AJUDES .
ES PATETIC.

(Després surt la patuleia amenaçant del perill de l'Anglada, quan ells en són els artífexs)

Esgarrifós trànsit. Líders en embussos

Ah, Catalunya encapçala el ranking. I a l'Enric Vila ara que està posat a reivindicar el paper i excel.lències de Barcelona, que s'apunti això. A la capital i corones, el problema, puntualment, és insostenible... i inaguantable, física i psíquicament.
I els sous públics, immorals, insultants. I tantes altres coses més...Això petarà als carrers tard o d'hora i temo que sigui com a Grècia.

(hmmm, voleu dir que anirem enlloc?)

Què és una pregunta pèrfida?. La mare de totes i una paradigmàtica.

2011-05-05T21:09:00.021+02:00

Què és una pregunta pèrfida? aquella en la que contestis lo que contestis -paradoxalment- quedes amb el cul a l'aire -mesurat amb la vara de lo políticament correcte, és clar. Hom les tem. Jo les considero un exercici intel.lectual fantàstic.O sia, que seria dificil que jo trobés pèrfida una pregunta.

La mare de totes i una d'exemple

Ràdio Mollet. Parlàvem de la prohibició del Mein Kampf. Jo vaig preguntar a l'interlocutor i també "locutor" Oriol Escura si també s'havien de prohibir les apologies a Stalin. "Tu i les teves pèrfides preguntes" digué.

Posaré com exemple una de punyetera. Contestits lo que contestis quedes "malament": Tindries sexe amb la dona més bella del món si tingués anticossos de la sida? Amb protecció, és clar. L'únic que contestà, el Noctas: sí. Aquesta és punyetera, però de fet, raríssimament ningú es veu en cor de contestar-m'en cap amb concreció.

De fet però no s'haurien d'anomenar pèrfides. La realitat és com és i la veritat no ens ha de fer por. Cal dir lo que pensem, al menys si s'ens demana. Crec poder afirmar que així ho intento, i afirmo que és una insensatesa. I que fer-ho de franc és estupidesa.

La veritat ens farà lliures. Ens faria, més ben dit.

No tingueu por. J. Pau II

(si algun valent vol contestar alguna de les dues preguntes...)

POST PEL LECTOR CRITÈRIC ANÒNIM - POST FOR THE ANONIMOUS READER - PARTICIPA! Desactivo filtres

2011-05-02T11:48:00.003+02:00

I would like to hear from you with a rhyme. Example:

I read from Estambul and I think you're just like a fool :)

En lissant ça, depuis Angouleme, je vois tout le monde est le meme

Deja la rima. Deixa el verset:

Desde la Coruña saludos a Cataluña
Sóc del Collsacabra i estàs com una cabra
Des de Cabrils, a vegades perdo els fil
Desde Madrid un balmesiano le estrecha fuerte la mano

Gracias, danke, tak, merci

Em sembla que el comptador s'ha tornat boig. Massa visites, també de l'extranger. Tot i que moltes són de Next blog (?) el temps al blog és alt. Animo el lector anònim a deixar l'origen i rastre físic de la seva presència espiritual. És un petit esforç, ajuntat al de llegir-me:) Potser és massa demanar. M'agradaria molt saber què dieu tota aquesta gent que us heu aturat uns minuts aquí..

Res, una petita extravagància de les meves -també tafaneria amb sentit- però que crec estimulant i proneuronal. Bé, no tan rar, de fet és lo que abans era el llibre de visites, guest book.

Proposo el joc, tot i saber que l'exit de l'empresa serà ben minso -la gent no està de joquets.

Els habituals també hi sou convidats.

POsTI-POsTI de flaixos d'interés. Afegitó1, afegitó 2

2011-04-26T21:19:00.005+02:00

1S Jordi a Barna

Primera vegada. Allò intuït s'em feu palpable. Un autor signant a 100 persones i el del costat bufant cullera. Dubto que hi hagi una cosa tan socialment violenta i que desperti tantes sensacions negatives: frustració, vergonya, impaciència, impotència,... Crec que aquest show de S Jordi grinyola. Suposo que és lo que aguanta el negoci. Dubto.

Per cert. Amb qui ha empatat el Punset? Per suficiència la seva! Sembla que s'enfoti dels que no pensen com ell. I mira que el divulgador Miravitlles tenia un puntet, però comparat... En el programa aquell de TV3 ja em va acabar de decebre. Dels qui han comprat el llibre hauran vist Redes un percentatge ridícul.

El naixement del cinema català?

M'he engraciat amb el cinema català després de veure:

Herois, de Pau Freixes

Bona i sensible pel.lícula encara que no rodona. Hi intervé el de Pulseres Vermelles al guió. A vegades lenta i sensiblera. Hi havia necessitat de mostrar l'atropellament de nen protagonista amb la bici pel camió? amb la llàgrima fàcil consegüent. Tampoc suporto les "històries d'amor" entre canalla impúber. Però la línea és més que bona.

Quatre estacions, de Marcel Barrena

Una comèdia neta, agradabílissima, sorpresiva, del nivell de les millors americanes d'ara (sic) Un casting original i sensacional. Premiada.

Confirma la meva teoria pèrfida: a més tetes menys cinema. Herois és fins i tot una peli amb nens.

Ja és hora que torni a parlar en positiu.

He escrit això perqué estigueu a l'aguait.

Confirmacions-suposo- de coses peregrines que jo afirmava

Crisi...de seny

Una noieta a la tele: Com que hi ha crisi només estarem tres nits a Londres. Crisi és no poder estar una setmana a Londres?! De nou confirmat: la rara percepció del què és una crisi. Per crisi la que vindrà, si ve. Però ""aquesta"" no se'n va, això segur. A repartir millor i estalviar. Quan es vegin escanyats ho faran com cal.

Mestres mal pagats

Nois, més aviat ho hagués escrit. Sense ànim de discussió, només són fredes dades. Ahir el Barbeta a LV: els nostres mestres són dels més ben pagats, dels que fan menys hores...i 30 per cent de fracás escolar. I avui el Recoder: Hem de retallar un 30 o un 40 -més o menys- a Salud per a no haver de reduir més d'un deu a Ensenyament. Impossible governar bé intentant agradar a tothom.

Copio el darrer comentari de Outsider friar ha dit...

Per fi, Criteri, tot arriba!
Dimarts 3 de maig a la Balmesiana "jornada de debat històric" amb ocasió del bicentenari:
http://www.balmesiana.org/archivos/bicentenaribalmes.pdf

Afegitó.

Punset al recollir la medalla de S Jordi: Una Catalunya tancada -catalanista- cada vegada fabricaria menys neurones i acabaria morint a les mans d'un altre" sic. Aques individu és la referència de molts.

2- Albert Om: "Punset...l'home que a la tele un dia em va dir que ell potser no es moriria mai. Li han quedat gravades a molta gent aquestes paraules...Si algú ha interactuat amb altres cultures i altres països, si algú s'ha obert a Europa i al món, aquest és el nostre poble: el teu, el meu i el de tanta gent que avui viu aquí i ahir va néixer vés a saber on..."

Programa especial per Setmana Santa: Mi vida está condenada a decir lo que otros no quieren oír. Es terrible! -Larra. (Impasse)

2011-04-18T00:13:00.010+02:00

Demano avui en especial la lectura -atenta- d'aquests textos. Hi confio.

He llegit últimament Gracián, Erasme, Balmes i Larra -la veritat ens acorrala. Incòmodes per a molts, bàlsam per a mi. En tots m'hi reconec, em reforcen i em fan veure què és i què no és.

Larra i la crítica dibuixen a Larra amb els mateixos termes amb que els meus amics i enemics em dibuixen a mi:

"Yo vengo a ser lo que se llama en el mundo un buen hombre, un infeliz, un pobrecillo, como ya se echará de ver en mis escritos; no tengo más defecto, o llámese sobra si se quiere, que hablar mucho, las más veces sin que nadie me pregunte mi opinión; váyase porque otros tienen el defecto de no hablar nada, aunque se les pregunte la suya. Entremétome en todas partes como un pobrecito, y formo mi opinión y la digo, venga o no al caso, como un pobrecito...mi carácter pueril e inocentón -aha!-... empeñado en escribir para el público, y sin saber quién es el público...con quién nos las habemos."I va sortir a passejar per aquell Madrid a buscar qui era el seu públic. Decebut, no el va trobar.

Un crític el dibuixa

"La primera impresión sobre Larra... es la de un rotundo fracaso temporal. Esto lleva a pensar también, si personalmente fue un fracasado, víctima de su no querer aceptar que los afectos, las pasiones, las ideas pueden no ser compartidas". Penso que aquest defecte, que no nego en mi, ve d'observar la manca de bon judici imperant en la majoria de coses i pensar que és en totes.

"Luchó contra ese falso patriotismo del halago, la vulgaridad...Se convirtió, así, en un cierto aguafiestas, asumiendo la tarea de ser testimonio de su tiempo... su mundo...con una prosa punzante, agresiva, nacen la estatura de su clasicismo y la actualidad permanente de su obra. Pocos escritores como él hay hoy tan vivos,..." I no acaba, el crític.

La veritat és balsàmica o urticant?

Els dos protagonistes de el Criticón, de Gracián, en un punt del viatge.

"No pudiéndo sufrir tanta mentira y necedad, estaba que reventaba...:

¿Hasta cuándo se ha de abusar de nuestra paciencia, y hasta cuándo tú has de callar?¿Qué desvergonzada vulgaridad es ésta?...

Hízose con esto mala fama en cuatro días; y con cuatro verdades, tan aborrecible que no le podían ver. Comenzaron a darle de mano y aun del pie. Buenos porrazos asentó él de verdades, pero también se llevó malos empellones de enfados: éste le arrojaba a aquél, y aquél al otro de más allá,...

Arriben per fi a la Corte de la Verdad. Vèien entrar-hi la gent amb taps a les orelles.

"Aquí hallaron los hombres sin artificio, las mujeres sin enredo, gente sin tramoya.

—¿Qué hombres son estos y de dónde han salido, tan opuestos con los que por allá corren? No me harto de verlos, tratarlos y conocerlos; esto sí que es vivir. Este, cielo es, que no mundo. Ya me creo agora todo cuanto me dicen, sin temor de engaño, ...¿Hay mayor felicidad que vivir entre hombres de bien, de verdad, de conciencia y entereza? ¡Dios me libre de volver...!" Però l'alegria es va estroncar; aquells homes també van començar a fugir. Venia el fill de la Veritat:......el Desengany!

En un passatge va desaparèixer el personatge " descifrador de la verdad "Lo que yo más siento fue el perderle cuando más le deseaba, cuando había de descifrarnos a quien estaba leyendo cátedra de embustes en medio la gran plaza de las apariencias.

Ells i nosaltres

Larra fou una illa en aquell temps i aquell Madrid polsegós rasclòs i pretenciós. Esparverat i dolgut del país, menystingut. També Gracián. Balmes poca cosa més: illa en petit arxipèlag. A vegades m'hi sento i penso si no serà la història o si més no els futurs Larras, Balmes, Gracians i desconeguts Criteris qui més m'entenguin..

Jo tinc un avantatge: els he llegit a ells. Això també m'allunya de l'optimisme de Balmes i el desesper de Larra. I una cosa que no en calia aprendre a evitar: diuen que van malgastar massa temps en politiqueries.

Larra, al tancar El Pobrecito hablador :

¿Quién nos dirá de aquí en adelante que no hay mas que sinrazón en la tierra?-

¿Quién nos dirá que el que no es tonto en el mundo es picaro, y que los mas son tontos-pícaros?

¿Quién nos dirá que no hay orgullo nacional, que no hay quien conozca sus deberes y cumpla con ellos, que no hay literatura, que no hay teatros,...que no hay educación, que no hay instrucción?

¿Quién, en fin , nos dirá tanto como se ha dejado y deja por decir?

I si...

Penso, si fos el Criteri qui tanqués, quin "descifrador de la verdad", quin Pobrecito Hablador desbarraria amb tant de seny en tantes qüestions intocades? Qui dieu?

La veritat és difícil de trobar , no neguem però almenys la realitat dels fets.

