31 de maig de 2013

Una informació que jo ja intuia fa anys: l'amoralitat del grup Danone

att00001 Danone obligado a retirar su publicidad engañosa después de 15 años 
M'informen que Danone està obligada a retirar la publicitat a França, per mentiders -publicidad engañosa. Jo em vaig avançar i ja fa dos anys que  vaig escriure aquest-cliqueu-post on a més també denunciava Fontvella, del mateix grup Danone, A la mateixa entrada hi trobareu unes meravelloses píndoles de saviesa, caçades al vol.

La Notícia

"Para el director del laboratorio de virología de la Timone de Marsella, los yogures y otras bebidas lácteas hinchadas de pro-bióticos que nos hacen tragar desde hace cerca de 20 años tendrían una gran parte de responsabilidad en la epidemia de obesidad que golpea a los niños.
Los pro-bióticos que Danone añade de forma sistemática en diversos yogures son según las alegaciones de la marca expuestas en la televisión, supuestamente « refuerzan » las defensas inmunitarias. Hay más de 1000 millones por bote de Activia o de Actimel.
Lo bueno es que estas bacterias “activas y vivas”, según Danone, son las mismas que las que se utilizan desde hace mucho tiempo en la cría industrial como activadores del crecimiento para hacer engordar más rápidamente a los cerdos y pollos.
Un cerdo atiborrado de pro-bióticos, gana un 10% en la báscula.
O sea que Danone nos incita a criar a nuestros niños como cerdos o pollos (los cuales tampoco deberían criarse de esta manera)........

26 de maig de 2013

"Pero se van joder" La Catalunya real.


"...Aquesta ciutadana ha rebut els suport de dues veïnes més, ..."Pero se van a joder!", ha exclamat, a més de d'anunciar que en cas d'Estat propi "marxo de Barcelona". "Jo també", s'ha sumat una tercera." Això deien una colla de "catalanes" de Nou Barris fa quatre dias.

Algú dirà que el fet no és representatiu. Jo opino exactament el contrari. Qui tindrà raó? Per si les mosques tinguem-ho en compte, per evitar possibles frustacions. La Catalunya real és en bona part això, nois.

Ja sé que tot això  potser no és nou, però si Enoticies ho destaca jo també puc fer-ho.

20 de maig de 2013

La qualitat d'una pel.lícula és inversament proporcional a...


Teoria peregrina


Vaig publicar la T P que deia que la qualitat d'una peli és per norma inversament proporcional a les escenes de sexe implícit que conté. La amplio i afirmo: La qualitat d'una pel.lícula quasi sempre és inversament proporcional a la quantitat de guapos i guapes que hi surten .   Bàsicament això es demostra comparant la bellesa dels actors-trius americans amb el físic normal ,de  persones del carrrer, dels artistes del cinema europeu en general.  

És obvi malgrat això, que el gran públic -i potser el petit- continuarà consumint pelis de guapos.

Consell

En defnitiva, uns bons consells per a cinèfils, per a triar una  bona peli amb mínimes garanties serien: absència de sexe i guapos. I comprobat. Cada vegada que surt l'avís dels 18 anys la peli té abundància de carnassa, o és violenta. Dolenta sempre.

9 de maig de 2013

Una cosa que fa molta ràbia a les persones sensibles i que ningú en parla

Últimament hi ha la moda de posar música de fons a  les imatges, ja sigui de pel.licules, sèries, reportatges, documentals i fins i tot a molts programes de xarrera! Sovint ho fan a un volum altíssim, que no et deixa sentir el que diuen. A la ràdio sembla talment una interferència.  Perquè ho fan? per a què donem encara més volum al so? Per disfressar la inconsistència dels diàlegs?   Perquè hi ha algun creatiu que es creu que la música a tot hora "vesteix" el producte?

Teoria peregrina

Generalment, en el cine sobretot, la presència i volum de la música és inversament proporcional a la qualitat del producte -fixeu-vos-hi. Per això en el cinema francès o anglès això de la música no passa quasi mai. Us imagineu una pel.licula del Rohmer, amb lo que s'hi xerra, amb musiqueta - alta o baixa- de fons?!

