Els progres catalans no podien veure ni volien veure Canal 9 a les ones del Principat. La gent catalana normal no la podíem veure. A què vénen tants escarafalls ara que la tanquen? Clamaban al cielo -y les ha oído- perquè era una eina propagandistica del PP, perquè no hi havia prou valencià,per Tómbola -nascuda -compte- amb el PSPV, etc. Benvinguts però al canvi amic progres. No sé si ningú en diu res per mala memòria o per un silenci pactat implícitament. No sé que ningú els hi hagi retret.
Recordo una diada de falles veient a Canal 9 l'ofrena floral a la Mare de déu dels Desamparats -la Geperudeta, amb la desfilada de les agrupacions dels pobles habillats tradicionalment. Un fet entranyable-que agafo d'exemple, perquè desconeixia, - religiós, folklòric i en certa manera per tant, identitari-patriòtic. Doncs no ha estat així per els "progressistes" i marxistes ja en dècades passades. Aquest tipus d'actes, les falles, la bandera amb la franja blava i tot allò amb regust tradicional valencià ho titllaven de bunker-barraqueta i blaverisme. I és clar, si als valencians -i a qualsevol (?)- els toques els signes i símbols d'identitat és com si els toquessis allò que no sona. Aquesta és la meva explicació al recel -o animadversió- de massa valencians al catalanisme i que no s'entén massa. Un de tants disbarats, de consequencies tan negatives, comesos en nom d'un "progrés-progressista" sovint tan curt de mires com sectari . El dia que els comptem -els disbarats-...serà un gran dia.
M'agradaria deixar clar que això ho signa un a qui uns consideren progre i és avantguardista -o així- i altres el tenen per carca essent tradicional -o aixà. No sé si és la manera d'estar bé amb tothom o amb ningú. De tota manera, ara penso, tinc amics a ambdues bandes.
Recordo una diada de falles veient a Canal 9 l'ofrena floral a la Mare de déu dels Desamparats -la Geperudeta, amb la desfilada de les agrupacions dels pobles habillats tradicionalment. Un fet entranyable-que agafo d'exemple, perquè desconeixia, - religiós, folklòric i en certa manera per tant, identitari-patriòtic. Doncs no ha estat així per els "progressistes" i marxistes ja en dècades passades. Aquest tipus d'actes, les falles, la bandera amb la franja blava i tot allò amb regust tradicional valencià ho titllaven de bunker-barraqueta i blaverisme. I és clar, si als valencians -i a qualsevol (?)- els toques els signes i símbols d'identitat és com si els toquessis allò que no sona. Aquesta és la meva explicació al recel -o animadversió- de massa valencians al catalanisme i que no s'entén massa. Un de tants disbarats, de consequencies tan negatives, comesos en nom d'un "progrés-progressista" sovint tan curt de mires com sectari . El dia que els comptem -els disbarats-...serà un gran dia.
M'agradaria deixar clar que això ho signa un a qui uns consideren progre i és avantguardista -o així- i altres el tenen per carca essent tradicional -o aixà. No sé si és la manera d'estar bé amb tothom o amb ningú. De tota manera, ara penso, tinc amics a ambdues bandes.