Reflexió molt personal: Penso, preocupat, si és normal que tingui una visió tan crítica de tot i potser tant "acetisme", ni que fos justificat. D'altra banda, ens hem d'estranyar que "els escriptors sincers estiguem mal vistos quan lo que fem és furgar les entranyes del món i posar-les a la vista de tothom?" com hom digué. Sigui benevolent el lector amb la meves pontificacions, em mou l'idealisme i com diu la Vejència de El Criticón: a todos los seniores y hombres buenos, a los beneméritos de la vida y despreciadores de la muerte, ordenamos, mandamos y encargamos: ... que no sólo puedan, sino que DEBAN decir las verdades sin escrúpulo de necedades, . .

No sé si són sempre verdades allò que escric, tot i que el temps m'acostuma a donar la raó. Si el que transcric no és escaient per a aquest Criteri, ho crec que valorables i ben trovato.

Ah, el protagonista de tan bon criteri del Criticón es diu Critil -Criteri en llengua gracianiana.

NOTA NECESSÀRIA: (els meus manuscrits -no publicats-, difereixen per temàtica i estil dels del blog. (També acceptaria ofertes com articulista d'actualitats :) Si gratis freno tan poc la llengua!!!) Larra i Balmes també tenien dues vessants, una -per desgràcia, diuen- la política. La frase "condenado a decir..." no em pertocaria, en tant que -a diferència de Larra- no visc de i per escriure.

Als lectors no assidus potser els sobti el que dic, a l'assidu espero que no tant.

Setmana Santa, temps d'introspecció i humilitat. Que la passeu en pau i profit.

Preguntes molt pèrfides i miscel.lània. Dos afegitons aclaridors o incendiaris:)

2011-04-13T12:14:00.005+02:00

. APost impass lleuger (?). Després: post fonamental a llegir amb m o l t a atenció i reflexió. Per aquesta Setmana Santa. Llegir i retenir.

Preguntes pèrfides

-Una nena o nen de 23 anys -o avi de 64- cobra molt passats els 2.000 euros -i grans prebendes- per fer callar un grup de nens, ensenyar-los que 2 i 2 fan 4, amotllar plastilina i 4 coses bàsiques. És just? Com s'ha de sentir qui treballant el doble en coses més útils o difícils cobra la meitat d'un mestre? I anem al darrera en educació...no parlem de cortesia! Més recursos? Sí! intel.lectuals!

-Fins quan Catalunya haurà d'ajudar econòmicament els pobres del Sud? Alguna data o fet previsible?

-Podem concloure ja definitivament que al 36 no lluitaven bons contra dolents?

-A Catalunya Ràdio han dit que JA hem arribat al peak oil -petroli per sembre avall, preus amunt- Ho sabíeu? Us preocupa?

Escolteu, no us pensessiu pas que són preguntes retòriques si no en contesta cap ningú..

Moral

Les darreres pelis amb més recaptació a França parlen de Déu: De dioses i hombres i una que no recordo. També El Gran silencio -vida dels cartoixos. A casa nostra el referent és...Torrente. Retrat exacte, fidel, simptomàtic de la misèria moral i espiritual que ens envolta i que...-com negar-ho?- ens esquitxa.

Altres

L'altra banda ja no és lo que era. Abans, lògicament, efeminat, l'homosesuar, adoptava actituds femenines. Ara impera l'homomachus! Músculs, aire de camioner, samarretes imperi,camises mig per fora, etc. A mi, que sóc mascle una mica despenjat em toca els narius. Sort que no em depilo.

Trailer: Mi vida está condenada a decir lo que otros no quieren oír. Es terrible! (Larra)

Que dolça és la ignorància. Quanta més més.

Afegitons

Pregunta pèrfida?
Per què els mitjans callen els abusos sexuals del ensenyants?

Comptes clars
Hi ha centenars de milers de mestres a Catalunya. Multipliquem pels milions -en peles- que guanya cadascun. Centenars de milers de milions! La part grossa del pastís. La ruina del país! Insostenible. Ja ho veurem.

De lo millor que s'ha publicat a el Criteri

2011-04-10T13:29:00.003+02:00

No és meu, és clar. Si no hi ha paciència llegiu la negreta.

No crec que hagi de justificar-me per dir coses que queden justificades pels fets i òbvies.Tampoc crec que el text de més avall, que atenta la Providència m'envia, servís per a qui no vol entendre. El publico perquè és saviesa.

Tinc l'impressió que escrivint aparento menys edat, sigui per la ingenuïtat, la vehemència o les inconveniències -algun-a comentarista va canviar el xip al conèixer el meu calendari :)- Avui em posaré alguns anys a sobre, ja que el missatge de Vejéncia encara no em toca, però el cas és que l'entenc perfectament i serviria per entendre les meves pontificacions, que com es veurà tinc el dret i el deure de fer-les.

Mensaje de Vejencia -de un clàssic castellà-

A nuestros muy amados seniores y hombres buenos, a los beneméritos de la vida y despreciadores de la muerte, ordenamos, mandamos y encargamos:

Primeramente, que no sólo puedan, sino que DEBAN decir las verdades sin escrúpulo de necedades, . . . que den consejos por oficio, como maestros de prudencias de experiencia; y esto, sin aguardar a que se les pidan, . . . Dirán mal de lo que parece mal, mucho más de lo que es malo, que esto no es murmurar, sino hacer justicia; y lo que en ellos sería recatado silencio entre la gente moza pasaría por declarada aprobación. Alabarán siempre lo pasado, que de verdad lo bueno fue y lo malo es, el bien se acaba y el mal dura.

Podrán ser malcontentadizos, por cuanto conocen lo bueno y se les debe lo mejor. Premíteseles el dormirse en medio de la conversación, y aun roncar, cuando no les contentare, que será las más veces. Corregirán a los mozos de continuo, no por condición, sino por obligación, teniéndoles siempre tirante la brida, ya para que no se despeñen en el vicio, ya para que no atollen en la ignorancia. Dáseles licencia para gritar y reñir, porque se ha advertido que luego anda perdida una casa donde no hay viejo que riña, y una suegra que gruña.Permíteseles el encolerizarse! tal vez con moderación, no dañando a la salud, por cuanto el nunca enojarse es de bestias.!!

Item que puedan hablar mucho, porque bien; aun entre los muchos, porque mejor que todos. Súfreseles el repetir los dichos y los cuentos que siete veces agradan y otras tantas enseñan, hiriendo de casera filosofía. Cuiden de no ser muy liberales, atendiendo a que no les falte la hacienda y les sobre la vida. Excusarse han del no hacer cortesías, no tanto por conservarse, cuanto porque no ven ya las personas como solían y que desconocen los hombres de agora.

Harán repetir dos y tres veces lo que les dicen, para que todos miren cómo y lo que hablan -contra la lleugeresa en el parlar. Háganse dificultosos de creer,-sa escepticisme- como escarmentados de tanto engaño y mentira.

Podrán ser amigos de saberlo todo y preguntarlo, ...qué se dice y qué se hace; además, que es muy de personas el querer saber lo que en el mundo pasa! -aquí he defensat la curiositat- Excúsese de su seca condición -acetisme- , ya que templa con su austeridad el demasiado bullicio y la necia risa de la gente joven.

Observi's que el missatge -un pèl pessimiste ?- no és només pels vells. Compendi de saviesa secular. Ni cas.

A lo que anàvem: El nunca enojarse es de bestias. El gos fermat que no protesta. Endavant les atxes doncs.

Escrit fa 400 anys.

Us suggereix algun autor el text? sense Google. Ja el diré.

Indignez-vous! els BOUS!

Acaben de robar la bossa d'un amic dels meus fills, davant de casa meva. Un minut el cotxe obert. Si hi ha una cosa indignant és la manca d'ordre, i que això no indigni quasi ningú! Com es pot ser tan miserable d'agafar les pertenències íntimes d'un altre? Mal cos i maldecaps i hores perdudes pel pobre noi.

Qui cregui que sense ordre pot haver-hi llibertat autèntica és també un estúpid. Solemne, això sí. Som tous a més de bous. Dir això és de "dretes" o "esquerres"? -sempre amb cometes sisplau.

Bé, amb el blog avui he realitzat dues de les seves coses cabdals: esbravar-me i ajudar a Crèixer, ni que sigui fer crèixer la necessitat i el dret a indignar-se.

Els bous tampoc no s'indignen. Mostres d'estupidesa.

2011-04-06T12:17:00.011+02:00

(Afegitó al final)

Els comentaris i post anterior ens han dut sense adonar-nos quasi a un cap de carrer.

Altres pensadors ho han dit així:

L'estupidesa humana és incontable com les gotes de pluja sobre la gabardina -de ben jove aquest pensament em frapà. De més gran...l'infinitud de l'univers només es comparable a la de l'estupidesa humana -també sempre present-. A l'Eclesiastés: Stultorum infinitus est numerus, etc. Descoratjat penses: Val la pena persistir?

Qui diu de l'estupidesa com a essencial característica humana vol dir que ell és savi? No, pero saber-ho ajuda, i fa que com a mínim no estiguis a les primeres files de l'immens ramat dels necis i qui sap si ajuda també a situar-te a les darreres del ramat dels homes pensants i lliures d'esperit.

Que aquí s'amagui Balmes, el savi dels savis nostrats, llumenera del pensament universal, només perquè s'implicava en el govern de les Espanyes, haurem de convenir, amargament, que és un símptoma de la misèria intel.lectual de la Catalunya d'avui.

Que passa pel cap i com raona qui presencia una destrossa ecològica o una injustícia i no reacciona? La resposta d'Apañó és senzilla però concloent: Pel seu cap no hi passa res, res de res. Dubte resolt.

Pensaments a retenir

La descendent de l'amic de Balmes, aquí comentarista del de Balmes, treu una conclusió final: "Déu la va cagar". La contesto amb una cosa que retinc de Ballarín "Déu, certament, se la jugava creant l'home" Ens va fer lliures i...Pensem però també en les forces diabòliques -amb cometes i sense.

Ella compara l'espècie humana a un virus. La contesto també amb un pensament a retenir: Els ecologistes som els anticossos d'un món malalt. La Providència proveeix. Qui guanyarà?

Balmes deia que la intel.ligència sense moral es mou en totes direccions, es dispersa al no tenir una fita. Avui, a més de la intel.ligència i manca la moral.

Pel fet de preocupar-nos d'aquestes coses, voldria creure que no som ben bé del ramat -i pel fet que llegiu aquest Criteri :) tan abstrús a vegades.

No desmereixo ningú ni m'atribueixo gaire cosa més que no haver sucumbit gaire a factors socials alienants,a la unifornització de pensament i no tenir mandra de pensar. I un mèrit que avui es menysprea: amb la maduresa veus millor la realitat de les coses. Gracian: "un viejo vale por cien mozos". El tema és d'infinites arestes. Els fets són els fets.

Justament també ahir al Criticon, a la primera plana que obro: Son necios todos los que lo aparentan y la mitad de los que no lo parescen.

Afegitó

-Al nord espanyol han superat les temperatures màximes d'agost a l'abril.
-Els eurodiputats tenen sous i prebendes d'escàndol. Es neguen a congelar-se el sou i viatjar en segona.
-Es veu que fa temps que l'Administració incompleix els límits de contaminació. Respirem verí. I "ells" amb aquest desfici antitabaquil.
- Aumentan el presupuesto destinado para "sus" gastos de propaganda electoral (9%)
Ja sabeu que m'agrada demostrar el que dic.
Tot això en un dia! Fets alarmants i indignants, Atemptatoris a la butxaca i la salut de l'home i la terra. I el poble? Vegetal, alienat, incapaç. Si algú considera
que aquesta manca de resposta de la massa no frega la imbecilitat, que ho digui i...PREGO -a qui ho pensi- que no se n'estigui de dir que més imbècil sóc jo. Temo que més d'un s'emprenyarà més amb el que dic jo que amb els que se li pixen a sobre.

Trailer. Justament aquests dies he descobert un text genial, a més de divertit, d'un clàssic, justificant en ocasions el dret a fer el mestratites pontificador.Adequat a aquest post.

