27 de novembre de 2011

Les llistes negres d'en Criteri. I pregunta molt "intel.lectual".

1-Llista... negra sutge -taca-

els de matrícula:

Alfonso Guerra. En la seva mirada veiem la representació humana de Mefistòfil. Cínic, provocador, mentider, crispador, hipòcrita...crec que és mereixedor de totes les desqualificacions morals del diccionari.

Xavier Sardá. Pitjor que la droga dura, va dir Sánchez Dragó d'ell. J. Sabina el va qualificar com l'enemic número 1 d'Espanya i no sé qui el va anomenar culpable de la cretinització de tota una generació de joves. Jo el detestava ja abans.

Benet i Jornet. Amoral com en Sardà.Tot i que ja no es prodiga, trio aquest home, escandalitzador de tietes i iaies,  amb ínfules literàries -en realitat no arribava a l'amenitat de Lafuente Estefania o Corin Tellado- pel seu pensament moralment infecte, tant com la seva obra, també menyspreable literàriament. Cap gràcia en les situacions, en la trama, res.

Jorge Javier Vázquez. El que s'ha de respondre quan us pregunten per personatges així és: Connais pas. Però el cas és que és massa conegut i influent. Res aporta sinó misèria moral. Potser però  representa la dosi diaria d'escombraries necessàries al públic d'avui,  que ha assolit el més alt grau d'indigència intel.lectual i moral. 

Jordi Gonzàlez. Un dia va dir exaltat: mai portaria l'Anglada a un programa meu!! Això és el que em molesta especialment d'ell -i tants: més degradants que ningú i donant lliçons.

2-  Llistat de mindundis actius teofòbics

Aquest llistat no és baladí. Que algú es manifesti creient té una importància relativa però qui manifesta beligerància contra allò sagrat, religiós, esteu-ne segurs que no és persona a qui li pugueu comprar un cotxe usat o esperar-ne rigor intel.lectual. O sia, serà justet o indesitjable. Guia garantida.
 
Toni Albà. L'he pescat ja massa vegades desbarrant. I la imitació de Benet XVI és tan estúpida com el que diu. El papa és tot el contrari de com ell l'interpreta.

Rubianes. Lo que tenia de graciós li mancava de moralitat i educació. S'el veia noblot però.

Hotel Cochambre. Cochambre moral. "Que Ortega Cano conduzca el papamóbil!"

El calb del Tricicle. "la gent "li tenim ganes als capellans". Serà desgraciat? sí.

Quintana de Sopa de Cabra. Acostuma a predicar l'apostasia.


 
3- Llistat de petards i petardes  


Julia Otero. Dissolvent i amoral.

Josep Borrell, la seva cínica suficiència "afable" m'obnubila.

Carme Freixas. Per l'estil una tal Galdon flautagossa, a favor de la patada al a porta okupa i que treballa en seguretat!!

Mariscal, no te ni idea de dibuixar. Va de mosca morta i t'engega "todos los catalanes son unos cabrones". Hagués dit idiotes, encara.

Ciudad'anos, per catalanofobics rabiosos.

Lydia Falcón, fanàtica, tot i que li atenua la seva manca de cinisme i ses conviccions sinceres.

Zaplana, el valencià antivalencià. És la visualització del polític conservador corrupte i repel·lent. Els esquerrans roben amb més dissimul i a sobre no s'ha creat el clixé "d'esquerrà" corrupte, però n'hi han igualment -Juan Guerra, muníceps de la corona metropolitana, els del GAL, Salas i Filesas, etc-.  Una plaga a totes bandes.

Jiménez Losantos i César Vidal, anticatalans i mentiders. Atenuants: l'humor i la cultura que tenen.

Ciudad'anos de Cataluña. Tan repel·lents ells com les seves idees. Repelent Rivera i repel·lent un tal Cañas. Alguns lelos de televisions catalanes els conviden a vomitar en pantalla. Lerroux renascuts. Tenen el pitjor dels conservadors i dels progres. Anticatalanisme en estat pur. Al mateix sac la Rosa Díaz?

Gran Wyoming, un pallasso sectari, lo pitjor que pot ser un pallaso o un comediant.

Toni Soler, l'acuso de facturar-nos conyeta per humor. Hi entra pels pèls però amb la morterada que s'embotxaca ja es consolarà.

Pere Portabella, especialment perillós. La intel.ligència al servei de la dissolució dels valors de sempre.

