26 d’abril de 2011

POsTI-POsTI de flaixos d'interés. Afegitó1, afegitó 2

1S Jordi a Barna

Primera vegada. Allò intuït s'em feu palpable. Un autor signant a 100 persones i el del costat bufant cullera. Dubto que hi hagi una cosa tan socialment violenta i que desperti tantes sensacions negatives: frustració, vergonya, impaciència, impotència,... Crec que aquest show de S Jordi grinyola. Suposo que és lo que aguanta el negoci. Dubto.

Per cert. Amb qui ha empatat el Punset? Per suficiència la seva! Sembla que s'enfoti dels que no pensen com ell. I mira que el divulgador Miravitlles tenia un puntet, però comparat... En el programa aquell de TV3 ja em va acabar de decebre. Dels qui han comprat el llibre hauran vist Redes un percentatge ridícul.

El naixement del cinema català?

M'he engraciat amb el cinema català després de veure:

Herois, de Pau Freixes

Bona i sensible pel.lícula  encara que  no rodona. Hi intervé el de Pulseres Vermelles al guió. A vegades lenta i sensiblera. Hi havia necessitat de mostrar l'atropellament de nen protagonista amb la bici pel camió? amb la llàgrima fàcil consegüent. Tampoc suporto les "històries d'amor" entre canalla impúber. Però la línea és més que bona.

Quatre estacions, de Marcel Barrena 

Una comèdia neta, agradabílissima, sorpresiva, del nivell de les millors americanes d'ara (sic) Un casting original i sensacional. Premiada.
Confirma la meva teoria pèrfida: a més tetes menys cinema. Herois és fins i tot una peli amb nens.
Ja és hora que torni a parlar en positiu.
He escrit això perqué estigueu a l'aguait.

Confirmacions-suposo- de coses peregrines que jo afirmava

Crisi...de seny

Una noieta a la tele: Com que hi ha crisi només estarem tres nits a Londres. Crisi és no poder estar una setmana a Londres?!  De nou confirmat: la rara percepció del què és  una crisi. Per crisi la que vindrà, si ve. Però ""aquesta"" no se'n va, això segur. A repartir millor i estalviar. Quan es vegin escanyats ho faran com cal.

Mestres mal pagats

Nois, més aviat ho hagués escrit. Sense ànim de discussió, només són fredes dades. Ahir el Barbeta a LV: els nostres mestres són dels més ben pagats, dels que fan menys hores...i 30 per cent de fracás escolar.   I avui  el Recoder: Hem de retallar un 30 o un 40 -més o menys- a Salud per a no haver de reduir més d'un deu a Ensenyament. Impossible governar bé intentant agradar a tothom.

Copio el darrer comentari de Outsider friar ha dit...
Per fi, Criteri, tot arriba!
Dimarts 3 de maig a la Balmesiana "jornada de debat històric" amb ocasió del bicentenari:
http://www.balmesiana.org/archivos/bicentenaribalmes.pdf


Afegitó. 
Punset al recollir la medalla de S Jordi:  Una Catalunya tancada -catalanista- cada vegada fabricaria menys neurones i acabaria morint a les mans d'un altre" sic. Aques individu és la referència de molts.

2-   Albert Om: "Punset...l'home que a la tele un dia em va dir que ell potser no es moriria mai. Li han quedat gravades a molta gent aquestes paraules...Si algú ha interactuat amb altres cultures i altres països, si algú s'ha obert a Europa i al món, aquest és el nostre poble: el teu, el meu i el de tanta gent que avui viu aquí i ahir va néixer vés a saber on..."
"
 

18 d’abril de 2011

Programa especial per Setmana Santa: Mi vida está condenada a decir lo que otros no quieren oír. Es terrible! -Larra. (Impasse)

  • Demano avui en especial la lectura -atenta- d'aquests textos. Hi confio.

He llegit últimament Gracián, Erasme, Balmes i Larra -la veritat ens acorrala.  Incòmodes per a molts, bàlsam per a mi. En tots m'hi reconec, em reforcen i em fan veure què és i què no és.

