30 de desembre de 2011

PREDICCIONS PER L'ANY -garantides

Fou el dia dels inocents quan avisava que publicaria les prediccions de l'any. Em referia a les prediccions que escrigué aquí el 2008 pel 2009. Disculpeu.
 PREDICCIONS PEL 2009 -o máás
 Un comentarista confiat em va convidar a pronosticar  el 2009.
    
Sobre la "Crisi"

El 2008 em quedava sol dient que no, que això no era una crisi. Ara tothom rectifica dient que la crisi de veritat serà -i acabarà!-  aquest any 2009. Erren de nou. El que tothom entén per crisi vindrà per a no marxar. Adéu per sempre al malbaratament i el consumisme. Sembla terrible però tranquils, no passa res per estalviar en collonades o perquè els polítics o futbolistes cobrin el salari mínim, p.e. Temo, constato però, que l'opció general de solució és fugir endavant i la recepta "imaginativa" és: més consum! Potser aplicaran mesures que seran miratge de millora -i farien trontollar momentàniament el què pronostico- (els "milions" de Zapatero). De fet no en tenen ni idea, enlloc, i per tant TOTES les possibilitats -de desastre- són obertes.

- El primer que faran: augment forassenyat d'impostos i sancions. La reducció -misèrrima- dels sous dels de dalt serà l'última mesura, essent optimistes.

- La divisió rics i pobres serà ara entre ocupats i aturats.

- S'anirà veient com la gent s'anirà adaptant a la situació: auge de les botigues de segona mà, tallers de reparació, cosidores, sabaters, recollida de deixalles per a revendre,  etc
 
- Es parlarà de la fi del cafè para todos autonòmic i la tornada a la pesseta.

Política


- S'iniciarà l'escalada de partits petits. Potser s'obrirà el meló del debat sobre la immigració.

- Els comunistes -i ex- aprofitaran de la crisi per a treure pit . (Tot i que fa temps que passen de demanar la nacionalització de la banca, o l'energia.

- Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà, però es mantindrà la fe zapateril. Les maniobres de distracció però, aniran perdent efectivitat.

Internacional

No hi entenc, però em fa mala espina, tinc por que s'emboliqui massa la cosa a l'Orient Mitjà, a mig o llarg plaç, així com la dependència total europea al gas dels Putins, i de la dependència energètica en general. Obama farà -més o menys- el què li diguin els lobbys.

El clima seguirà desorientant i donant ensurts.

Notes

Tant de bo erri. En parlarem -D.V.-d'aquí un any. I recordeu aquests prioritaris conceptes: 

Sobrietat, autosuficiència i sol.lidaritat.

Apostes? De fet no és més que un petit joc el què he fet, de no massa mèrit, ja que la majoria del què dic semblaria obvi. 

Nota actual del 2011

El lector serà prou intel.ligent i m'estalviarà que puntualitzi res, p.e. -Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà.- Hom ho relacionarà amb el 15-M. 
Malgrat haver-me avançat en alguna predicció i algún detall discutible -"el meló del debat immigració-, crec que l'afinació predictòria fou prou correcta.

Predicció pel 2012

Més negra de la que tothom ens pensem -no m'hi entretindré, total per a què. Bé en tot cas diré que això encara no és una crisi: es continuen llençant tonelades de menjar -i de tot- i els càrrecs públics cobren molt. De fet es posen el sou ells -imagineu-vos. I un inacabable etcètera.

No hi ha res, res de presunció en les prediccions, tan sols intento advertir i que s'em faci cas, com tothom d'altra banda.

24 de desembre de 2011

el temps que eres infant - ....I AVANÇAMENT

Però tens el record d'altres dies,
que els teus ulls eren nets, transparents,
i tot ple de misteris dormies
amb el somni enganxat a les dents. 


Si el despit que se't menja tu acales,
per somriure a uns paisatges llunyans,
veuràs l'àngel tot neu a les ales,
amb la cinta de seda a les mans. 


Si t'oblides d'avui, de la febre
que et priva de viure, que et crema la sang,
veuràs la molsa del pessebre,
amb les figures de fang. 


Vuràs la muntanya segura
blanca de bens emblanquinats,
amb la llum dels teus ulls de criatura
completament desentelats. 


Si et penses caçar l'estrella
no vagis baladrejant,
humiteja't la parpella
amb tres llàgrimes d'infant,
ajup-te fins al temps que eres infant. 


J M de Sagarra

De cor us desitjo un Bon Nadal i any vinent als amics, enemics i passavolants. Nadal, aquest any, que  és un petit avanç de la primavera, amb tanta bonança i les imatges de la gent amb màniga curta pel migdia al Moll. Em sap greu, però des que els Nadals ja no són blancs jo ho veig tot més negre cada dia -i per tantes coses-, i em sento negatiu, disculpeu. 

Trailer

Al pròxim post faré les PREDICCIONS PER L'ANY!

19 de desembre de 2011

Tres interessants -per a mí- preguntes pèrfides sobre política.


- La Codorniz és a la dictadura com el Jueves a la democràcia? Si fos així vaja negoci! Per cert, no m'imagino al de la Iglesia, a l'Acevedo, etc prenent partit per unes sigles, em decebrien. No ho crec, eren d'una altra raça.

- Hom pot qualificar el règim nord-coreà de dictadura, com fan ara els mass media? Fins on sé jo dictadors eren Mussolini, el Franco -amb matisos-, la dels coronels grecs, fins i tot els capitostos de les repúbliques bananeres. Però un comunista dictador? No és un oximoron, dictadura comunista? Suposo que seran tics heredats dels informadors dels mitjans.

