29 de juny de 2011

(I afegitó) Les dues preguntes CABDALS, als anti-indignats i sobre el futur econòmic. Bastant pèrfides i sintètiques.Larra i Balmes

Afegitó

Corre per la xarxa la pasterada de la "jubilació!!!!!",als 41 anyets, d'en Benach -uni di tanti. A Catalunya només falta que en retallin lo que ens penja i a Andalucia pagaran un sou ben bonic als nois que vulguin tornar a estudiar. Sobretot no ens indignéssim que fa xusma.

1 Economia fàcil (?)

Que implica -entre altres coses- que en nom de l'austeritat els governs redueixin caterings, actuacions, cotxes, propaganda, etccc?  doncs més atur!! I doncs, com es justifica?

(aclareixo -veig que s'ha malinterpretat: el fet que l'austeritat  porti més atur no vol dir que condemni l'austeritat. Molt ben al contrari. Reformulo: cal persistir en l'austeritat si ella porta més atur? tot i que caldria dir :per què cal persistir en l'austeritat...?)

Resolent aquest enigma-paradoxa REAL trobaríem la solució a la "crisi". Jo la tinc, però no serveix de res. Niñooo, Salaaa, ho sabeu? Pregunteu-los-hi. (com dos i dos són quatre)
 

2 Anti-indignats, LA pregunta.

He sentit que qualsevol capitost de les Caixes trinca un sou d'un milió d'euros l'any, legalmeeeent, això sí. Als anti-indignats pregunto. La pregunta és: ?

Ah, i la trepa de trincons legals arribaria d'aquí a Lima.

3 Larra-Balmes 

"...forman la pareja de cerebros con más raza que España produjo en la primera mitad del siglo XIX. "

"...más que departir en sosegado diálogo con un grupo selecto de alumnos les acucia predicar y arengar en el ágora. Hay mucho de tribunos de la plebe en Balmes y en Larra. Su tiempo no se prestaba para los grupos selectos –para la aristocracia del espíritu–: eran días de democracia desgreñada y vociferante. Había que adoptar el aire de faquir –es lo que hizo Larra– o de apóstol que grita en la plaza la buena nueva –es lo que hizo Balmes" aaaqui està. 

(Bartolomé Mostaza -bipremiat Nacional de Periodismo)

23 de juny de 2011

SOSTRES-CRITERI: connexió místèrica, sincronia demostrada.

Post per qualificar, però adient a la màgia de S. Joan i que potser "gaudiran" només plenament els iniciats.

Tinc un admirador a qui irrito -o és enemic que em valora?- que fins i tot ha obert blog al meu honor. Sovint, algun anònim em diu què diu. Es veu que el posa mooolt nerviós i excitat que el Sostres em llegeixi i comenti:) Aquí tres píndoles més per a la seva masoquitis. I gràcies, sense ell, aquest post  no s'hauria publicat.

1.- Opinava jo a un blog -roll- dels  problemes que genera estar governats per urbanites. Doncs bé, al Salvador Sostres (SS) li va mancar temps per escometre contra el rerepaís rural : "... la intel·ligència sempre és de ciutat...La tomaquera, el vell a la fresca i el porró de cava. Què es podia esperar de nosaltres?

Resposta: Val més el Ketchup, el vell a l'asilo i enlloc del porró, porros o Gin-tònics a la matinada, com el burgès gandul?  Ni taujans, ni rates de ville! això hauria de ser en tot cas.

2.- Vaig encarir-li llegir un llibre de Gaziel. Poc temps ha trigat a manifestar l'encomanement de l'escepticisme patriòtic de Gaziel: " ...ens hem adonat que -Catalunya- era una camperola amb berrugues, grassa i bruta, sempre un poc puta" "No hi ha esperança, no hi ha camins." "...la única veritat que importa, és que ningú no pot citar cap moment, en tota la nostra història, que Catalunya hagi guanyat res important o... mostrat alguna capacitat de sacrifici i d’estar disposats a lluitar fins el final..."

Resposta: La "única veritat" que esmenta SS és la mateixa que Gaziel va establir com a pensament central del seu llibre!!
Sobre les causes de la decadència de Catalunya no sé si n'estic segur, i per tant espero.

3- Deia jo dilluns: també podria estar feliç de tenir la raó una altra vegada, però de res no val tenir raó si no serveix de res. Dos dies després, SS titula "Les vegades que tenim raó"
     
Un s’ha de protegir, sobretot del victimisme, de les vegades que té raó i aquesta raó...no li és reconeguda. Un s’ha de protegir, sobretot, de l’impuls de queixar-se...La vida no es detura i hem de competir quan se li infligeix una injustícia


Resposta:  intueixo que defensa  la proactivitat. Ok. Ara bé, la indignació pot ser també l'avantcambra de l'acció. De la fundició del pensament critèric i sostriá proposo: INDIGNACCIÓ!