Larra i la crítica dibuixen a Larra amb els mateixos termes amb que els meus amics i enemics em dibuixen a mi:

"Yo vengo a ser lo que se llama en el mundo un buen hombre, un infeliz, un pobrecillo, como ya se echará de ver en mis escritos; no tengo más defecto, o llámese sobra si se quiere, que hablar mucho, las más veces sin que nadie me pregunte mi opinión; váyase porque otros tienen el defecto de no hablar nada, aunque se les pregunte la suya. Entremétome en todas partes como un pobrecito, y formo mi opinión y la digo, venga o no al caso, como un pobrecito...mi carácter pueril e inocentón -aha!-... empeñado en escribir para el público, y sin saber quién es el público...con quién nos las habemos."I va sortir a passejar per aquell Madrid a buscar qui era el seu públic. Decebut, no el va trobar.  

Un crític el dibuixa

"La primera impresión sobre Larra... es la de un rotundo fracaso temporal. Esto lleva a pensar también, si personalmente fue un fracasado, víctima de su no querer aceptar que los afectos, las pasiones, las ideas pueden no ser compartidas". Penso que aquest defecte, que no nego en mi, ve d'observar la manca de bon judici imperant en la majoria de coses i pensar que és en totes.
"Luchó contra ese falso patriotismo del halago, la vulgaridad...Se convirtió, así, en un cierto aguafiestas, asumiendo la tarea de ser testimonio de su tiempo... su mundo...con una prosa punzante, agresiva, nacen la estatura de su clasicismo y la actualidad permanente de su obra. Pocos escritores como él hay hoy tan vivos,..." I no acaba, el crític.

La veritat és balsàmica o urticant?

Els dos protagonistes de el Criticón, de Gracián, en un punt del viatge.

"No pudiéndo sufrir tanta mentira y necedad, estaba que reventaba...:
¿Hasta cuándo se ha de abusar de nuestra paciencia, y hasta cuándo tú has de callar?¿Qué desvergonzada vulgaridad es ésta?...

Hízose con esto mala fama en cuatro días; y con cuatro verdades, tan aborrecible que no le podían ver. Comenzaron a darle de mano y aun del pie. Buenos porrazos asentó él de verdades, pero también se llevó malos empellones de enfados: éste le arrojaba a aquél, y aquél al otro de más allá,...

Arriben per fi a la Corte de la Verdad. Vèien entrar-hi la gent amb taps a les orelles.

"Aquí hallaron los hombres sin artificio, las mujeres sin enredo, gente sin tramoya.
—¿Qué hombres son estos y de dónde han salido, tan opuestos con los que por allá corren? No me harto de verlos, tratarlos y conocerlos; esto sí que es vivir. Este, cielo es, que no mundo. Ya me creo agora todo cuanto me dicen, sin temor de engaño, ...¿Hay mayor felicidad que vivir entre hombres de bien, de verdad, de conciencia y entereza? ¡Dios me libre de volver...!" Però l'alegria es va estroncar; aquells homes també van començar a fugir. Venia el fill de la Veritat:......el Desengany!

En un passatge va desaparèixer el personatge " descifrador de la verdad "Lo que yo más siento fue el perderle cuando más le deseaba, cuando había de descifrarnos a quien estaba leyendo cátedra de embustes en medio la gran plaza de las apariencias.

Ells i nosaltres

Larra fou una illa en aquell temps i aquell Madrid polsegós  rasclòs i pretenciós. Esparverat i dolgut del país, menystingut. També Gracián. Balmes poca cosa més: illa en petit arxipèlag. A vegades m'hi sento i penso si no serà la història o si més no els futurs Larras, Balmes, Gracians i desconeguts Criteris qui més m'entenguin..
Jo tinc un avantatge: els he llegit a ells. Això també m'allunya de l'optimisme de Balmes i el desesper de Larra. I una cosa que no en calia aprendre a evitar: diuen que van malgastar massa temps en politiqueries.                                                                                                                                                     
  
Larra, al tancar El Pobrecito hablador :

¿Quién nos dirá de aquí en adelante que no hay mas que sinrazón en la tierra?- 
¿Quién nos dirá que el que no es tonto en el mundo es picaro, y que los mas son tontos-pícaros?
¿Quién nos dirá que no hay orgullo nacional, que no hay quien conozca sus deberes y cumpla con ellos, que no hay literatura, que no hay teatros,...que no hay educación, que no hay instrucción? 
¿Quién, en fin , nos dirá tanto como se ha dejado y deja por decir? 