(no recordo si gramaticalment és -al títol- : ..no llegirà això)

Ajut! Si algú em responguès això potser entendria alguna cosa

2011-04-01T12:05:00.004+02:00

El Vallès és abundós en naus industrials, urbanització i infraestructures. El llistat d'atemptats al medi -vistos i viscuts- i de paradisos desapareguts, és tan abundantíssim com escadusseres les mostres de rebuig. Ans el contrari, només sento lloances, en tant que és font de riquesa.

La pregunta -que sembla pèrfida però no ho és-

No puc ni intuir què passa pel cap de qui sap o assisteix impassible -o aplaudint- a la destrossa d'un bonic -o menys- espai natural. En tant que el gruix de la gent és insensible, algun lector hi hauria que em pugui ajudar dient-me què li passa pel cap, com raona i justifica tot plegat. Fins hi tot pagaria. Ni ho contra-raonaria ni m'abraonaria, només desitjo saber!!

El mateix desinterès amb què hom llegirà aquest post, serà prova palpable que la natura importa un rave i que l'home va perdent la seva ánima natural per a convertir-se en un ser artificiós en un món virtual. (Xavier Sardà acaba de dir, molt seriosament, que menjar és un endarreriment i anar al water una cosa indigne (sic) -amb conyeta al S. Pare inclosa-, i demanava ajuda a la "ciència" per a resoldre aquest problema).

Seria un bon tag: Coses impossibles fins i tot d'intuir

Exemples: el tema del post, el criteri de selecció de cartes al director, la manera de ser tan refotuda i la paciència pagana dels catalans, i...l'univers, malgrat que ens facin creure que saben moltes coses. Si s'us en acut alguna l'afegiré.

Tres noves teories peregrines, bastant

2011-03-29T16:46:00.003+02:00

1 La quantitat de sexe en una pel.lícula és proporcional a la petardesa de la mateixa.
Desafio a qui d'entre les seves deu pel.lícules preferides en trobi una de pit i cuixa en abundància o que en alguna d'aquestes hi hagi fruit massa...cinèfilament, s'entén. O encara més, quantes de les vostres preferides no eren aptes per a tots els publics.
És una bona norma orientativa. El sexe és un ganxo que ja funciona menys, cosa que no saben a TV3, que sembla que si no "ensenyen" no estan satisfets ni confiats en l'èxit. Vegeu Ermessenda.

2 La lluita obsessiva dels governs contra el tabac és perquè la nicotina és una substància que promou les connexions neuronals -o així- i per tant el pensament i la crítica. Tot el contrari que la marihuana, "estupafaent" que deixa estupefacte. I no en diuen ni piu! Les botelles de vins i licors tampoc no porten cap avis catastrofista. Suposo que són indústries massa importants per a l'economia.

Aquesta teoria és rebuscada, però...

3 El canvi d'hora a la primavera i l'hivern es fa exclusivament per a que hi hagi més consum elèctric. Mesura forçada per les elèctriques?

VISCA, VISCA, VISCA, BRAVO I OLÉ

2011-03-26T11:55:00.000+01:00

Post que tenia endarrerit

Una de les més bones notícies possibles:

" El Congreso aprueba ‘mantener en valor’ la figura y la obra de Balmes

La comisión de Cultura del Congreso ha instado al Gobierno a ‘mantener en valor’ las actividades conmemorativas del bicentenario del nacimiento de Jaime Balmes impulsando el estudio y difusión de su obra. Balmes, teólogo, filósofo escritor y periodista del siglo XIX tendrá un merecedio reconocimiento.

La congresista de CiU Montserrat Surroca destacó la importancia de Balmes, que dejó obras como La Civilización, Reflexiones sobre el celibato, El criterio o Filosofía fundamental y señaló que la vida y obra de Balmes tienen que volver a ser analizadas para darle “la relevancia que el personaje se merece”.

“Conocida y reconocida por todos los españoles”

Por su parte, el consgresista del PP Eugenio Nasarre recordó que Balmes (nacido en Vic en 1810) es “un personaje conocido en el callejero” de muchas localidades de Cataluña, pero por el contrario es “muy desconocida su obra y aportación intelectual”, y recomendó que su figura fuera “conocida y reconocida por todos los españoles”.

Una enmienda transaccional aprobada por unanimidad deja establecidas las acciones para la edición, traducción y publicación de sus obras o sobre su figura, a través de las distintas convocatorias de subvenciones, además de incluir un enlace sobre su figura en la web del Ministerio de Cultura."

PEL meu anivesari -24-2, rebé alguns regals, alguns una mica amargants però útils ;) A., i precisament fou també el dia en què fou publicada la notícia.

Estic molt content, com podeu suposar -tot i algun grinyol en el text (citar El Celibato?...) I donada la meva ingenuïtat i per autocomplaença no puc estar-me de pensar que potser aquest blog hi ha ajudat.

L'any Balmes no ha acabat!
No està tot perdut.

Pronostico però que es farà poca cosa i desapercebuda.

Qui m'agrada i com em veig -referències- Afegeixo referència

2011-03-22T15:53:00.001+01:00

Apunt com de diari particular, interessant per les referències

Qui m'agrada?

"La gente que me interesa
es la que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse,
con ganas de todo al mismo tiempo.
La gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes,
sino que arde como fabulosos cohetes amarillos
explotando igual que arañas entre las estrellas.
Y entonces se ve estallar un luz azul y todo el mundo suelta un ¡Ohhhhh!"

On the road, Kerouac

Molt bonic, ja és això. Però no en féssim un gra massa, no deixa de ser literatura i el que més em convé en realitat és la gent pausada -però amb ritme-, la que estàtica pot contemplar les formigues o els núvols i que encomani tranquilitat..

Com podria ser

Encara que puça -i peça, en el sentit de menys circumspecte- al costat de Balmes, em reconec i molts en reconeixen en això que he llegit a un biògraf seu:

"algunes vegades semblaria ingenu, però en ell és perceptible la "gara del leone".

Afegitó. Mira, el Maragall (Joan) també

Gaziel va elaborar una visió que descrivia dient: "Aquesta visió és el "doble fons" de Maragall, un doble fons realment volcànic, dissimulat, recobert per la frescor i fertilitat de les capes superiors, com un àrid cràter sota la sucosa catifa d'un prat primaveral. Només de tant en tant, per alguna esquerda oberta intempestivament, d'aquest doble fons brolla una lleu fumarada sulfúrica i un esquerp remor de tro. I ningú recel·la, doncs en aixecar els ulls, el prat superior sempre apareix florit, sota un cel seré i blau. Però la lava corria per les profunditats."

Bé, en el meu cas de disimulat una mica menys. La lava ja ha corregut a vegades per aquí.

Divertimento -i afegitó- (sobre un fet politico-religiós grotesc vallesà). I sobre ESE hombre.

2011-03-18T22:20:00.004+01:00

Article publicat al Contrapunt

L'Ajuntament de Barcelona, tot i les seves curioses normes -dret al nudisme al carrer, prohibició dels cavalls i gossos futbolistes al circ, etc- amb lo dels "batejos laïcs" no hi gosaren. La Llagosta sí.

Comprenc que qui no vulgui cristianar els seus fills busqui un succedani. Baptisme equival a purificació. En la versió agnòstica vol significar, segons ens diuen a La Llagosta "un acolliment civil que té com objectiu iniciar els infants i els joves en el llarg camí de les actituds cíviques". Segon pasme: apart els nens els joves també es podran batejar laicament.

Potser l'iniciativa llagostenca es consolidarà i ampliarà: la primera comunió civil -potser com a ritus de pas tradicional- podrà ser un apat "comunitari"- on el pa i el vi eucarístic serien substituïts per pizza i cola, administrats solemnement també, això sí, per funcionaris, en representació de la societat tota. La "confirmació civil" podria ser executada pels alcaldes que substituirien la imposició de mans episcopal per un toc amb el bastó de munícep. Prou idees.

Una cosa que podria fer trontollar l'invent seria que l'oficiant fos comunista i la família del sagramentat fos ultraliberal, o viceversa.

Qui li hagués dit això al Franco quan va passar per aquella Llagosta que el va rebre enfervorida amb pancartes que deien: Franco, la llagosta está contigo.

Afegeixo:
ahir vaig assistir a la S. Família a una ordenació. Vaig pensar que el sagrament la ordenació laica ja el tenen solventat: cada 4 anys s'investeixen per les urnes els sacerdots de la democràcia. Només cal pagar la quota d'un partit i saber parlar. I xerrar i xerrar i xerrar... (excepcions feeetes)

Extended. Pels lectors del blog: No podia deixar d'explicar-ho:))) Crec que ningú recordava l'anècdota. I també va passar per Mollet. És dels primers records, tots els pàrvuls onejant banderetes espanyoles -jo l'única vegada- al seu pas, verament triomfal. Yo Lo he visto, Evaristo, digo Apañó! Chincha!

Estúpids ignorants (trec una d'estúpids i incloc ignorants) Afegitó

2011-03-16T11:21:00.012+01:00

Això ve a ser una carta oberta als proatòmics. Diria que són molts, masses.

Erasme i milers de pensadors ho han dit. Jo ho dic així: l'estupidesa és molt democràtica, i en tant que en el post anterior reconec la meva, intento tolerar la dels altres, ara bé, sempre que no sigui perillosa.

Jo tenia el Dyanne 6 amb l'enganxina antinuclear. Una variant progre prototípica setentera. Per això al poble m'hi tenen, o tenien. Ja de ben jove, per simple intuició i algunes lectures, trobava obvi que jugar amb l'àtom era d'una monstruositat folla. Una altra vegada els fets em donen la raó i un altra vegada -per quant temps?- em serà negada. L'àtom no és segur ni controlable. Que voleu que facin els pobres "50 herois" que lluiten a les centrals japoneses? Esgarrifa pensar que quedaran irradiats -i ho saben- i amb grans possibilitats que exploti tot mentre són allà. I els terrenys contaminats per qui sap quant temps? I els milions de persones que podran ser afectades? I les conseqüencies psicològiques? I els nens?

Estúpids, més que estúpids...bojos perillosos. Òbviament el grau d'estupidesa i irresponsabilitat és més gran quan més amunt s'està a l'escala social.

Tinc la convicció que malgrat les explosions atòmiques al Japó i la tragèdia que s'acosta, els imbècils perillosos i els imbècils ignorants pensen que els imbècils totals són els que pensen com jo.

Com diu Balmes: "trist consol el de tenir la raó". I a sobre que no te la donguin.

Predicció pèrfida i que no voldria que s'acomplís: Aquesta immensa desgràcia afavorirà immensament l'economia mundial. El sistema consumista es basa en destruir, llençar i de nou fabricar. Voleu més destrucció? És possible pensar amb més reconstrucció?

Deixeu-me dir-ho una vegada més: Estúpids, més que estúpids! I qui més s'empreny més estúpid és.

I qui s'emprenyi que s'empreny. Ja veieu la que heu montat. Més emprenyat hauria d'estar jo.

Indignez-vous!

Mireu, si ni davant la magnitud d'aquest tragèdia sou incapaços de sublevar-vos...callo

Afegitó. Una vegada posats contra les cordes, els proatòmics -els mateixos i.l.lusos que no es plantegen la fi del petroli- diuen sempre, ineluctablement: I què, hem de tornar a l'edat mitjana? A aquests, tertulians, intel.lectuals etc. que ho diuen, els hi caldria la argumentació, però no em dona la gana. No són tan savis? Si algun lector del blog li cal la resposta li donaré.

per cert "...la minería, las represas o los pozos de petróleo, capaces de afectar a las placas tectónicas"

La toia i la joia d'en Criteri

2011-03-14T21:59:00.004+01:00

Esperant enllestir aquest post brillant, vibrant i vibrador que em demanava al pastpost un comentarista és bon moment -com a preparació- per "repenjar" això.