Afegitó:

Veig que s'ha malinterpretat. És lo que comporta l'heterodòxia.

Si a un règim comunista li diem dictadura com hem de dir a una dictadura? També hem d'anomenar dictadors als reis antics, pel fet de concentrar tot el poder? No crec que cap fatxa accepti que el comparin amb qualsevol sàtrapa comunista.
És una qüestió semàntica. Veig però que no s'ha entès on volia aribar: referit a Corea -o Birmània-, etc, els mitjans parlen de dictadura en lloc de règim comunista, per a amagar -al passerell- que -aital règim assassí- és un règim comunista. 


- Hi ha una cosa que em solivianta més que el debat "dreta-esquerra" i és el de progressista versus carca. Algú té una -ni que sigui lleugeríssima- idea  d'on i qui dona el certificat o el carnet  de progressista? Què és ser progressista?

La cantilena 

Un tifó ha arrasat parts de Filipines amb centenars de morts. Diuen que no  havien vist mai cosa igual.  Si ells han patit la gota freda, corregida i augmentada pel canvi climàtic, els lectors del blog hauran d'aguantar l'esporàdica gota malaia, critèrica, esperant que Déu il.lumini a l'ignorant més que jo, i pugui veure quin és l'autèntic drama de la humanitat i el planeta.

15 de desembre de 2011

Dos teories peregrines i l'anècdota personal amb el Cuní

Teories peregrines

- Majoritàriament, els artistes de la faràndula tenen un concepte laxíssim de la moralitat i el pudor. No els importa mostrar-se despullats o petonejar-se amb qui sigui. Consideren normalíssim mostrar escenes -pujades de to- en horari familiar, i que resulten desagradables a una persona normal. Penso en la sèrie Sagrada Família, certament divertida, però on hom pot apreciar que la gent de la faràndula no es regeix pels mateixos barems morals. Penso que pot ser que l'interpretar molts personatges incideixi en aquest relativisme.


- Els mitjans no saben informar. A Lieja hi ha hagut una matança, de la que sabem el lloc, l'edat de les víctimes, l'hora, etc, però no diuen qui ho ha fet, d'on era -el cognom sembla àrab- i les raons. I així arreu. És habitual també que quan una notícia la consideren "gastada", deixen absolutament de fer-ne cap seguiment.


L'únic català que ha deixat el Cuní sense paraules
-una mica exagerat, però en part és així.
L'anècdota que vaig anunciar.

Es parlava en aquell programa de debat amb públic, sobre l'ensenyament de la religió a les escoles.  Hi vaig enviar un e-mail on deia -no ho recordo exactament- que de fet "Jesús estava proscrit a les escoles". I Cuní, desconcertat, dient "què diu que Jesús està proscrit? ...escolti...no és això...bé, deixem-ho". El vaig enxampar en una contradicció; no va saber sortir-se'n.

13 de desembre de 2011

Un d'aquells posts -informatius- que agraden tant


El riu Danubi està a punt de restar incapaç de garantir la circulació fluvial per manca de profunditat. No hi plou. I al Pirineu no hi neva. Uns coneguts d'Oslo diuen que allà també encara ho esperen. A Sícilia, rius de fang han envaït ciutats.

Les platges veïnes del sud de Barcelona han desaparegut. Un expert ha dit que és pel canvi climàtic afegit a l'atemptat ecològic que representa l'ampliació del port. Ja es van carregar mig delta del Llobregat per ampliar l'aeroport per a que la gent pugui -puguem- anar de vacances al Carib, a Birmània o...ves a saber.

A Escòcia han tingut uns dies una mena de tifó mai vist.

Recordo que alguna cosa inèdita ha passat també amb les marees de Galícia, no sé que al nord de França, i no sé què més, però no paga la pena ni investigar-ho, cap i la fi tampoc no s'ho creu ningú.

Sé que amb aquests posts  faig perdre les ganes de visitar-me. No patiu, ho deixo córrer, cap i la fi alea jacta est. Però -això sí- lector  que encara estàs desinformat, verd en la cosa verda: no t'enfadis amb mi. No en tinc la culpa jo, precisament.

(si els nostàlgics dels mitjans volen seguir comentant facècies i records al passat post, endavant)

9 de desembre de 2011

"Per a el lector més intel.ligent"

Aquesta publicació suposo que serà desconeguda per a molts lectors. Crec fer doncs una aportació cultural amb la invitació a submergiu-vos al món "codornicesc". A mi em va agafar massa jove i la vaig recuperar més endavant. 

Notes d'en Criteri sobre la Codorniz


Caldria reflexionar sobre per què amb la democràcia va acabar La Codorniz.
Revista molt madrilenya, però mai li havia llegit cap sortida de to contra Catalunya.
Va ser molt interessant la polèmica entre Alvaro de la Iglesia i el fundador Mihura. Aquest li va traspassar la revista a de La Iglesia. Mihura se sentí traït per la línea que agafà, més crítica -o menys blanca.
Precisament Acevedo mantenia la tesi que l'humor ha de ser "regeneracionista" i crític -mai partidista! compte. Fa molt temps em vaig emocionar -sic- quan vaig poder completar els tres toms de el seu El Despiste nacional, antologia de disbarats a la premsa.
Comparar El Jueves amb La Codorniz és un sacrilegi. Tot i que l'havia llegit, el Jueves és des de fa dècades la bíblia laica dels flautagossos.


(aquestes eren unes notes sobre un enviament d'un lector codornicesc)