Sí, és poc probable que SS llegís el meu comentari a ca l'A. Per tant, és possible  que a banda que em llegeixi o no, sembla que hi hagi entre ell i jo una mena de connexió mistèrica o sincronia. Tot i així, SS és prou intel.ligent per llegir-me. Altra cosa és que ho sigui prou per a fer-me massa cas.

(Pel programa del Gaspar Hernández sé que sincronia és el nom que cal donar al que jo en dic Casualitats -tag)


Conyes (?) apart, el que ningú podrà negar és que a ambdós ens preocupen i considerem essèncials les mateixes coses, tot i que ell sigui pro-fums i ciment i jo pro-fems i terrossos.

Pot semblar que perdi l'oremus que em llegeixi el Sostres. Penso que hauria de ser al revés.

20 de juny de 2011

Plaga a les ciutats. La meva proposta ja és recolzada. TRAILER d'un post aplostufantment seriós, critèric.

TRAILER: Sostres-Criteri: connexió místèrica, sincronia demostrada. 

Post que farà les delícies de:   pro i antisostrians, trolls, místics, critèrics, i en fi...buscadors de l'essencial 
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Notícia

Segons l'autoritat competent una gran plaga de polls i puces envaeix les ciutats del país, tal com era previst. Fonts extragovernamentals diuen que té l'origen en el clima alterat que pateix el país, unit a la misèria i brutícia i s'acusa els poders públics de no actuar sobre les causes de fons i origen de la plaga. Hom tem que augmenti.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Certament, la lluna era rodona

Després de les pacífiques i gegantines manis d'ahir podria fer sang contra molts companys blogaires antiindignats -panxacontents- però em sembla que -com a persones pensants- ja passaran prou vergonya. També podria estar feliç de tenir la raó una altra vegada, però de res val tenir raó si no serveix de res. DISCURS A REBATRE'LS-HI: Abans l'excusa era que érem pollosos violents, ara diuen fins el cansament que el Parlament -ells- i els vots són l'únic que val.

"Patriotisme alimentari", ho ha anomentat ell

Tendir a l'autosuficiència i als productes locals, austeritat i solidaritat eren els eixos que vaig proposar fa temps per sortir de l'atzucac. Ara, el Conseller d'Agricultura agafa el guant -li hauran dit- i proposa el "patriotisme alimentari", però -tan panxo ell- ho exemplifica incitant el consum dels vins de Rioja. Ell, defensor dels pagesos catalans. Bon inici.

El Partido Entero  em recolza al seu blog, els partits partits m'ignoren.

Ja que aquest blog ha tingut la sensibilitat de reproduir i valorar el meu programa contra la "crisi", l'enllaço.

17 de juny de 2011

El Sostres em contesta

Deia jo a l'article de Contrapunt que l'esperit, el fons del maig11 era pacífic -i regeneracionista. I contesta el Sostres:

El drama és el fons, el fons feixista d’aquest moviment que vol imposar els seus deliris totalitaris sobre una immensa majoria de catalans que ha expressat lliurement i concretament la seva voluntat a les urnes, ... el que és perillós d’aquesta colla d’energúmens és el fons violent, molt violent, que els impulsa.

Amb les aportacions de tots aquí, qualsevol persona reflexiva -quasi tots els blogaires que ens llegim- haurà vist que en el tema que ens ocupa no es pot ser categòric, per la senzilla raó que hi ha mil angles a analitzar; mil faccions; possible evolució;  mil alternatives i propostes, encara que jo em quedi sobretot amb les mil raons per la indignació. Aiximateix cal estudiar la història de les revolucions i canvis. Ens desencantaríem? En tot cas SEMPRE QUE EL POBLE EMPRENYAT SURT AL CARRER ÉS QUE ALGUNA COSA NO RUTLLA. I la massa...ja se sap, de sempre.

Reflexió: aquesta disbauxa barcelonina al carrer és única al món -com vaig exemplificar en el sexe públic a les rambles. El concepte que tenen els polítics -i molts ciutadans!-  de tolerància i progressime ens hi ha portat. Ara saben el pa que s'hi dona.

Sostres: "una immensa majoria de catalans a les urnes ha parlat". Sí, si considerem un 45 % de vot efectiu una cosa immensa.