"La llista d'incompetències d'un servidor

Si Montaigne -mig pagès, com Pla- desconeix tantes coses del camp, jo que "escric" manifesto avergonyit la meva ignorància -dilació- en tanta lectura de tants escriptors i filòsofs de renom.
A peu em perdo per Barcelona, amb cotxe ni hi vaig; orientar-me per carretera i seguir els rètols m'és un repte.
En retòrica i oratòrica limitació absoluta, envejo la gràcia i expressivitat de qualsevol netejadora o peixetera; quan explico acudits -serè- és més possible que hom rigui de mi que amb mi.
La renda i les bases imponibles per a mi són imposibles, en general tota la paperassa.
En qüestions de bricolatge la incapacitat supera la voluntat.
Tinc memòria però oblido fàcilment noms i fesomies i sóc incapaç de recordar un vers d'una canço, musicòfil com sóc.
Encara que ho intueixo no entenc un sofregit ni la picada.
Fill de pagesos obtinc magríssims resultats amb les quatre hortalisses que planto a un racó del pati.
Sé anglès però no els entenc quan parlen.
L'autoservei de benzina em costa esforç, i tot i això és el màxim que puc aconseguir en un cotxe -no trobaria ni les bugies-; sóc incapaç de distingir-ne més de quatre models -tirant molt llarg- i el meu Megane el localitzo millor per l'antena esfilagarsada que pel "disseny", que confonc amb els altres monovolums.
No sé fer anar un móbil -ni em cal, la veritat- i coses amb l'ordinador les justes.
I altres limitacions que per descuit o vergonya no escric, algunes d'intel.lectuals coincidents amb les de Montaigne. Podria afegir que no faig escarafalls al landisme i recordo que a casa em van dir cursi, al retrobar-me amb aquestes cançons." (Sin recursos, amb Susanna Blanquez, la millor veu del pop, o quasi) (Els fans -o esmentats artistes- que llegeixen això, aviso que publicaré: Només per a popers. Sin recursos i Sussana Blánquez. Injustícia flagrant.

Pel què explica, Montaigne sembla més tonto que tots nosaltres, i publicava!. Sembla doncs que saber què és i on rau l'estupidesa pot ser tan esmunyadís com saber què és la saviesa -o la veritat-. Cadascú té les seves "especialitats" en el camp de la tonteria i també en el de les habilitats. "Només" es tracta de dilucidar-ho"

Em sembla que som més conscients del que tenim de joia que de toia.

(Jo tenia una llista, després vaig descobrir que Montaigne també! La que segueix anava després de la de Montaigne. post original a la barra esquerra (on diu tòtil)

(afegeixo trailers )-------L'AMIC DE BALMES I L'AMIGA D'EN CRITERI. On es relata una d'aquelles coses que diuen "només poden passar a can Criteri"

2011-03-09T10:58:00.011+01:00

Els fets són exactes i veritables. Al post anterior vaig preferir no incloure la resposta a les referències trolleres i grolleres a aquesta "amiga" comentarista i bloguera -Annette-, a qui m'aconsellaven engegar a dida. Una circumstància -qualifiqui-la el lector- fa que ara m'hi hagi de referir.

Hores després de postejar. Se'm va ocòrrer rellegir les "remarques" de la biografia de Lluis Riba sobre Balmes, i al costat d'una, a la primera plana que obro a l'atzar, llegeixo intrigat: su retrato, pintado por su amigo el pintor y jesuita Sebastián Gallés. Busco i descobreixo que és ascendent directe de l'esmentada! de cognom Gallés. Encara més, trobo que el seu pare deia que l'Annette era l'hereva i continuadora de les dots del primer pintor -i amic- de Balmes.

La Casualitat

O sia, que en Criteri, que justament acabava d'escriure sobre l'Annette i que acabava -de manera insensata- de declarar-se -postular-se?- una mena de continuador de l'esperit de Balmes redivit, acabava de descobrir, de la manera relatada, que Anna Gallés era així mateix la continuadora i successora del pintor i amic de Balmes -no sé si del seu esperit. O sia, l'amic d'en Balmes i la amiga d'en Criteri són Gallés.

Annette i un senyor de Mollet

Gallés i Balmes eren afins, bons amics -es portaven dos anys. I els hereus :), quelcom en comú? Mireu, sóc dels que no creuen massa especialment entre l'amistat home dona; tampoc som de la mateixa edat; és obvi que més que la amiga d'en Criteri és la companya blogaire -dic la, perquè amb cap altra més hi ha hagut intercanvi- i encara, en uns mails que ens creuarem la fluidesa comunicacional em semblà perfectible -diria un polític-.D'altrabanda però coincidim en coses de pes: no ens hem de raonar p.e. les virtuds del granel o dur un bon jersei a casa: ambdós donem consells verds -ecologia pràctica-, o sia hi hagué conexió per "via verda". Ambdós anteposem terra a país, però som del morro fort en qüestions nacionals. Ah, ella pinta un paper i jo el taco; música? ; ella s'ha definit outspoken i jo bocamoll... Ara, comptat i debatut però, dubto si no m'hagués entés millor amb els seus tradicionalistes, religiosos -i creatius- ancestres -nissaga de prohoms de difícil seguiment, tan com la dels Maspons de la Vall del Tenes, àdhuc amb errors a la G.E.C.

Bé, potser l'amic lector no ho troba tan "extraordinari" tot plegat, però curiós, vero, ben trobato e un po critèrico crec que sí. I si no, quedi com aportació cultural.

Afegitons erudits

En tant que amic -ho era també de la família, a qui visitava cada dia a Barcelona- Sebastià potser fos qui millor pogué reflectir la seva ànima. Hom reconeix però que qui va captar "exactament la fesomia" fou Madrazo, el millor pintor de Balmes i el millor pintor des de Goya. Madrazo que va esdevenir sogre de Marià Fortuny, pintà personalitats: Ingres, Elisabeth II...

Cal dir que allò que pintà en Gallés fou una miniatura, de memòria, com les que té a la col.lecció Martinez Lanzas -googlejeu-, a on vull aportar algunes dades. Repassant la meva incipient biblioteca balmesiana, he trobat que Gallés, partint de la miniatura va fer un quadro gran per l'Ajuntament de Vic. Es considera que en ell es basà Bové per esculpir la cèlebre figura del claustre de Vic.

Sobre la iconografia de Balmes hi ha moltes planes i curioses. Tot i que de físic agraciat, era reaci a deixar-se retratar. Modèstia? pèrdua de temps? Donat el seu temperament nerviós Madrazo feia venir amics per a donar-li conversa mentre posava. Balmes, Madrazo, dos monstres incomparables del segle XIX es trobaven.

Trailers de cuidado:
- VISCA, VISCA, VISCA, BRAVO I OLÉ (gran notícia. que pot fer pensar que no tot és perdut)
- La veu més bonica del regne animal
- El Criteri es despulla

El José María, el Steve i l'Esteve. Afegitó: Casualitat i anècdota viscuda

2011-03-05T14:41:00.009+01:00

No és per l'augment important de lectors en aquests darrers posts on parlo de mi, però sabent que això no "tira enrera" ho faré unes estonetes més. L'augment pot ser per altres causes, és clar, fins i tot per veure quines carallotades dic. Però de fet, també escric "per a mi". De fet com diu Montaigne: m'és igual escriure per deu mil persones, per deu, per una o...per cap.

Per tant: va di me. Avisats.

La pròpia -copilot- em va dir: Mira, "l'Estev" Jobs -el creador d'Apple- també va néixer un 24 de febrer". Al dominical el qualificaven de "visionari, mag, revolucionari, geni, innovador, icona, lider, gran venedor, carismàtic, showman" Com jo. Com jo voldria ser:))

Recordo també que un 24 de febrer va nèixer l'emperador modern més important que hi ha hagut, Carles I i també George Harrison, el "místic" dels Beatles. Rumasa va caure un 23-F i Vizcaíno Casas es manifestava irònicament un home del 23-F -hi nasqué-. Per poc jo.

Però ai... també un 24 de febrer va néixer l'Aznar. Papus oficial del país nostre, a qui se li adjudiquen tota mena d'incompetències. Però compte, dels Peixos a vegades hom pensa: Bah! Aquest és poca cosa, el fotarem. I com peix en una mà closa ens escapolim quan ens creuen pescats -diuen-, i faig malament de descobrir-ho:). Podem creure més o menys en la influència dels astres -tot i que ningú discuteix la influència de la lluna-, jo m'ho miro no fanàticament, però el retrat d'un Peixos -crec que no arrendaria las ganancias- és almenys quasi perfectament un de meu.

Una Casualitat horoscocòpica

Quines són les dues dates més importants, específicament de Catalunya? Personalment, no se m'en acut cap de millors que el 2 de Febrer, dia del naixement d'en Jaume I i l'Onze de Setembre. El meu fill petit va nèixer a la data del rei Jaume i el gran havia de nèixer l'Onze de setembre, però un metge va avançar el part i trencant els designis de la providència el va fer nèixer a la vigilia de la Diada,

Una anèctota viscuda

Un amic del fill gran va dir, al naixement del seu germà: El Marc no volia sortir. Sort que un metge el va treure!

Estic començant L'elogi de la follia. (1 euro al darrer Mercadet). Promet i...reconforta:)

El post anterior continua de rebaixes i actiu per uns dies.

Post d'interès només per criteraires i criterofòbics. O no.

2011-02-28T13:57:00.230+01:00

Una vegada escrit pensava en no penjar-ho, però com que ja estava redactat ho faig. Si algu és nou al blog que no intenti saber res més del tema d'allò que escric ara. Els fets que aquí passaren i cuegen són perfectament prescindibles. I fora de la comprensió normal.

Escric això a partir dels comentaris d'els dos "tutors" -un s'acomiada - i a fi que -si cal- s'esbravin definitivament ells i tot "l'anonimam". Definitivament jo, amb aquestes 4 paraules dono per tancada "la Cosa".

És tanta la insistència en corregir-me, tan gran l'interès en ma modesta persona -com semblant que ho és la seva decepció- que em crec en el deure de contestar. Sembla que em coneixen una mica els putes -bé relativament- , a qui no anomenaré perquè no tenen nom.

Amistats perilloses

Diu que no "m'hauria" de fer amb el fatxa de l'Apañò o el bèstia d'en Noctas, o la Ninnette. I ells amb mi? Però el cert és que m'atreuen les persones que escriuen sense embuts, sense negar que et poden treure de polleguera. Crec també poder afirmar que amb l'Apaño compartim una cosa, que a partir d'ara reivindico com tret distintiu de l'escola critèrica: Humor i transcendència. Tooot lo maldestre que vulgueu.

És possible que hi hagi problemes i gelosies entre els tutors, o anònims, i hagi rebut jo de rebot, i perquè: els amics dels meus enemics són els meus enemics, diuen. Fins i tot potser algun em volgués una mica de bé. Pusil.lànim i indecís com sóc a vegades dubto i ara intento explicar-ho.

Tolerància 10

Dubto p.e. sí era per tenir uns putos comentaris més," y seguidismo" que fes concessions als anònims "estranys" o era per curiositat. "Huye del halago y la lisonja". Fugir on? També: "...malsana curiosidad?" No ho sé. I també per la meva ingenuïtat.

La verda Ninnette

Tenia enllestida una cosa sobre les referències que feieu asiduament però no cal. Poc després vaig trobar una cosa relacionada que servirà per a referir-m'hi i que constitueix una de les Casualitats critèriques més espectaculars . D'aquelles coses que només, només poden passar a can Criteri. Modèstia apart.

Modèstia apart

"El Criteri és torna pagat de si mateix...dogmàtic". Mireu, m'he passat mitja vida donant-me-les de menys, massa -influències de la humil.litat cristiana mal païda. Davant la seguretat que tanta gent gasta pensava sempre abans: segur que no tinc raó. Amb els anys, i vista la immensa estultícia que ens rodeja, deixeu-me fer una mica la pau. Seré rotund en les coses que sé i prou, això sí. En són quatre.

"abandona ya, de una vez, toda la tontería que relacionas con “El Criterio”

Com més en llegeixo més m'exalta, m'admira, m'hi identifico i aprenc Com més va més gegantina s'apar la figura del monstre de Vic. Estic llegint els seus escrits polítics. Ens explica les mateixes disensions entre polítics cretins i el cretinisme del populatxo quan és massa ; el mateix immens cabdal d'estupidesa humana que fa impossible un mínim ordre i senderi; el mateix menys eniment de la gent de seny. Ell amb la seva immensa lucidesa tot ho veia, ho deia i volia corregir. Res no ha canviat. Llavors però hi era ell, a qui com a mínim hom l'escoltava. De la seva colossal figura i acció en queden restes vergonyants i aquest espai critèric, dret, militant. Aquest miserable blog amb ses quatre espurnes - (veure nota), brillants a vegades però inofensives sempre. Patètic hereu i relleu del testimoni de la seva flama convertida en mitja cerilla. Esventada ombra fosca de sa figura.