Jaume Roures, el gos que llepa la má de qui mossega -és un mil.lionari que diu defensar les classes populars, les que ell mateix explota -s'ha declarat anticapitalista.

Rodriguez  Ibarra, el gos que mossega la má que l'alimenta. Un bon argument pels antidemòcrates -veure que qualsevol pot ser president.

Mourinho: jo t'assenyalo amb el meu dit justicier.

Maria Antonia Iglesias -rata sectària segons Luis del Olmo- i Enric Sopena. La parella tòxica. Em provocaven vòmits -quan els seguia. Uneixen al seu fals esquerranisme el feixisme de les seves formes.

Tots els programadors i directors de canals televisius, per convertir una eina meravellosa per a civilitzar en un abocador.

Per les mateixes raons, tot i que Risto és un bord i els de l'APM fan una feina molt professional. És menyspreable enriure's de la gent, de la bona gent. Ara jo els hi dic el nom del porc, sense recança. 

Podem conèixer algun dels vostres petardos...i el perquè?

Veig que NO ACABARIA...Fernando Savater, Antonio Gala, una tal Agnés no sé que, tertuliana flautagossa que defensa l'ocupació de pisos amb amo -i li donen veu arreu-, Joan Barril com el Ramon Colom, manipuladors ensopits... Uns més negatius, altres menys...Quina llàstima, quina poca gent a la que pugui admirar totalment.

SÓC CONSCIENT que amb aquest post faré molts amics:) Segur que tu que em llegeixes tens a dalt de tot alguns dels que critico i deus pensar: que diu l'animal? Bé, almenys doncs admireu la meva gossadia.

Estic llegint la història de La Codorniz, paradigma de l'humor per l'humor, amable, i m'adono més de l'agror de la meva sàtira, però el tema s'ho porta, lectors. He d'avançar en la línia blanca i amable de l'humor "codornicesc". 

Posats a ser sincer del tot -si no perquè escriure?- i pensant en quines persones admiro més i de les que més puc aprendre, he conclòs que serien precisament aquests éssers ingenus i enginyosos del món de l'humorisme blanc i les persones que dediquen la vida a les coses de Déu i l'esperit i de retruc al bé del món, els darrers savis autèntics.

(no sé si algú entén res del què escric, ni si realment servim per a res els heterodoxes)

Pregunta pèrfida

Acabo d'escriure en un blog molt circumspecte. Si algun dels seus lectors es conecta aquí suposo que ho considerarà tot plegat de poca intel.lectualitat. Però...que collons vol dir ser intel.lectual? Visca el TBO i visca la Codorniz!


22 de novembre de 2011

El vot d'en Criteri i un breu apunt filosòfic. Pregunta pèrfida.

Atenent l'nterès manifestat per algú entorn el vot d'en Criteri -què votaria Balmes?- en faig cinc cèntims una mica difusos.

- Primer: No diré a qui o a què he votat -oh, desilusió.  I no ho dic perquè no hi ha cap opció per la que estigui disposat a donar la cara, una per naps, altre per cols. És com anar a comprar el diari: no m'agrada que em classifiquin pel diari que compro -ni que m'el vegin-, no combrego amb cap.  Però a...migos això és el que fa quasi tothom! La gent no només no reivindica el seu vot sinó que experimenta un pudor, quasi vergonya de dir-ho, perquè no es creu lo que vota, o encara més, alguns saben que son perversos els objectius del seu vot. És clar, el silenci també pot ser covardia, o prudència, ho entenc. Tampoc em motiva explicitar ni fer proselitisme del votar en blanc, nul o abstenció.  O sia, que res no em convenç, per tant res tinc a recolzar públicament. I no serà que jo no em mulli habitualment en lles meves opinions i prèdiques. Bé, i ja és sabut que sóc econacionalista tradicionalista, però noi...ja em direu.

- Segon: he errat, en part. Me n'he adonat al veure les paperetes una vegada estava al col.legi amb la família.
Que ningú especuli sobre la meva opció o opcions, perquè és molt enrevessat.

En format Pregunta pèrfida -ja contestada-

Per què a la pregunta " Què has votat?" la gent calla com p , tot dient "el vot és secret, el vot és secret"?

