15 de maig de 2015

Sobre Twitter i el desencís

Des que estic a Twitter tinc el bloc una mica deixat, potser per la immediatesa del feed back a Twitter, quan n'hi ha, i per l'agilitat en la diversitat de temes. Això supossava jo, però la veritat és que els tuitaires del país tenen quasi com a monotema la política. Com -alguns- comprendreu, una persona inquieta, amb l'afany d'aprendre i millorar, no ha de perdre més de deu  minuts diaris a parlar de politiqueries, ni de polítics, aquests sers encara ménys assenyats i amb menys sentit comú que el comú dels humans. Això els que no surten corruptes o borratxos de poder. Salvant excepcions. Criticats, però després hi ha legions que es barallen defensant un o altre..

Compte amb twitter. Sense adonar-t'en,et passa el temps tontament. Molts se n'han adonat i ho van deixant. Dos elements són els que m'han fet veure clarament la seva inanitat:

- Haver-me adonat que la gent només comenta la superficialitat de la política i l'actualitat. Creuen que la veritat està a les "notícies" dels TNs i als diaris. I encara més, el valor sacrosant que donen a qualsevol parida que engegui un polític. Hores i dies parlant de tal o qual manifestació. Ignoren, en la seva pobre inocència, que la informació cabdal és la que no surt els diaris. Víctimes de conspirants, adoctrinats i que gossen aplicar a l'escèptic la paraula conspiranoic,  paraula creada precisament pels conspiradors.

- Vaig esmentar els chemtrails, els morgellons, el Nou ordre mundial, illuminatis i la seva simbologia present arreu -googlegeu-ho si no sabeu de què us parlo. La reacció fou com si els haguessin caigut 5 cèntims al water. Res, erre que erre amb les politiqueries, i altres ni fu ni fa.

Òbviament, si davant de temes -com a minim inquietants- com els que apuntava, no hi ha el mínim interès o preocupació, penso que poc pinto i tinc a veure, i poc puc incidir, aprendre i evolucionar, dins el món tuiteril.

Trobes bona gent, i a vegades és divertit, però no compensa la seva vacüitat..

Ah, com a mètode de prospectiva social general, oblidem Twitter.

Malgrat tot continuaré sent proactiu, tot i la meva posició ultraminoritària, testimonial.

El temps dirà. En Balmes diria més o menys el que jo.

Aquest escrit -click-  us farà entendre'm millor. Una mica.