24 de gener de 2014

Per menys d'això que escric -i transcric- a molts els van pelar

Sempre he tingut el neguit de conèixer el retrat-robot, prototip del miliciá del 36,mitja bèstia,cremaconvents,etc. A un foro vaig trobar casualment:

D'un fòrum 
 "L'any 1936 es van assassinar 10.000 catalans pels murcianos armats per Companys. Tu devies ser un d'ells. Els intel·lectuals catalans com Carles Riba van haver de fugir cames ajudeu-me perquè no els pelessin també. A Pompeu Frabra li va anar d'un pèl.

Els que venien a buscar la gent a la nit parlaven castellà i obligaven a parlar en castellà.

Companys era el capo de la banda. I el llibre d'Enric Vila ho deicxa ben claret.
A Sant Sadurní van venir una nit. Van agafar tots els amos de totes les caves i el seu fill primogènit. Els van fer pujar a un camió. Els van dur al pont del Lladoner i allí els van matar a tots, menys a un, que li van dir després el coix perquè va poder saltar, no sense abans donar uns calerons als milicians."
En una breu recerca trobo el llibre de Miquel Izard,bastant contradictori, per cert

 Del llibre d'Izard
Cita Ealham- "Tanto coetáneos  como estudiosos actuales sostienen que losactores y/o culpables eran inmigrantes del resto de España llegados más o menos recientemente. El arquitecto de la Lliga Puig i Cadafalch era rotundo:

«Poc havia pensat mai en una Catalunya incendiada i en una Catalunya vençuda per la barbàrie del sud. Els bàrbars eren entre nosaltres com en el segle v i com llavors han cremat i destruït els nostres tresors artístics [...]. La pau regnaria [a Argentona] sense la invasió de camions armats que apareixen de tant en tant [...]. Venen per segona vegada a cercar-me: els vàndals necessiten sentir-me i veure’m [...] penso que al capdavall fora dolç morir d’una bala al servei de Déu a qui tot ho dec. [...] Passo davant els camions omplerts dels incendiaris. Tots parlen castellà [...]. A poc a poc coneixem el desastre de Barcelona [...]. Feblesa, covardia, manca d’idea. Tot, a poc a poc, s’escorre de mica en mica i cau en mans de colles d’immigrants que robaran i assassinaran» (359-369).

Más explícito fue Gerhard,comissari de la Generalitat en Montserrat en julio del 36: «El “murcià” no estima Catalunya, on no té cap arrel, ni pot estimar-la. Sembla com si descarregués sobre Catalunya, terra rica i graciosa, l’odi que sent pel patró català que l’explota. D’altra banda, la visió d’aquell benestar i d’aquella riquesa en la qual ell no participa, li provoca, per contrast violent amb la seva misèria i la de la seva terra, una mena de furor destructiu que aprofita la més petita oportunitat per a manifestar-se./ Al seu costat [...] l’obrer català resulta aburgesat i conservador [...] amb [...] aquell seny racial... característiques dels catalans [...] és, en definitiva, per temperament i per formació, un liberal i un demòcrata [...] Els murcians [...] són naturalment exaltats, fogosos, demagogs... i, posats a fer de   D’altra banda, no tenen el més petit escrúpol a imposar-se, si cal, per la coacció i el terror, ni defugen, si s’escau, l’atemptat personal..."
--------------------------------------
És aquesta visió la que teniéu, pel que he vist bastants extesa? Plausible,real o no, òbviament no pretenc estigmatitzar ningú, ni afirmo res. Només aporto elements sobre quelcom que m'inquietava, un dels episodis més bàrbars -amb molt d'idiota- de la nostra història.

16 de gener de 2014

Mini-MANIFEST PER LA QUARTA VIA CATALANA

A demanda d'EL PUNT-AVUI vaig fer-ne un resum. i per si ho voleu fer córrer. La versió original a l'entrada anterior.


INDEPENDÈNCIA I UNIÓ: la Quarta Via


Proposo una quarta via: Independència i unió: Plena sobirania però amb el conreu, estimació  i relació amb les altres cultures de l'estat.El castellà com a patrimoni.Cap afecte no es trencaria.En aquest món sense barreres, poques em podríem posar.El panorama mediàtic continuaria igual,amb delegacions i centres emissors; i un llarg etc.  En aquesta fase adolescent de l'independentisme impera cert esperit de trencament -o trencadissa- i del boti-boti. Davant l'atzucac inevitable podríem àdhuc valorar una no massa antiga proposta d'un independentista: romandre a la monarquia espanyola, com Australia a l'anglesa. Pragmatisme i sentit de la realitat.

D'altra banda, Catalunya és un país d'extraordinaries virtuts però nefastos vicis, p.e. el xaronisme,les dèries materialistes, estèticistes -com deia Unamuno. Mantenir una proximitat amb les Castelles místiques, sòbries i idealistes i del sud  despreocupat i alegre, seguiria influint i matisant defectes.

El mateix desconcert que potser ara despertaré  és el que despertàvem fa més de trenta anys els quatre    -com Zweig per  la primera guerra mundial- que parlàvem de reciclatge, canvi climàtic, etc i els quatre  catalanistes que anàvem una passa endavant-es curiós que ara em vegi demanant frenar el carro.Massa concessions? "Em picaria amb un còdol a les dents" si fossin suficients.
                                           
Suso del Toro: "Només podem esforçar-nos a imaginar la manera que Catalunya decideixi el seu futur i això no suposi que passi a ser gent estranya a nosaltres".Exacte. Passem-ho a passiva