EL MOLL DE L'OS

Repeteixo la cantarella. Tot el que dic o diem és com les puces del lloro comparat amb el drama sembla que ja irreparable, inabordat, del drama ecològic -qui n'ha parlat?- QUE NO VEIEU la calor que fa quasi al final de la tardor, quan ja hauria de glaçar, animalassos? -els qui no ho vegin.

dos dies després...QUE NO HEU VIST els tornados a la costa catalana, les pluges ciclòniques, mai vistes, demostració de la tropicalització del clima mediterrani, carallots? -els qui no ho vegin.

Apunt filosòfic

el paràgraf anterior pot servir per a meditar sobre la necessitat de la necedat, la ignorància o la negació de la realitat com a via a la felicitat.

16 de novembre de 2011

I afegitó- Entronització i caiguda de San Punset -he arriscat massa. I missatge privat

Tot i que al Facebook hi ha grups de farts de Punset i escrits posant-lo al seu lloc -també a RAC 1 parlaven d'un procés d'entronització de Punset-  el gruix del país enter sembla que l'ha designat com a el Profeta, l'esperat Elefant blanc de la nova religió, que és la Ciència -amb majúscula l'escriuen. Per tant jo vaig fer una cosa molt perillosa, que és anar a contracorrent -com sempre!- quan vaig dir que el trobava pontificador i diria que monotemàtic, que no és un científic i que els llibres els hi escrivia un negre. Segur que sóc mereixedor d'inquina, no sé si molt justa,  ...després dels dos programes amb Buenafuente diria que jo no errava massa en quant la consistència del personatge. I sincerament, comprenc que no és agradable veure caure un mite. Personalment en contra no l'hi tinc res. Contra el mite pontificant i el gregarisme que arrossega, sí. A favor seu cal dir que en el repugnant panorama televisiu, al menys va intentar aportar una mica de coneixement -esbiaixat o no.

Aquest segon apartat del post és d'interès restringit només per un comentarista, vull dir troll insultador. Passeu-ne.

A la mare dels trolls, de professió insultador :

No sóc dels que penso que és important que parlin d'un encara que sigui malament, però no nego té el seu què que algú s'ocupi d'un encara que sigui per escometre'l. És lo que fa el troll, insultant, desqualificant i intentant ferir, amb una insistència inefable -ara s'hi refrega perquè m'han baixat els comentaris, tot i que les lectures pujen. Però és clar, després de rebre cada dia tres comentaris-vòmit d'ell ja no hi trobes el què i ni els llegeixes.

Així doncs per a no perdre el temps, un escrivint i jo eliminant, li faig saber que ni el llegeixo ni publico ni molt menys el contesto. No és el temps per perdre'l. I com que ara no li agrada el blog, lo millor que podria fer l'insultador és passar d'escriure aquí. Ara bé, si va passant...ell mateix, em fara pujar les visites.I si vol continuar comentant, com abans, encara que sigui crític, benvingut. I si no adeusiau.

Afegitó. Inici del retrat de Sostres sobre el Punset


Per si trobàveu exagerat lo que penso del Punset, llegiu en Sostres:

 
"Una de les principals estafes intel·lectuals de Catalunya i Espanya és aquest sonat farsant que fa dir-se Eduard Punset. Només fa que dir obvietats i tonteries, parla escoltant-se ell mateix i cita noms de científics estrangers que jo crec que se'ls inventa per tal d'impressionar-nos però que en qualsevol cas cal dir que el fet que tinguin noms difícils de pronunciar no vol fir que el que diguin sigui vàlid.

Passa per savi, l'Eduard Punset, com a màxim exponent dels disbarats en què un pot acabar creient quan no creu en Déu. Som fills d'uns temps tan desfets, i d'una moral tan corrompuda, que aquest autèntic pallasso, que aquest poca-pena, relativista atroç, ens ha arribat a semblar una referència del coneixement,..."

10 de novembre de 2011

Peregrinades i perfídies inèdites. A. Guerra, Tíntin, Olot, Sostres, etc. I un insult a la intel.ligència.

Peregrinades -mecanografia, A. Guerra, Tintin, etc.

- Veig que a les respostes m'extenc massa -i en general. Escriure molt, en bona part potser depèn de lo ràpid que siguis mecanografiant. Potser Monzó escriu contes curts perquè la seva velocitat al teclat és de dues lletres per segon, com vam veure a El convidat.

- Si hi ha un grapat de persones que no puc suportar és Alfonso Guerra. Ara ha tornat, amb encara més cinisme i provocació. Per un moment m'ha passat pel cap votar el PP, després de sentir-lo. És lo que es mereixerien. Una altra: per què als mitjans catalans no es parla del merder del Pepiño Blanco i el gasolinero?