I si...

Penso, si fos el Criteri qui tanqués, quin "descifrador de la verdad", quin Pobrecito Hablador desbarraria amb tant de seny en tantes qüestions intocades?  Qui dieu? 
La veritat és difícil de trobar , no neguem però almenys la realitat dels fets. 

Reflexió molt personal: Penso, preocupat, si és normal que tingui una visió tan crítica de tot i potser tant "acetisme", ni que fos justificat. D'altra banda, ens hem d'estranyar que "els escriptors sincers estiguem mal vistos quan lo que fem és furgar les entranyes del món i posar-les a la vista de tothom?"  com hom digué. Sigui benevolent el lector amb la meves pontificacions, em mou l'idealisme i com diu la Vejència de El Criticón: a todos los seniores y hombres buenos, a los beneméritos de la vida y despreciadores de la muerte, ordenamos, mandamos y encargamos:  ... que no sólo puedan, sino que DEBAN decir las verdades sin escrúpulo de necedades, . .  

No sé si són sempre verdades allò que escric, tot i que el temps m'acostuma a donar la raó. Si  el que transcric no és escaient per a aquest Criteri, ho crec que valorables i ben trovato.
Ah, el protagonista de tan bon criteri del Criticón es diu Critil -Criteri en llengua gracianiana.
 
Als lectors no assidus potser els sobti el que dic, a l'assidu espero que no tant.

Setmana Santa, temps d'introspecció i humilitat. Que la passeu en pau i profit.

13 d’abril de 2011

Preguntes molt pèrfides i miscel.lània. Dos afegitons aclaridors o incendiaris:)

. APost impass lleuger (?). Després: post fonamental a llegir amb m o l t a atenció i reflexió. Per aquesta Setmana Santa. Llegir i retenir.

 Preguntes pèrfides

-Una nena o nen de 23 anys -o avi de 64- cobra molt passats els 2.000 euros -i grans prebendes- per fer callar un grup de nens,  ensenyar-los que 2 i 2 fan 4, amotllar plastilina i 4 coses bàsiques. És just? Com s'ha de sentir qui treballant el doble en coses més útils o difícils cobra la meitat d'un mestre? I anem al darrera en educació...no parlem de cortesia! Més recursos? Sí! intel.lectuals!
  
-Fins quan Catalunya haurà d'ajudar econòmicament els pobres del Sud? Alguna data o fet previsible?

-Podem concloure ja definitivament que al 36 no lluitaven bons contra dolents? 

-A Catalunya Ràdio han dit que  JA hem arribat al peak oil -petroli per sembre avall, preus amunt- Ho sabíeu? Us preocupa?

Escolteu, no us pensessiu pas que són preguntes retòriques si no en contesta cap ningú..

Moral

Les darreres pelis amb més recaptació a França parlen de Déu: De dioses i hombres i una que no recordo. També El Gran silencio -vida dels cartoixos. A casa nostra el referent és...Torrente. Retrat exacte, fidel, simptomàtic de la  misèria moral i espiritual que ens envolta i que...-com negar-ho?- ens esquitxa.

Altres

 L'altra banda ja no és lo que era. Abans, lògicament,  efeminat, l'homosesuar, adoptava actituds femenines. Ara impera l'homomachus! Músculs, aire de camioner, samarretes imperi,camises mig per fora, etc. A mi, que sóc mascle una mica despenjat em toca els narius. Sort que no em depilo.

Trailer:  Mi vida está condenada a decir lo que otros no quieren oír. Es terrible! (Larra)

Que dolça és la ignorància. Quanta més més.

Afegitons

Pregunta pèrfida?
Per què els mitjans callen els abusos sexuals del ensenyants?

Comptes clars
Hi ha centenars de milers de mestres a Catalunya. Multipliquem pels milions  -en peles- que guanya cadascun. Centenars de milers de milions! La part grossa del pastís. La ruina del país! Insostenible. Ja ho veurem.

10 d’abril de 2011

De lo millor que s'ha publicat a el Criteri

No és meu, és clar. Si no hi ha paciència llegiu la negreta.

