9 d’octubre de 2015

"Cuán grandes son los deberes que tengo para el mundo y para Dios" Balmes. "Quién ha de guiarnos" -preguntà l'altre




A una parada de vell de Vic vaig trobar per fi el petit tresor: vuit opuscles de vuit anys de les ponéncies anuals que se celebren a Vic cada any recordant Balmes. Intel.ligència, saviesa, seny i profunditat en estat puríssim, insuperable. Utilitari. I gens pesat de llegir. La intel.ligència veritable no pot ser avorrida.

Només obrir a l'atzar i una sensació...familiar! "Cuán grandes son los deberes que tengo para el mundo y para Dios" Balmes era consciente de sus preclaras dotes.Decía Lacordaire que los grandes corazones son capaces de sentir hondamente las necesidades de su tiempo" El Papa en deia "homes profundament penetrats del sentiment de la seva responsabilitat...solidaritat." Un gran home sí, però de qui en el seu temps mediocre no es van seguir els consells. I avui marginat per l'estupidesa il.lustrada contemporània. Ben mirat, puc anar jo doncs a predicar i reivindicar!  

L'endemà obro un altre volum -Salvador Cuesta- i em trobo només obrir-lo: "Cuando se saborea su Criterio, se meditan sus filosofias, sus Cartas a un escèptico, se analizan sus escritos políticos, y al mismo tiempo con intención recta, espíritu ecuánime y anhelos de bien común, se considera la situación social, intelectual y moral de la sociedad, una pregunta nostálgica se formula en nuestra mente: Quién ha de guiarnos? "Pregunta fonamental i que em faig sovint. On trobar un cap superior, assenyat i honrat, tocat per mà divina, per a la sagrada missió de dirigir els nostres destins?  El demagog o benintencionat dirà: El poble marcarà el camí. El camí del poble, senyors, és el que marca la televisió i les modes. Pel que fa regir els destins del món, la resposta és més senzilla: si no volem seguir ni ser esclaus dels amos dels diners, només queda Roma com a guiatge.

A vegades tinc la impressió que Balmes va quasi buidar la bota del seny.  Ara és un bé escassíssim, i tot i així més depreciat que la palica innane del #tertulieruscomunis .


Corol.lari: "TOMAD Y LEED" Escritos políticos, 1847. Citat per José Larraz

Un altre estudiós deia "Cualquier persona que no sea analfabeta debería leer el Criterio". Això es optimisme. Si els primers ignorants són els que haurien de promoure la seva lectura!

-Per a mí això aniria al tag Casualitats.