- Sostres deia -si non é vero...- que l'església catòlica ha durat dos mil anys perquè no hi havia dones manegant les cireres. No podria ser que la màgia intemporal i excepcional de Tintin tingui a veure en que només apareix un personatge femení a tots els àlbums?

Perfídies

Després de comentar la importància de la forma,  l'esteticisme a l'hora d'escriure -coments darrer post-, m'ha vingut al cap l'apassionant autobiografia d'un quinqui murcià. Com comparariem l'interés  d'aquestes lectures "vives" amb les virgueries estiloses d'un llorejat literat?

- Dos anys després que jo proposés l'Autosuficiència com un dels eixos necessaris econòmics -al costat de l'austeritat i solidaritat- la Generalitat ha endegat una campanya demanant consumir productes de la terra.  En quant la resta, l'austeritat és hipòcrita i la solidaritat menys de la necessària.

- Les dues últimes  d'aquelles coses que escric que són com una "puntada de peu als ...", en feliç observació d'Evocacions.  Qui van ser els primers a parlar de tolerància zero, de decadència moral, de regeneració moral, de recuperació de valors, etc?

No fa massa es consideraven proclames carques i ara els més vermells i progressistes les fan seves. És més, fan com si fossin ells els autors.

- Que en fem o en farem dels milions d'immigrants extracomunitaris si no hi ha feina ni pels d'aquí. I aviat ni recursos estatals. Aquesta -i altres- no és una pregunta retòrica. De fet ho és tan poc que crec que poca gent sabria contestar-la.

Insult a la intel.ligència

A Olot els semàfors tornaran a cremar tota la nit perquè una persona ha mort atropellada. Després grates i veus que quan es va produir l'accident era de dia!! i per on va creuar la carretera no hi havia cap semàfor!!   

Els semàfors són per a regular el trànsit, no pas per seguretat!

3 de novembre de 2011

Algú sap la resposta? (Pregunta que temo que sigui pèrfida)

Publicat a Contrapunt - Periódic de Mollet

La tecnologia crea un excés de ma d'obra i paradoxalment una sobreproducció de béns.
Les nostres llumeneres continuen follament predicant més productivitat i més creixement com a remeis "anticrisi" i antiatur. Enlloc d'això, no sembla obvi que caldria treballar menys hores i així treballaria més o menys  tothom? Si no repartim la feina reduint la jornada laboral continuarem perpetuant la perversitat de treballar uns quants per a mantenir els que no treballen -cada vegada més.  Situació perversa per a treballadors i aturats.

Ai las, sembla però que  les dificultats o conseqüencies  deurien ser tant monstruoses, que fa por només plantejar aquest repartiment del treball.  Avui, permeteu-me que només pregunti, ignorant curiós: perquè d'aquesta reticència o impossibilitat de reduir la jornada laboral? Quines són les misterioses conseqüencies nefastes que sembla que s'ens escapen?  Perquè no les expliquen? Tot i que els economistes  fent previsions són de poc refiar, suposo que això si ho deuen haver calculat. Potser estan també al cap del carrer els sindicats i els partits i som només quatre els que estem a la lluna. Dins una elemental lògica aritmètica, recalco, la cosa sembla  òbvia: si una persona treballa zero hores  i tres en treballen vint-i quatre, lla feina sortiria igual treballant cadascú 6 hores.

Apunt del dia: un conseller acaba de dir "el govern ha de facilitar les coses a qui vulgui estudiar per raons de mercat" i no pas per raons vocacionals o de cultura! Sembla que hom oblida que sense cultura una societat no podria prosperar, en cap sentit. En fi, tot pel nou déu mercat -encara més intangible.

Afegitó

Hores d'ara, apart del Borjas, a  Mollet ni enlloc ha dit res ningú. O la pregunta és estúpida, o és inconvenient o no en tenen ni idea...o lo més probable:  s'els hi en refot la qüestió.

Afegitó -filosòfic?

Aquest escrit vindria a exemplaritzar el tret principal de la filosofia balmesiana, el sentit comú, el raonament elemental, que en tant que elemental és fonamental. Molts filòsofs es perden en cavernositats i els economistes en teories. En tot cas que algú ens expliqui on manca el sentit comú en la proposta de repartir la feina.