Sincerament, sobretot als dos tutors, no sé si dir-vos gràcies o desgraciats -per haver-me desquiciat alguna estona sense jo adonar-me i per altres coses que només vosaltres sabeu-. En aixó no arribo a més. Suposo us mereixeu les dues coses una mica.

Nota i Casualitat. Hores després llegia quatre estrofes de Quadrado -a Balmes.

...se exhale de sus cenizas una chispa que el pecho os encienda

i eterno el obsequio viviente serà

Trailers. El que avançava de la grandíssima coincidència, i un altre, relacionat però d'interés més general, per les cites adhoquíssimes: Qui m'interessa. Com sóc.

L'home que xiuxiuejava a les vaques ;) -pinzellades personals- I trailer

2011-02-26T13:50:00.010+01:00

Pinzellades personals d'un temps i uns amics

Aquest dijous em va deixar un regust amarg estrany. Primer l'enterrament del pare d'una amiga; després uns mails i mailsentesos d'un o una comentarista em van deixar mig tocadot. A més fou el dia del meu aniversari, dia joiós, diuen els canons, però cada any menys quan veus que cada vegada més es distancien ànima i esperit dels anys que et marquen el calendari, semblant a l'angoixa del cos de l'home que atrapa una ànima de dona.

A l'enterrament ens trobarem amics que no ens veiem gaire, de la colla del Regino -el tancament d'aquest espai ha estat la pitjor catàstrofe sociocultural de Mollet. Ho signo i rubrico. L'Esteve Tura em va dir que a vegades em llegia. M'havia trobat googlejant el seu nom. És dels comptats molletants que m'ho han dit directament. I ja que li fa gràcia trobar que l'esmento li volia dedicar aquest post, ja que sempre ha sortit en segon ordre darrera la seva germana la M. Tura. Pensava fer només una clucada d'ullet per quan em llegís, però quant amarro les tecles...ja em coneixeu alguns.

Deu ser bona idea posar els noms propis als posts així si l'esmentat es googleja...ve a petar aqui. El Josep Soriano, Toni Xicola, Joan Maiol, també hi eren. Les famílies del Joan i l'Esteve -també vaquers- eren dels últims representants de l'extinta i poderosa pagesia molletana. Nosaltres teníem granja i la terra a Sta. Eulàlia. Suposo que aquest factor rústicà marcava també un tarannà comú que ens unia, també amb els altres amics esmentats. Mig pagesots mig il.lustrats. L'Esteve aviat amb carrera, d'advocat. Les meves carreres -quan no estava a l'oficina- eren darrera el bestiar. "Carrera" -la ramadera- que potser hagués continuat -com sempre els hereus- si no fos per l'expoli que pateix la pagesia. Sempre poso la granja com a excusa (?) de no haver estudiat a la universitat.

Tremenda nostàlgia, idealitzat record potser d'aquells 70-80. L'Esteve i jo erem molt amics, ens unia un cert escepticisme, una personalitat una mica especial, potser complicada, però a l'hora senzills i planers; un surrealisme molletà -existeix- i interessos comuns: entre ells lògicament les ties. T'enrecorde's Esteve com planejàvem estratègies de penetració -mai consumada-, passerells de nosaltres? La política ens relliscava, o no en parlàvem. I n'hi havien més de nexes, no sé quins diria ell, i que no en dirà cap perquè és tímid. Érem del tipus tímid que a vegades es llença en barrina. Fixeu-vos si erem amics que havíem dormit al mateix llit. He dit dormir, cabrons!

No sé si xerro massa però aquestes animalades són inofensives i si és fer el pallasso el faig. En tinc una mica l'ànima. Ha passat el temps però a vegades encara pràctico allò que deiem, fent-nos el txulo o desmenjat: paaaso de tot...:)

I no s'enfadarà l'Esteve, perquè sí dic que ell xiuxiuejava a les vaques, aquest Criteri, el descrit com a "beatífic" Criteri -en realitat sóc d'un beatífic nerviós- degollava aus i desnucava tendres conillets i més (a vegades i quan no ho feia el meu pare), que la vida, com el futbol és...asín.

Saluts, amics i lectors!

Trailer: d'interés només -o no- PER A CRITERISTES, CRITERÒFOBS I CRITICAIRES

He hagut d'esborrar diversos missatges de frenopàtic, al post anterior.
No s'admetran doncs missatges anònims i això em toca els...homònims.

Les meves in-experiències polítiques. Nova gran (?) estrena, trailer

2011-02-23T10:25:00.020+01:00

Se m'ha esborrat! Ni que sigui per a recordar les meves pífies, i alienes, extractejo.

Deia que vaig errar a l'anar de candidat independent a ERC Mollet -de fet els hi vaig fer mitja llista. L'esperit del partit no era el meu.

Vaig anar a la mani contra la guerra d'Irak i era mani antiPP.
Un amic va anar a la de Miguel Angel Blanco i era mani antiPSOE.
Raimon va cantar al seu homenatge i el xiularen per cantar en catala
Vaig errar en les possibilitats de Carretero. Carretero toorna a ERC.

Que fastigosa és la política. I hi ha gent que no entén a qui no té una ideologia!

Deixò nou TRAILER: Per raons no alienes a la meva voluntat es posposa l'anunciada com a gran estrena: La química internàutica. Al seu lloc el lleuger divertimento: L'home que xiuxiuejava a les vaques. Coses personals i indiscrecionetes. Per a sucar-hi una mica de pa, sec.

"Cascando a Mr Supercalifaisy" (Aquest havia de ser el títol) I un tag nou.

2011-02-22T10:17:00.003+01:00

Per no allargar el debat estèril (?) deixo sense publicar allò que tenia escrit pel Supercalifbuf i tots els que es vanten d'anar en màniga curta a casa a l'hivern. Que ben segur són els mateixos que no fan res pel medi, bé, mal. Potser només recordar-li que al contrari d'allò que diu, als comunistes no s'els ha d'ensenyar res d'ecocidisme: Txernòbil, Aral, la Xina, el Bàltic fotut, etc.

Si hom vol cloure els comentaris anteriors, enganxo la darrera contesta meva i després narro dos flaixos, pintorescos.

El meu coment del post anterior

"Destraler: on dic caçar s'entén que tu mateix et pares el parany pel que seràs caçat (descobert)

Ara ho capto, quan Indíbil diu "ideals pedestres" es refereix a l'anar a peu, en cotraposició al cotxe.-suposo.

"més sol que la una" Això m'hagués preocupat abans, no ara que tinc un nombre acceptable de lectors. Aquesta és l'única dada estadística que sé buscar, i em refereixo a l'Evo, a qui dono les gràcies per portar unamica d'aire fresc:) i per la dada del PR5, que la veritat no en tenia idea i que després de buscar-ho tampoc s'entén massa: qué si és per nombre d'enllaços (?), que si google filtra...en fi sembla que ésta bé i moltes gràcies Evo. No tindré més fums, ans el contrari més responsabilitat. Ah, el bitllet és "franquista" però és Balmes, sí.

Destraler, et vaig censuar per ser groller amb una dama, oju. `

Snifar òxid,aquí has estat bé, veus:)

Bé, una MÍNIMA NORMATIVA:

S'agraeix qualsevol comentari però en aquest ordre:

1 Que vagin sobre el tema o que aportin alguna informació breu que creieu que em pot interesar.

2 Les digressions amb solta i volta.

3 Les qüestions i desqualificacions ad hominem, no m'agraden, pero es toleraran fins cert punt. No es toleraran les agressions grolleres "ad feminem".

Afegeixo Destraler, del xafarderio ets el rei. Ah i no pateixis, no diria qui ets si ho sapigués. T'ha dolgut i ho sento si t'has sentit menyspreat comparativament, però tu ho has dit: parlo d'ecologia, d'allò que en penso pel bé comú i em surts amb massa estirabots. Pots posar salsa picant, però que s'adigui al plat.

Pel Superecocida: el petroli...cap amunt que fa pujada, de retruc tota l'energia."

Flaixos caçats

Mireu quina forma més castissa la que em parla el meu ordinador: la vostra basadadadasastatact...

Un amic em va dir que va anar a menjar calçots i els hi van portar amb...maionesa. I s'els van emportar, és clar.

Trailers: Alguna pregunta i teoria estrafolària de les meves. I enllesteixo: La "química" internàutica.

Teoria "peregrina": la calefacció "central" és una mariconada

2011-02-17T11:14:00.003+01:00

Teoria i insult a la int.

Ahir estava sol a casa, amb la calefacció -gasoil- apagada. La resta de la família hagués optat

per engegar la caldera, que escalfa totes les cambres de la casa, cambres on de dia si va poc i no per estar-hi quiet i no calen 19-21 graus, que això sí, he pogut aconseguir imposar. Jo vaig optar per obrir la bomba de calor que escalfa bàsicament el saló-menjador, on havia jo d'estar. Per tant: d'escalfar 7 estances vaig passar a 1: 86 % d'estalvi energètic i econòmic!

Visualitzem-ho així: imagineu que a cada estança hi hagués una llar de foc i haguéssiu d'anar-hi posant llenya i llenya per a tenir-les calentes, tot i no haver-hi ningú.

Durant el franquisme hi havien slogans genials, recordeu aquell dels 70,s -referit a no sé quina energia: USTED PUEDE PAGARLA, ESPAÑA NO.

Consell

L'altre mesura, de tan tonta risible: en lloc de posar més temperatura posar-vos un jersey, quan més gruixut millor. Abans d'escalfar l'aire i les totxanes per escalfar-vos, escalfeu-vos primer vosaltres amb roba, capsigranys!...si no ho feu. Em protesta a vegades la canalla que té "fred" i els bordegassos m'ho diuen vestits amb un trist xandall. A la feina també, quasi tothom amb roba de primavera a l'hivern. Obvio dies de fred rigorós.

O sia, protesteu si voleu de l'augment del preu de l'energia, però sempre després de prendre mesures d'estalvi. Obvio dies de fred rigorós.

Sé que tot i tenir raó ningu hi estarà d'acord -ni potser la tan guerrera militant que pensem.

Notes.

No sé podre mantenir el propòsit de no argumentar sobre medi ambient, en tot cas no puc evitar contribuir a la causa donant consells, en plan mestretites potser.

He contestat els darrers comentaris del pastpost i si algú vol parlar d'allò faci-ho allà, sisplau.

Insult a la intel.ligència per part del poder. Anècdota significativa. I pregunta. Inèdita i necessaria. I resposta pendent.

2011-02-13T20:20:00.004+01:00

Insult

A l'obra Hair, que va de hippys, a Barcelona, hi ha un actor fuma a l'escenari -fa veure que és un porro. L''autoritat INCOMPETENT ha dit que o deixa la CIGARRETA o li foten un PURO, i tanquen el teatre. Fa por tanta estupidesa. I són els que ens manen i gestionen!! Bé, mamen més que manen.

Atenció, pregunta

A quantes cigarretes equivalen l'emissió dels gasos verinosos d'un cotxe en un minut? Ni que sigui aproximat. Calculant diamètres, pressió i components, calculo que centenars de cigarretes. Multipliquem cotxes per minuts i cigarretes. Només a Barcelona per exemple. A cap "científic" se li ha ocorregut pregunta tan de canalla?!

RESPOSTA pendent

Un cotxe a 120 contamina 4 vegades més que a 60 per hora. Dada -comprovada- molt útil.

Nota

M'he fet el propòsit de no perdre més el temps reivindicant el respecte a la natura ni a fer-ne pedagogia, per raons que ja diré. La principal és aquesta...la de no perdre més el temps, però n'hi ha més.

Casualitats critèriques i insult a la intel.ligència

2011-02-10T11:22:00.005+01:00

El que exposo són fets, permeteu-me el transfons una mica para-paranoic. I perdoneu-me les autoreferències.

En un escrit a 20 minutos criticava el serial Ventdelpla. Poc després va posar el nom d'Esteve al marieta de la sèrie.

Al blog se m'ha acusat a vegades de capellanet i seminarista. I van, i al serial La Riera i posen al capellà el nom d'Esteve.