3 de maig de 2013

1936 "Bons i dolents". Un retall tràgic

Al diari ARA del diumenge van publicar un dels articles pels quals revolucionaris d'esquerres del 36 van assassinar al jove periodista Planes de set trets al cap.

 L'assassinat dels Badia (per JM Planes).
  1. El crim d’ahir (Article de JM Planes a “La Publicitat”, 29-4-1936)

A la vetlla del traspàs dels serveis d'Ordre Públic a la Generalitat, l'assassinat de Miquel i Josep Badia agafa tot l'aire d'un tràgic advertiment.  En la consciència de tothom, de tothom que tingui el cap clar i una visió coherent de les coses, estan gravats els noms dels culpables d'aquest fet abominable. I en dir els culpables, no ens referim pas als executors materials del crim, sinó al nucli, a l'organització, a la mentalitat que l'han fet possible. 

Mentre no se'ns demostri el contrari, hem de creure que a Miquel Badia l'han assassinat els que, des de fa dos anys, en públic i en privat, l'amenaçaven de mort.

Davant les despulles sagnants dels germans Badia, només se m'acut una cosa: veig dos homes que han caigut víctimes de la seva acció de policies en defensa de l'ordre públic a Catalunya. Recordo perfectament que quan Badia, amb els procediments que va considerar necessaris, i que ara no vull jutjar, va acarar-se amb el món de gàngsters i atracadors que s'havien fet amos de la ciutat, tota l'opinió de Barcelona, sense distincions polítiques, tingué la sensació de sentir-se protegida, i el nom del cap de policia que diàriament es jugava la vida per combatre la púrria dels lladres i assassins era pronunciat amb respecte i admiració. Val la pena que els catalans no ho oblidin: Badia no ha estat mort per cap dels errors polítics que hagi pogut cometre. Badia ha estat mort perquè en nom del Catalanisme i per servir el Catalanisme va plantar cara al focus criminal que des de sempre, davant la indiferència dels Governs espanyols, havia infectat la vida del nostre país.

Cal no enganyar-se: aquest focus criminal no ha desaparegut, és ben viu encara. Es diferencia dels problemes d'quest aspecte que existeixen a tot el món en el fet que aquí les associacions de terroristes tenen l'originalitat de posseir òrgans en la premsa, de celebrar congressos i mítings amb permís de l'autoritat, de controlar vastos moviments de classe i de pactar i de discutir amb  els representats del Govern. I bé: això s'ha d'acabar. Està en joc la dignitat de la Catalunya autònoma. Si posem els feixistes fora de la llei, ¿com no hem de posar-hi aquest grup de criminals que des de fa tants anys no té altra missió que treballar per la destrucció i la ruïna de la nostra pàtria?

Article del periodista Josep Maria Planes a "La Publicitat, publicat l'endemà de l'assassinat dels germans Badia, 29 d'abril del 1936. Josep Maria Planes també fou assassinat per pistolers de la FAI aquell mateix any 1936. 

Comentari d'un lector

Cal tenir present que l'autor dels fets, un tal Justo Bueno Pérez, assassí també del mateix periodista Planes i d'altres pobres mortals, va ser detingut a Barcelona l'any 1941 quan ell gaudia de la condició de 'vencedor' com a bon anticatalanista que era, i treballava tranquil·lament  a La Maquinista. El malastruc quinqui FAIlangista, un dia va topar-se amb un policia professional que havia estat a les ordres del Miquel Badia i que ara continuava exercint la professió sota la dictadura. La seva admiració que encara guardava cap al 'Capità Collons' era tal, que no va dubtar agafar l'assassí i interrogar-lo fins que va aconseguir que el jutgessin i el condemnessin a dos anys de presó i a mort finalment. La paradoxa és que aquest malnascut que odiava Catalunya, va ser afusellat al Camp de la Bota el 10 de febrer de l'any 1944 juntament amb un altre militant d'Estat Català.

La meva reflexió
 
Malnascuts com el Justo Bueno n'hi havien a milers i els deixàrem fer-se els amos dels carrers i destruir el bona part del patrimoni artístic del país, arxius, etc. Per això vàrem perdre la guerra i el recolzament del món.