I hi torno: cal que el moviment es divideixi -rupturistes antisistema i reformistes-, per deixar sense arguments als opositors als indignats, la majoria aspirants a continuar vivint de la mamella col.lectiva, essèncialment pública.
Si no voleu que l'alternativa al desgovern sigui ara la presa dels carrers  , i una  revolució (sic) més endavant, cal que us afanyeu a donar una alternativa ara mateix. No hi ha volta de full: acampats, assemblearis i gent de sofà, tothom ha obert els ulls. Qui ja els tenia oberts -l'apoltronat- mira hipòcritament cap un altre cantó o "s'escandalitza" amb els delinqüents de la Ciutadella. Amb els trencafanals del Barça menys. 

Comments past post aquí, si cal.

15 de juny de 2011

Reflexions i propostes d'un indignat heterodox -escrit al Contrapunt

Publicat al Contrapunt 

Cal rigor i no barrejar debats. Clarament n'hi ha tres: valoració de les acampades i tipologia dels indignats; raons de la indignació;  i full de ruta o alternatives al sistema consumista,  - cabdal. Cabdal és l'ERROR de perdre's  de bon principi en desenes de propostes cojunturals. Cal consens de fons que fixaria en TRES PROPOSTES: actuació sobre els privilegis de la banca: sobre els sous i prebendes dels polítics i llistes obertes -o similars.O sia: més diners a les arques i més qualitat democràtica. I toca que l'establishment mogui fitxa -percebo rampa.

(predicció)

Proposar la instauració d'una república p.e. vol dir que hi ha qui no s'ha adonat que la indignació és transversal. Tot i que -fa temps que ho dic- serà inevitable, tard o d'hora, la DIVISIÓ entre indignats rupturistes i reformistes. Com sempre no hi haurà lloc pels eclèctics. Estem en una cruïlla a destins ignots.

La divisió ha arribat avui (fets de la Ciutadella)


(El post no és el traileritzat)

10 de juny de 2011

Vull tenir esperança! La invasió dels flautagossos

Sembla que el tema indignat vagi passaaant -he!- i que ja hi hagi poc a dir. Pel Criteri no.

Sembla que es va instal.lant la idea, promoguda subterràneament per l'establishment: els indignats són una colla d'elements antisistema, pollosos, i a vegades violents. No és veritat, deixeu-me una mica d'esperança.  Conec gent "normal" que estan fins els dallonsi; els botiguers de la plaça porten menjar als acampats molletans; a Sol sobre tot diria que l'heterogeneïtat és manifesta. Però noi molta gent diu que estic equivocat Noi, MAI HAURIA PENSAT QUE HI HAVIA TANTS ANTISISTEMA I FLAUTAGOSSOS.

Dues paraules claus: Hipocresia: Uix, que bruts i gamberros -qui ho diu vol desviar lo essencial. Egoïsme: Em va bé a mi. Que us bombin.

L'Iceta, bec d'or, va dir : No estem tan malament! Hom no s'adona que  parlava en maiestàtic: no estic tan malament.  Quan cobra aquest ocell? Tot plegat per xerrar.

I  tu, amic que també estàs emprenyat, i que no t'agrada la moguda indignada, espero que em donguis una alternativa de protesta.

8 de juny de 2011

El gran indignat de la història em copia

El gran indignat de la història em copia. Fa 200 anys repetia el que ara dic jo.
En algun moment em vaig creure que els antiindignats ho eren per principis. Ho són per interessos, hipòcritament. I fa dies que ho vaig repetint: qui diu que no estem tan malament; qui s'oposa a una reforma a fons del sistema ho fa per salvaguardar la seva moma, camama i privilegis -petits o grans. Òbviament són gent mesquina, desprovista de cap ideal i tensió espiritual. Així mateix hi ha indignats per aspectes merament econòmics particulars.

 Aquí estàvem quan Casualment ahir em diu Larra:
"A ver como escribe usted un artículo jovial y lleno de gracia però mordaz contra los que mandan, en el mismo día en que sólo agradecimiento les puede uno profesar. Escriba, escriba usted un artículo misantrópico cuando acaban de darle un empleo. ¿Habría cosa entonces que vaya mal? ¿Hay mandón que le parezca a uno injusto, ni cosa que no esté en su lugar, ni hay nación mejor gobernada que aquella en que tiene uno un empleo? Y a ver como escribe usted un artículo gratulatorio para agradecer a los de arriba el día en que se paró el carro de sus esperanzas, y en que echaron su memorial debajo de la mesa. ¿Hay anarquía como la de aquel país en que está uno cesante? 

Que den diez mil duros de sueldo a aquel  que me decía ayer que todas las cosas iban al revés: verémosle clamar que ya se pusieron las cosas al derecho, y que ya da todo más esperanzas.

¿Se mudó el corazón humano? ¿Ya no serán los hombres malos? ¿Ya será el mundo  feliz? ¡Ilusiones!¿Se mudaron las cosas?  No, señor; pero se mudó su sueldo, y nada hay más justo que el que se mude su opinión.