El pagès casat és assidu a jugar a cartes amb un altre pagès, el qual es queixa de la seva situació econòmica migrada i enveja en Criteri (impecable metàfora), un pagès ric. Fragment de la resenya de Les tombes buides, de Marc Masdeu, a Timeout. Hores d'ara pel Google no he pogut esbrinar si Criteri és un sant. El fet remarcable però és la coincidència en el temps de dos senyors Criteris.

A Can Damien ho posava abans d'ahir, com a problema: quantes vegades contamina més un cotxe que va a 120 que un que va a 60. Ahir, a Que, qui, com van contestar-me, amb es mateixes xifres meves: un cotxe a 120 contamina....vegades més. (penseu-hi, la solució aviat:) Aquesta informació és clau!

Insult a la intel.ligència

En aquest mateix programa -visió obligatòria- van parlar de la pol.lució barcelonina. Esgarrifós. Com terrorífica és la histèria antitabaquil i en canvi el passotisme enfront el fet de respirar verí tot el dia. Insult a la intel.ligència.

b.e. Cada dia més convençut: el desgavell ambiental és el primer problema. I el cotxe el paradigma.

Pregunto no sé si més pèrfid o estupefacte sobre estupefaents

2011-02-07T11:38:00.003+01:00

Els nois dels instituts, els qui freqüenten les sales de ball -ja no sé si s'en diuen discoteques, els usuaris de les cases de mala nota, l'urbanita de les places dures i toves, el jovent pagès de les comarques...i els pares de tots ells, en definitiva...tothom sap -o pot saber- on es venen les drogues. Tothom MENYS qui ho hauria de saber: qui las ha de perseguir. Quina explicació racional podem donar?

M'en descuidava. Lo més esgarrifós és que a la gent se li enfot si es persegueix o no els camells, o elefants.

Cine

El perfum

Mai a una bona primera part d'una pel.licula li ha seguit una segona tan dolenta i extraviada com a El Perfum. La culpa deu ser de la novel.la en sí. Vaig maleïr el temps perdut enganyat. A no ser que trobem "imaginatiu" que amb el destil.lat de l'olor corporal d'una donzella aplicat a un senyor, aquest tingui el poder de...no sé, jo vaig veure que provocava una mena d'orgia entre el populatxo, el perfum com a metafísica, essència de l'amor, el poder de l'amor, no ho sé. Dec ser poc interpretatiu.

Va de conspiranoies i populatxo. Post pèrfid.

2011-02-02T16:30:00.001+01:00

1 Pregunta p

No sense abans manifestar el meu condól pel tràgic accident -no, homicidi- del nebot de Trias i la filla de T. Cantó vull preguntar una cosa : Perquè amaguen que hi ha kamizakes que van contra direcció a les nits són gent que ho fa com un joc, en el que es guanyen tants diners com kilòmetres fan. Ho fan snifats i a vegades beguts. Per què menteixen i ens diuen que "anava begut i es va equivocar de carril". Insult a la intel.ligència.

2 Pregunta p.

Quanta gent del populatxo * aquest -il.lustrat o no- que pot pagar-se la llum i protesta perquè puja es deixa els llums oberts o no s'hi mira amb la calefacció o l'aire condicionat, amb les bombetes, etc? Volen que no pugi per continuar malbaratant-la.

Quantes llums tens ara mateix amic lector enceses i que no són estrictament necessàries. O radiadors escalfant espais on hi vas una estona al dia o només a dormir?

3 Teoria política pèrfida-pelegrina

Després d'observar uns quillets, com parlaven, es movien, etc, i tot pensant que fins i tot el PSC va entrant per la dreçera sobiranista vaig pensar que d'aqui poques dècades, o lustres només aquests a qui anomenem quillos són els qui s'oposarien a la independència, sobirania catalana -o com ho volgueu dir. I fins i tot potser ni tots aquests, penso ara. He viscut els anys on tot juanillo era del Madrid, ara la cosa difereix molt, i per algo es comença. (òbviament hi haurien altres repatanis, però serien minories, de més status social)

* Populatxo: paraula estimada per Albert Serra -director heterodoxíssim. Antòlogica la intervenció a la ràdio on l'hi vaig sentir escometent encès als -sobretot- joves. Una part: "Ja pots tenir tres o quatre ordinadors ja, si no els fas servir per créixer i elevar-te cultural o espiritualment i només els fas servir per bestieses. Inútil! " Tot l'equip Clapés aplaudint, sobretot el gran senyor Marcel.li. Vaig gaudir.

Post diria que una mica acètic. Demanava suggeriments, al post anterior, també perquè a casa a vegades em diuen que sóc massa criticaire i potser que algú en proposaria algún tema suggerent positiu. Realment m'és difícil restar callat davant tanta estulti-injustícia. Però com han dit companys blogaires, un blog és una via d'escapament i penso que de flors i violes ja ens en parlen prou "els de dalt".

De què hauria d'escriure?

2011-01-31T10:03:00.001+01:00

S'ha m'ha demanat que no escrigui de política -de fet de batalletes partidistes ideològiques no he escrit mai; se m'ha demanat que ho faci sobre "l'ésser humà", però tal com vaig dir, d'això i d'altres temes tocats amb heterodòxia, "l'artilleria pesada", la guardo per un llibre -òbviament- que m'agradaria publicar.

He pensat, tant per testar les inquietuts blogaires com per satisfer alguna inquietut, i satisfer la meva curiositat que seria interessant tenir una idea d'allò que pot interessar als lectors habituals o no del Criteri. Si algú té alguna suggerència l'agrairem i miraré de complaure'l en allò que pugui.

Visió obligatòria. Comportament obligat. Grup Fontvella, les seves grans camames

2011-01-24T16:19:00.005+01:00

TV2, diumenge nit. Documental de visió obligatòria, no pas per l'Alosette i jo -de fet jo no el vaig poder acabar. Sobre el futur de l'home.

Pensaments caçats al vol:

Parlo bastant de la bestiesa de les ideologies. Si ni ha una de veritable i real és aquesta: " La verdadera ideologia de hoy és el consumismo"

"Los ciudadanos estan psíquicamente entumecidos: el volumen de la música, la publicidad, las luces por la noche...no hay tiempo para la reflexión"

"El problema no és la degradació del planeta, això és el símptoma. El problema és el comportament estúpid del ser humà"

Lo que "tant agrada" a alguns lectors: "Hemos llegado al límite crítico" "El ciudadano ignora que hemos llegado a la transición"

Esmentaven un pensador; genial i profund: "Nunca te hartas de lo que en realidad no quieres" Aplicat aquí a allò que ens fan consumir.

Hi havia coincidència: el creixement no és un fi, el fi és l'equilibri, el desemvolupament i felicitat de l'home, recalcaven tots. I del planeta, és clar.

Estalvio més sermons, quedeu-vos amb les cites...o continueu tancant els ulls. I consumiu fins que reventeu...i reventem.

m. c. Ni atur, ni terrorisme, ni "crisi", ni mandangues. No us deixeu ensarronar. Sapigueu quin és el problema.

Insult a la intel.ligència. Les camames del Grup Fontvella

Tinc especial mania al Grup Fontvella. Primer, recordem-ho, perquè fan veure que l'aigua és de la Font vella, quan és d'altres manantials. I és diu Sacalm. Primer van fer còrrer l'espècie que coïa millor els llegums. Després deien que "aligera peso". La mateixa companyia té Danone, contribuidors a l'anorèxia, fent-nos creure que menjar Danone aprima -cuerpos Danone.

No oblidem els Danacols, anticolesterol diuen; els Activia ,que "deshinchan", els Actimel que diu que ho curen tot -però fan venir cagarrines-, un altre que protegeix els òssos, etc

L'última: Un spot. Una mestratites pregunta als alumnes. Què feu per a ser ecòlogics? (sic) Banalitats al canto: tancar l'aixeta quan es renta les dents, etc Després va fer callar els altres per a dona rveu a saberut de la classe: I tu Pepito? Pepito: Jo bec Fontvella! Diu ella: Molt bé Pepito! (ens volen fer creure que l'embotellen amb un plastic miraculosament ecològic i que beure aigua amb plàstic és bo per la natura.

Per estafons, antiecològics i insultar-nos la intel.ligència: Boicot!

No sé si són paranoies meves (sembla que sóc l'únic que hagi arribat a aquestes conclusions)

Sexe. Perfídies breus.

2011-01-20T10:08:00.002+01:00

Pregunta pèrfida

Com s'explica que amb més llibertat sexual -o sia més facilitat per a practicar sexe- més informació sexològica, més accesibilitat als mètodes anticonceptius, hi hagi més prostitució que mai, fins i tot als carrers del bell mig de Barcelona (sic), pràcticament una inundació. amb grans megabordells. I més pornografia i més malalties sexuals i més embarassos que mai -amb les dones menys submises.

Alguna cosa falla, per no dir tot. I ningú en parla! De totes maneres, i de la mateixa manera que la teoria pèrfida del past post, són coses que es responen soles:). Ara bé, cal plantejar-les.

Teoria peregrina

Nois, em sembla que cal deduir que això del sexe, de "l'alliberament sexual", en lloc d'alliberar -així ens ho repetien- esclavitza.

Conclusió després dels comentaris:

Hi han estímuls constants, promoguts des del poder, com a eïna castradora del pensament crític, d'incitàció al sexe. Ajuntat a la pulsió sexual innata i la prostitució fruit de la manca de feina, hem esdevingut Can pixarellisca.

Teoria peregina, tant com pèrfida. Qui paga què?

2011-01-17T23:16:00.002+01:00

Teoria "peregrina" escoltada en una cadena molt "mala y fachosa", la 13 -bé, de moment encara no en malparlen: El dinero debe estar en los bolsillos de los ciudadanos, no en manos de los políticos, del estado, que se lo gasta en tonterias. Podria ésser una bona síntesi i argument de què és el liberalisme?

Sento també -curiosament un progre- que amb la boca petita, això sí, qüestiona que perquè ell, essent solter ha de pagar els estudis dels set fills d'una família nombrosa -que s'imagini que a sobre siguin de l'Opus o rics:) Jo que passo per l'autopista molt de tant en tant, em plantejo si tots hem de pagar el peatge a qui va a fer una paella a Vinarós o al Bulli.

Com eclèctic no defensaré a tort i a dret el liberalisme -ni cap ideologia, ja ho sabeu- però que quedi clar: gratis no hi ha res. Bé, només lo que dona la natura.

Afegitó: Peregrina teoria (?) però absolutament gens banal. El pensament que cito, paradigma esplèndid, és nogensmenys el què, la qüestió de fons del debat polític : estat o individu.Dilema però que no és massa exactament el meu, allunyat com sóc de qualsevol ideologia, jo defenso el sentit comú, també en aquest cas.

Post-comentari a una (?) nova (?) comentarista. I l'amiga alcaldable

2011-01-14T10:54:00.002+01:00

Una mica curiós tot plegat. Al correu trobo avis de comentaris, però al post en qüestió no hi eren. Errada? desig d'anonimat? Per si de cas l'anomeno per l'acròstic PDMV (PD)

També fa gràcia que algú que et sent intervenint a un acte públic -Xerrada Carretero a Mollet- després et trobi el blog i et digui allò que va pensar. Diu que li vaig semblar insistent. Sí, però potser jo en diria dialogant. Ells també esperaven que la gent fes la pregunta, Carretero contestés el què volgués i el preguntador mutis. Va frivolitzar i vaig replicar, tres vegades.

Em satisfà també veure que coincidim amb PD. Ara que ha volat l'Alouette -foragitada per alguns comentaristes- única dona que ens escrivia i única que ens escrivia que era militant de la natura, espero que prengui el relleu PD. Encara que, donades moltes circumstàncies que coneix el lector habitual, i també perquè avui no es valora allò que no és escrit amb gran transcendència, prosopopeia i seriositat, aparentant rigor, no em faig massa il.lusions.

Pel nom "PD" sembla dona però no per com escriu. No sé, en fi, si és gall, gai o gallina.

Benvolgut-da PDMV. Només em resta agrair-te els comentaris i convidar-te, si més no, a llegir les meves coses, total l'únic que t'ocuparia serien uns minuts cada setmana. Minuts que com és obvi tracto que no siguin perduts, seguint la màxima del blog: Procurar informació útil i reflexions, per a saber i Créixer plegats. Heterodòxament i amb l'amenitat que sàpiga.

Text de PDMV

"Bona tarda!

Me'n recordo bé del vespre amb en Carretero (ara això sembla el nom d'un programa de després de la novel·la).

I me'n recordo de vostè i la seva insistència en el tema del consum, Criteri.

Vaig pensar, aquest senyor té raó. Tot i així, en aquell moment em va semblar que estava molt més indignat del que, havent ara llegit el seu "article", estava.

Això és bo, va aconseguir una resposta una mica burlesca d'en Carretero que ens va fer adonar, que no només trontollava pel fet verd, sinó que també grinyolava un pèl la seva "mise-en-scène" -no pas física com bé ha dit-.

Amb això no vull pas dir que no em va semblar un home bo, gran i convincent. Convincent per un altra banda que no és l'oratòria, sinó el caràcter -o no sé com dir-ne-.

Havent fet vostè la seva aportació -força insistent- i després de pensar que tenia molta raó, també se'm va acudir que possiblement Reagrupament, havia aprofundit molt més en "com" ser independents, que no pas en "què" fer quan ho fórem.

Tot i així, cal tenir en compte que, si el partit d'en Laporta -perquè no és Solidaritat Catalana, sinó el partit d'en Laporta- que acabava de sortir de l'ou té el discurs "EHHHHH EHHH INDEPENDÈEEENCIA EHHH!", amb els anys que fa que Reagrupament existeix, semblen tenir el mateix discurs -aquests amb molta més cura, ordre, perspectiva i seny- però dona la sensació que el mateix. I és cert que podrien haver aprofundit més enllà del "com", plantejant-se doncs -i exposant sense por-, altres temes: com el verd; així, també s'haurien estalviat que la seva fermesa de la qual no en dubto, semblés esquerdar-se vers una pregunta com la seva.

Reagrupament m'agrada, i em sap greu que, en alguns camps, sembli un partit tan verd -ara, amb l'altre sentit-.

Gràcies pels seus "articles".

Em sembla que m'hi enganxaré, al seu bloc.

PD. Per cert, m'agraden els títols dels "articles", semblen dels llibres d'aventures del segle XV en què els títols de cada capítol, són un petit i senzill resum -que sempre em fan molta gràcia- del què passarà.

Signa:PDMV"

Vull matisar una cosa a PD: ni Carretero ni Laporta amaguen que el seu objectiu fundacional, actuant com a pal de paller, o el què sigui, és assolir l'independència. Han dit -amb la boca petita, això sí- que una vegada complert l'objectiu es retiraran.

L'amiga alcaldable

Surt una mica llarg això avui, PD:) però és prou comentable lo de la Montserrat Tura, convilatana. He dit amiga, però he de dir que de qui sóc amic i he estat company de correries és el germà Esteve Tura. El personatge de la Tura em depassa i per tant encara no opinaré.

Anette-Alouette, Más i moi. Trailer

2011-01-07T11:33:00.005+01:00

Trailer: Informaré d'una possible nova fitxatge (comentarista)

Antecedents. Pels nous lectors.

Tinc lectors, amics del blog dels que m'honoro -i també lectors cagamandúrries trolls. És curiós però que tot i compartir valors i algunes inquietuts, no n'hi ha cap amb qui comparteixi la bandera verde de la defensa de la natura. Tampoc amb cap comparteixo sexe. I vet aquí que apareix al blog l'Anette, dona, lluitadora verda i artista, i ens esvalota el galliner -alguns gallitos, vull dir. Gallitos dels que no tinc temps ni ganes de comprobar si com diu algú, el que volen és posar entrebancs al blog. Gallitos que no sé si han conseguit embolicar prou la troca, amb els seus disbarats, com perquè ella deixi de visitar-nos de tant en tant.

Òbviament tot qui pixi fora i insulti ara serà censurat. Més que res per a no fer-nos perdre el temps.

Anette

I és que a mí, Anette, m'han fet de tot. Per això tinc la pell dura, però és obvi que cal tissora i la treuré més des d'ara. Quan deia lo de sargir-te era en potencial, que quedi clar. Tot i això no va quedar bé, potser però vaig ser arrosegat pels provocadors i després de algunes setmanes sense que ens escriguessis. No cal que m'ho desitgis: a mi aquí ja m'han sargit, agullat, cosit, i el què volguis. Parlant de sargir, aquests dies he sentit un parell de vegades això i que com a desgreuge i sense segones intencions, quedi clar:) et dedico, i a tots, ja que és una gran canço.

No t'equivoquis, el que anomenes la meva troupe -la descontrolada-, no és més un grup de trinxeraires, que s'escapen a tota comprensió humana, excepcional al món i a la blogosfera -com diu l'Indibil- que s'han afegit al blog, que ni tan sols diria que em detesten profundament. Penso més aviat en el bon Jesús, com en la seva vida de predicació, sovint també era seguit per endimoniats i bandarres, però que veien que ell els duia la veritat necessària.

En quant a qui parla de la teva "finura". No seré jo, prou pagerol, i acostumat de sempre a veure aquelles dones admirables de la ruralia a la cor donant menjar els porcs, o matant i netejant aviram, qui faci escarafalls als treballs rústics.

Mas i més

Ironitzes sobre el Mas. Ja tenia al cap fer-ne un post, al sentir algunes coses. La primera pedra al cap: la primera mesura explicitada: anulació de la Conselleria de medi ambient. Després: el quart Cinturó, trinxant el Vallès i part del que no ho és. I lo que més mal em va fer: No renunciarem al desemvolupament per qüestions ambientals. Que traduït vol dir: Creixerem encara que sigui a costa del medi ambient -no es pot creixer d'un altra manera. Puig sabia que era refractari ambiental, Recoder veig que també.

El Tripa ha fet lectiu l'endemà de Reis. Només per mesures tan estúpides com aquesta hom pensa després de les eleccions: S'ha acabat un malson. Pel que fa al nostre equilibri i harmonia natural però, en comença un altre.

He contestat als comentaris de l'entrada anterior

Em balla pel cap escriure una cosa que titularia: Sota els sostres del mas Ponç viu el colomer de la vila. No sé si faria riure.

Bon i místic Nadal!

2010-12-24T19:58:00.004+01:00

Com que estaré més o menys una setmana passant per la botiga només per rebre el encàrrecs -comentaris-, transcric aquest bonic treball una mica llarg, per a llegir per entregues si cal, també com a petit present per aquest Nadal i festes, desitjant-vos-les Santes i Bones, i un Bon Any, de tot cor, a tots els que habitual o esporàdicament em visiteu i llegiu aquestes coses meves i en especial és clar, a tots els que alguna vegada heu escrit algun comentari.

La mística del Nadal

Cada religió ha fet una aportació decisiva a la construcció de l'experiència mística. Es deu al budisme aproximar la mística a la il·luminació de la ment que succeïx especialment a l'hora de l'alba i en els dies de lluna, la influència dels quals es deixa sentir sobre les persones. De la meditació s'espera l'eliminació del desig, que obri la vida al nirvana. Es tracta d'un coneixement intuïtiu i una mirada interior que ens fa vore la inconsistència del món. Hi ha moltes formes d'aconseguir la il·luminació des de la intuïció, fins a l'aïllament, el mode d'asseure's o el domini de la respiració.

L'hinduisme per la seua banda va fer una contribució important a la mística com a unió amb l'absolut i va desenrotllar les tècniques conegudes com a ioga (meditació, autodisciplina...) que porten a la unificació del ser i inclou l'acció desinteressada (karma), la devoció i l'amor absoluts a Déu (bhakti) l'autoconeixement (jñana).

L'islam va convertir l'oració en un pilar bàsic de la mística. Cinc oracions repartides al llarg del dia, en direcció a la Meca i seguint un ritual precís permet situar-se en estat de puresa i comunió amb el gènere humà, amb la terra i sobretot en proximitat amb Déu.

El judaisme va vore en la meditació que es realitza tres vegades al dia un moment d'oració i de reflexió, en el que es fan benediccions i es reciten salms d'alabança, agraïment, petició i confessió. La Torá com a llibre sagrat, que es llig i es recita en la sinagoga i en família durant el sàbbat i les festes, és el principal vehicle per a l'experiència mística.

El cristianisme s'aproxima a totes les religions mundials, en el que respecta al sentit de la mística com a il·luminació, meditació, unió amb Déu, contemplació i oració. Fins ací, cap novetat. No obstant, l'Evangeli de la Infància està ple de referències que marquen l'altre camí de la mística cristiana. Nadal significa una inflexió en els camins de l'espiritualitat que li portarà a transitar per les senderes del món, a domiciliar-se en els pessebres, ...continua aquí

Article de Joaquim García Roca que recull el número de desembre de Cresol, la revista de la Unió Apostòlica del Clero

El meu candidat

2010-12-21T23:36:00.002+01:00

Publicat al Contrapunt

Va sortir amb el títol: estalvi i treball.

Un directiu del barça a l’assemblea: “Aquesta junta serà rigurosa i austera, reduirem les despeses de protocol, fitxatges i comissions; viatjarem en classe turista i companyies low cost… i els llums s’apagaran al sortir de l’oficina”! Vaig tenir una alegria. Serà realitat? Que bo seria sentir-ho –i veure-ho– dels nostres gestors públics. El qui es preocupa d’apagar els llums per estalviar, més curós serà en despeses més importants. I és garantia de persona assenyada. Dissortadament molts trobaran que això dels llums no té importància, tal com ho comprobo al meu àmbit laboral. L’estalvi -i el treball- són, o eren, valors tradicionals del país i allò que el va fer pròsper. Res és perfecte però, ja que després algú digué a l’assemblea esmentada que pagarien sous de 400.000 euros.

En política, més que les declaracions ideològiques, prefereixo els fets i valoro els detalls. No dubtaria en qualificar com a millor gestor el polític que fes apagar els llums quan toca. Tindríem garantida una cosa tan cabdal com és la bona gestió dels diners públics. Qui em pot dir que avançar en aquestes petites mesures no seria més positiu que les grans proclames? Gonzàlez va dir: “Los catalanes tienen una incapacidad innata para el despilfarro”. Em sembla, però, que va passant a la història, i el menysteniment de la xocolata del lloro ha estat nefast.

La veritable raó del desacord Laporta-Carretero. I trailer. I afegitó.

2010-12-17T16:14:00.004+01:00

Aquesta manca d'unitat ha estat un dels desastres més grans de la història del nacionalisme català, que és com dir la història de Catalunya, per això qualsevol cosa que hi aporti llum ha de ser benvinguda.

El perquè

A E-noticies deia Laporta: Quan vàrem contactar amb els de Reagrupament, ens en vam adonar de seguida que allà no hi havia un duro. Cal que expliqui res més? sembla que sí, ja que sembla que ningú no ho ha sapigut interpretar. Que vol dir que no tenien un duro? que el Laporta o els seus en tenien molts. S'ha vist mai que qui no té un duro imposi massa condicions? És suposable que qui posa els calers li toqui anar darrera? Bé, ja està explicat; el gran enigma, tantes vegades plantejat. Tan senzill com això.

Modestament he de reconèixer que això no deixa de ser una teoria. Però convençudament us dic que és la que em sembla si no la més plausible, l'aspecte més determinant. Encara que cap tertuliá bec d'or o plata no ho hagi dit -generalment lo que diran ja ho sabem abans que parlin.

Trailer: Cap vot a l'independentisme català! Ho vaig escriure abans de les eleccions sorprès i molest al veure la incapacitat de posar-se d'acord. No ho vaig penjar i ho faré ara. Crec que l'argumentació encara és vàlida. Tanta flamarada catalanista i al final 4 mísers parlamentaris. Per culpa seva. O per culpa nostre, de ser com sóm? Recordo: Barrera, Broggi i tutiquanti que en saben també estaven per no votar-ne cap.

Nota afegida: Em debia semblar balder publicar-ho -no sé si deprés de sentir Valdero :) i Tena- i vaig esborrar-lo, amb lo que la història ha perdut un treball de fina anàlisi política:) d'aquest fet dramàtic. Asseguraria també que aquest escrit era l'únic que hagués estat publicat denunciant la desunió, de manera tan irada com em sembla que aclaridora.