Nosotros, que creemos que el interés del hombre suele tener, por desgracia, alguna influència en su modo de ver las cosas... juzgamos que opinión es, moralmente, sinónimo de situación."
Larra em copiava, però ho millorava molt:)). Ell s'hi dedicava tot el dia a escriure.

6 de juny de 2011

Contestant una al.lusió del Sostres

Davant els meus retrets -a la web del Sostres- als sous públics i dels polítics, diu: Si algú es pensa que la crisi és culpa del que cobren o del que gasten els polítics, és de tal ingenuïtat que pràcticament només pot ser considerat un imbècil.

I jo dic: Pensar que les prebendes que s'han autoatorgat els polítics no ha estat clau per la indignació popular i pensar que els diners de la ingent -i desbaratada- tropa de presidents, consellers, parlamentaris, senadors, alcaldes, regidors, alts càrrecs, bufff són la xocolata del lloro incapacita a qui ho diu a parlar públicament de com s'hauria d'administrar un país. Per tant, en el camp de la política, en Sostres ha de fer lo que fa bé, que són aquests retrats i informacions de polítics i partits. De totes maneres, per a mi, el prestigi com "analista de sistemes", ja l'havia perdut al declarar-se antiecologista radical - va fins i tot manifestar que el seu desig seria empènyer els ciclistes urbans i fer-los caure.

Tornant als sous públics...jo encara no tinc clar que no hagi estat el detonant de la "crisi". Agafem una calculadora? Algú hauria de fer números. Seria potser més efectiu que deu mil discursos.

Sostres, no em rosseguis que et quedaràs sense dents:)

2 de juny de 2011

NO SABEU QUÈ ÉS UN CATALÀ? NO SABEU QUÈ ÉS LA RAUXA?

Arran algun darrer post meu irat i el comentari al post que mig em dedica el col.laborador del Sostres Manel Berga, hom m'ha manifestat estranyesa pel  aparent abandó de la meva fama d'assenyat. Però és que, amics, s'han conjurat els elements per la tempesta perfecta.

Molt agraeixo que s'em faci saber i  adonar. He de respondre que qui d'això m'acusa poc sap del caràcter català: seny i rauxa. El seny ens pot portar a la rauxa. Tampoc culpo a qui no ho veu, ja que aquesta dualitat  seny-rauxa ja és més història que present. Potser sóc el darrer representant del caràcter català. Una illa?. Tornem a Balmes. Hom digué: "la religió va atemperar el seu caràcter extremadament temperamental i passional". Balmes! El representant del seny!

Sí, probablement he estat essent massa sincer. Però si no...perquè escriure?

Arreu se senten veus de irremeiable pessimisme. Mai deixaré Balmes, però ara el referent és Larra. Ell, castellà, romàntic, després de fracassar en la seva immensa tasca regeneracionista va reaccionar al seu negre escepticisme fotent-se un tret. Jo, català, ho faig amb la rauxa, fent inútils aspavents d'indignació. Què és millor? Bé, lo millor és riure i fotre-s'ho tot a l'esquena, com fan els cretins, folls, miserables o ignorants. Tal com ensenyà Erasme i tal com és des que el món és món.

Però molts no podem eludir el compromís: tenir principis -i lluitar-hi- o no tenir-los. Ser o no ser més o menys noble. La qüestió és aquesta, amic William. Patrimoni dels imprescindibles.

Em ballava vagament pel cap,google, et voilà:

«Hay personas que luchan un día y son buenos ... pero están los que luchan toda la vida, y esos son los imprescindibles" Brecht.

Avui, en lloc de la lucha diaria, lo que s'estila és la ducha diària. Ai si l'anima fos tan neta!

(I al món li importa un rave tot plegat. Potser també a molts lectors d'això)


Pregunta autopèrfida: 

Aquest escrit és més assenyat o arrauxat?

1 de juny de 2011

Wembley 2011. Dues reflexions inèdites i brevíssimes

1 Una conseqüencia negativa i innegable  de les victòries del Barça és l'efecte crida -universal i global- que té per a l'immigració. Bàsicament  l'immigració massiva de deseheretats.

2 Per la premsa i pels mass media -sobretot els estrangers- hom diria que la copa l'hagués guanyat  el Messi. Era a totes les portades! Totes.  Sembla que a aquest raconet de món ens tinguin per incapaços de fer massa cosa si no fos per l'intervenció necessària d'elements extraordinàris aliens, en aquest cas un crack com el Messi. Valoració injusta i de gran ignorància futbolera. I suposo que emprenyadora   per la resta de l'equip, i al sentit comú.
El Periódico ho deixa clar: Els millors d'Europa gràcies al Messiah. Clarividents.