M.C. Que si naps que si cols, que si tomba que si gira...l'important l'ecologia. Recordem-ho.

M'han censurat

2010-12-13T11:25:00.069+01:00

Fa una mica de ràbia que després de fer el petit esforç de fer un comentari, educat, un blogaire t'el censuri.

En dos dies. Al blog d'un professor de filosofia i filosofador gironí -en "Cuinetes" sap qui és i també ho ha petit- jo contestava a un fanàtic -o demàgogic- de l'ensenyament públic que entre altres coses deia que els col.legis de Pedralbes no havien de ser subvencionats (sic).

L'altre. Vàrem fer una nit -pel pont- a la Garrotxa i parlarem amb un senyor molt agradable que resultà ser el pare de Joan Boada d'interior -quan m'ho va dir em vaig quadrar:). Em va parlar de l'honestedat del seu fill -els pares...- i quasi el vaig veure com un sant laic, o més aviat ateu. El cas és que em ballava pel cap que algunes bestieses havia dit. Vaig buscar-ho i efectivament. Mireu que diu: "l'església va exercir el lideratge en la repressió i assassinats del franquisme"sic; "les catedrals haurien de destinar-se a espais associatius" sicsic, i m'aturo. Bé s'em va ocòrrer comentar-li la conversa i això...i censored.

Un republicà i l'altra mig comunista. Vaja adalids de la llibertat: "aquests arguments són perillosos i esgarriacries, fora". Com es podria defensar des de la filosofia o l'ètica aquesta censura?

De fet, tot i que no m'agrada que em tapin la boca, em sento a l'hora cofoi -m'ho agafo així- de veure com puc arribar ser de perillós:)

Notes disperses:

Tot i que no vaig a molts concerts, diria que pocs grups aconsegueixen aixecar la gent de les cadires ja a les primeres cançons, com ahir Kool the Gang, acompanyant a la meva funkarra dona. Música i espectacle previsible, però no per això menor i exent d'alguna sorpresa. Artistes que buscaven el contacte amb el públic, pujant al galliner, fent sortir un noi i noia a ballar -el noi, un crack del hip-hop del grup Brodes bros, amb qui parlàrem a la sortida. Amb un final amb el grup titular donant la mà a les fans una bona estona, podent fer fotos a un metre, etc. Gent encantadora.

La veritable raó de la no unió Laporta i Carretero en el pròxim post.

M.P. Tornados i inundacions tropicals ja al sud espanyol. Lo prioritari és la lluita contra la desfeta ecològica.

La seguretat en un mateix

2010-12-09T21:31:00.000+01:00

Després d'escriure el post anterior vaig pensar: Se m'en va l'olla, com el Sostres, amb la seva prepotència? Cal opinar tan taxativament? Però "diligent la Providència" em va fer sentir en Pedro Ruiz i l'Om: "Estàs molt segur de tu mateix, no? Pedro: Sí, perquè estic segur dels meus dubtes." Crec que és això. He passat mitja vida donant-me-les de menys, més que dubtant em sentia sempre abassegat per tanta gent com parlava, amb tanta seguretat i superioritat. La majoria errats. Permeteu-me que ara faci la pau. En quant que el criteri ajustat és qüestió de minories -o dels que saben d'allò que parlen- no faig res més que coincidir en Unamuno i tants. I tot i amb això hom s'equivoca! Però d'allò que vegi i comprobi clar i inapel.lable no tinc por de fer-ne bandera. Tampoc són massa coses, no us penseu.

M.C. Podem parlar de tot, sapigueu però que l'únic inaplaçable és la lluita per la supervivència del planeta.

Quatre pobres reflexions i una gran primícia. I una pregunta bastant pèrfida per alguns

2010-12-03T21:03:00.000+01:00

Tenia més coses, però davant l'empatx, deixò aquestes quatre cosotes personals.

Ja que dic personal i com a motiu de confiança afegida, esmento la satisfacció de llegir que el dia de les eleccions -i suposo que més dies- el nostre futur president va anar a complir amb les seves obligacions o devocions religioses. Com Obama! Un bon senyal, no ho dubteu. Zapatero no hi va:) -ni voldria que ningú hi anés.

Espero gaudir amb el L. Tena, no ho crec amb el Laporta; espero veure com anirà lo dels pactes, contradiccions, desafiaments de l'ambigüetat.

Mas no podia començar pitjor: el primer que ha dit és que treurà Medi Ambient. El segon que en destaco és quan veient-se-les venir diu: Catalunya l'aixecarem entre tots. Home, així qualsevol.

Dada positiva: El sostre electoral de Ciudad'anos. Recordo que Barrera va dir quan va entrar el Partido Socialista Andaluz al Parlament català: Ja sabem quans estrangers hi ha a Catalunya. Amb els de Rivera no sè si en podem dir estrangers, enemics, autoodiats...

Pregunta pèrfida, teoria peregrina

S'em va ocòrrer preguntar-me si una cosa que ha ajudat a la baixada d'ERC és que les noves generacions sobretot, la veuen com una cosa rància, de resonàncies dels anys 1930, vull dir menys atractiva i "moderna" que S.I. o que el ianquicisme de Mas. És així?

Particularment penso que els qui han votat Esquerra Republicana l'han votada més per esquerra i republicana que per catalanisme. Bé ho penso i a més els dirigents sempre deixen lo d'independentista en darrer lloc.

Personalment

Bé, no sé si havia explicitat que votava Carretero. En Criteri sempre amb la minoria més absoluta e incompresa. Ja sabeu que no tinc predilecció per les masses, però tampoc per estar tan sol :( Això no vol dir que no tingui raó, ans el contrari, que el seny és cosa de pocs. I no dubteu que si Carretero s'emportés les masses...segurament que en fugiria. No pas per elitisme. A Mollet: 111 vots -és clar que és un Mollet. Bonic número. De derrota en derrota també es pot guanyar però la lluita és innecessàriament llarga.

Trailer de primícia:

Informaré el perquè de la manca de candidatura Laporta-Carretero. Només a les vostres pantalles!!!

30 ANYS MÉS DE PARAR EL COVE? (i 10 titulars més, no condicionats) I EL MEU TITULAR DEL 0-5

2010-11-29T13:35:00.009+01:00

Titular del 0-5 a baix

30 ANYS MÉS DE PARAR EL COVE?

30 anys més d'aguantar que ens venguin com una victòria 4 sardinotes que puguin portar de Madrid. (si no fos una grolleria diria que també 30 anys més de parar el cul). No vull aigualir la festa

dels nacionalistes de CIU, però per a mi el nacionalisme és quelcom més ambiciós.

Algú no m'entendrà. Per tant explico: parar el cove és "poner el cesto". En tot cas algú haurà de demostrar si el que hem fet durant trenta anys no ha estat poner el cesto per a què l'omplissin fins on els sembli a ells.

CIU DISFRESSADA DE SOBIRANISTA I PP D'ANTIIMMIGRACIÓ SÓN ELS VENCEDORS

Amb aquesta tàctica s'ha impedit més presència de l'independentisme i assolir l'objectiu compartit per tots. Complert: l'esgarria cries Anglada no entra. Hi ha hagut un acord implicit de tots en presentar un PP xenòfob i ell que ho assumís ambiguament i li ha anat de conya. Però que no ho heu vist tot això? M'han dit que durant mig hora a la tele hi havia: PXC:3 escons. Cap tertuliá hi va dir res!

MADRID SATISFETA PELS RESULTATS

Ho deia Carretero a Mollet "A Madrid estarien contentíssims amb un parlament ple d'autonomistes. I diran: "no escarmenten, fotem-los una mica més que no reaccionen."

EL MILIÓ DE PERSONES AL CARRER ES TRADUEIX EN 4 INDEPENDENTISTES ELECTES

I deixem-nos de presumpcions sobre si a un o altre partit també n'hi han.

EL 2014 NO SERÀ POSSIBLE

Ho serà algun dia? Ho voldrà el poble català algun dia?

Sí, és cert, els titulars estan fets en clau catalanista. És com m'ha sortit i suposo que deu ser l'eix central. Més que el "debat" dreta esquerra.

Intueixo que el meu descaro, el descaro dels independentistes no s'entén i fins i tot pot encara escandalitzar. No sé si és més sorprenent però la capacitat de la gran majoria de catalanistes d'aguantar els cops, el seu optimisme, en fi...

Seguiré amb algunes coses, com d'habitual amb alguna heterodòxia.

EL CAMP NOU CANTA, EL MADRID LA BALLA

Crec que lo més rellevant del partit fou la manera que el Barça feia ballar el Madrid. En bona part del partit això es va produir de manera tan excelsa futbolísticament parlant, com no havia vist en un partit d'aquest nivell. Aquells tocs a la primera, aquelles esperons, aquelles pilotas al buit,...Casillas fins i tot em va fer pena. La cara de Mourinho ho va compensar. Aquest tio enfonsarà encara més el Madrid.

Davant les eleccions. Missatge institucional de El Criteri

2010-11-26T21:13:00.002+01:00

Algunes coses -en pocs dies- que encenen la sang d'un català i que faran decantar el vot de molts. (text refós, no tan institucional com calia)

Fets

Lo del Restaurant engegant i insultant Àngel Colom i acompanyants per qüestions de l'idioma.

Que per allà baix treballant vint-i-tres dies cobren -els ho paguem- tot l'any.

Els petards quan perd el Barça.

La sentència declarant la pèrdua de condició d'idioma preferent del Català -difícil de redactar, vatúa l'olla!-

Els Riberas, Cajas i cajons que ens toquen els dallons. Enemics a casa que vomiten odi cap a tot allò nostre i la bilis que guarden.

L'última, a la tele, un llampant empresari "d'aquí" diu: "A mí Cataluña no me ha regalao na!" Demagògia molt extesa del més baix estil i talla. Qui diu que regalem res aquí, a part el dret a viure millor? Vull dir a fer més calers.

Altres inclourien l'anticatalanisme dels mitjans audiovisuals de Madrid, cosa que se m'en fot a mi. Que bordin, en no sintonitzant-los, arregla

No acabariem, si afegissim l'expoli, el menyspreu,...

El desinflament

Però, quina il.lusió ens ha de fer i hem de tenir en un país de tan baix to moral general? A Barcelona es fornica al carrer i ara tenim el bordell amb més putes d'Europa. Líders també en delinqüencia i SIDA.

Barcelona: capital europea de l'anarquisme incendiari i desordre. Hi ha tan autoodi (o què?) que cremen fins i tot quan guanya el Barça.

Aquesta campanya vergonyosa i manipulada -llarg d'explicar-, i la frivolitat de tants, ridícul planetari.

I la nostra condició de societat estúpidament antipapista i més malaltissament teofòbica del món? Bé, potser ens supera la gran Albània.

I la nostra inèdita ecofòbia, capaç de desgraciar la meitat del país per l'economia? I l'acarnissament contra la pagesia?

I aquest relativisme i baix to moral que supura arreu? I aquesta ignorància, tan sovint ilustrada; el materialisme, la frivolitat? Tot això és més extès que enlloc.

MALGRAT TOT, de la mateixa manera que uns -residents aquí- no saben o volen, per raons de sang o llengua. deixar de voler ser espanyols, jo no puc deixar de ser catala.; malgrat tot, m'aferro a un bri d'esperança. Vull creure possible una altra renaixença -ni que sigui mínima- dels valors i dels catalans de tremp d'altra hora; de tot allò que ens fa ser diferents al món, allò que ens fa ser. Per això, perquè crec en els drets dels pobles a conformar-se votaré i us demano que ho feu, per la llibertat de Catalunya. El status quo amb Espanya sembla ja quimèric.

Comprenc com ningú -ho palesava aquí- el dilema del català d'ascendència forana, ple de dubtes. El comprenc més que als cagadubtes de socarrel catalana.
Cadascú estigui amb pau amb la seva consciència...(igual la consciencia també es una cosa relativa).

Els comptes els més clars possibles, això sí. Clar com el que he expresat aquí.

Estic un pèl absort en aquestes qüestions i aviso als companys que temo que estaré una temporadeta que bàsicament només escriure i comentaré sobre la cosa política o com s'en digui això, tot sabent que és una pèrdua de temps. O no.