No crec que hagi de justificar-me  per dir coses que queden justificades pels fets i òbvies.Tampoc crec que el text de més avall, que atenta la Providència m'envia, servís per a qui no vol entendre. El publico perquè és saviesa.

Tinc l'impressió que escrivint aparento menys edat, sigui per la ingenuïtat, la vehemència o les inconveniències -algun-a comentarista va canviar el xip al conèixer el meu calendari :)- Avui em posaré alguns anys a sobre, ja que el missatge de Vejéncia encara no em toca, però el cas és que l'entenc perfectament  i serviria per entendre les meves pontificacions, que com es veurà tinc el dret i el deure de fer-les.


Mensaje de Vejencia -de un clàssic castellà-

 A nuestros muy amados seniores y hombres buenos, a los beneméritos de la vida y despreciadores de la muerte, ordenamos, mandamos y encargamos: 
 

Primeramente, que no sólo puedan, sino que DEBAN decir las verdades sin escrúpulo de necedades, . . . que den consejos por oficio, como maestros de prudencias de experiencia; y esto, sin aguardar a que se les pidan,  . . . Dirán mal de lo que parece mal, mucho más de lo que es malo, que esto no es murmurar, sino hacer justicia; y lo que en ellos sería recatado silencio entre la gente moza pasaría por declarada aprobación. Alabarán siempre lo pasado, que de verdad lo bueno fue y lo malo es, el bien se acaba y el mal dura.
 
Podrán ser malcontentadizos, por cuanto conocen lo bueno y se les debe lo mejor. Premíteseles el dormirse en medio de la conversación, y aun roncar, cuando no les contentare, que será las más veces. Corregirán a los mozos de continuo, no por condición, sino por obligación, teniéndoles siempre tirante la brida, ya para que no se despeñen en el vicio, ya para que no atollen en la ignorancia. Dáseles licencia para gritar y reñir, porque se ha advertido que luego anda perdida una casa donde no hay viejo que riña, y una suegra que gruña.Permíteseles el encolerizarse! tal vez con moderación, no dañando a la salud, por cuanto el nunca enojarse es de bestias.!!

Item que puedan hablar mucho, porque bien; aun entre los muchos, porque mejor que todos. Súfreseles el repetir los dichos y los cuentos que siete veces agradan y otras tantas enseñan, hiriendo de casera filosofía. Cuiden de no ser muy liberales, atendiendo a que no les falte la hacienda y les sobre la vida. Excusarse han del no hacer cortesías, no tanto por conservarse, cuanto porque no ven ya las personas como solían y que desconocen los hombres de agora.

Harán repetir dos y tres veces lo que les dicen, para que todos miren cómo y lo que hablan -contra la lleugeresa en el parlar. Háganse dificultosos de creer,-sa escepticisme- como escarmentados de tanto engaño y mentira.

Podrán  ser amigos de saberlo todo y preguntarlo, ...qué se dice y qué se hace; además, que es muy de personas el querer saber lo que en el mundo pasa! -aquí he defensat la curiositat- Excúsese de su seca condición -acetisme-  , ya que templa con su austeridad el demasiado bullicio y la necia risa de la gente joven.

Observi's que el missatge -un pèl pessimiste ?- no és només pels vells. Compendi de saviesa secular. Ni cas.

A lo que anàvem: El nunca enojarse es de bestias. El gos fermat que no protesta. Endavant les atxes doncs.

Escrit fa 400 anys.
Us suggereix algun autor el text? sense Google. Ja el diré.

Indignez-vous! els BOUS!

Acaben de robar la bossa d'un amic dels meus fills, davant de casa meva. Un minut el cotxe obert. Si hi ha una cosa indignant és la manca d'ordre, i que això no indigni quasi ningú! Com es pot ser tan miserable d'agafar les pertenències íntimes d'un altre? Mal cos i maldecaps i hores perdudes pel pobre noi.

Qui cregui que sense ordre pot haver-hi llibertat autèntica és també un estúpid. Solemne, això sí. Som tous a més de bous. Dir això és de "dretes" o "esquerres"? -sempre amb cometes sisplau.

Bé, amb el blog avui he realitzat dues de les seves coses cabdals: esbravar-me i ajudar a Crèixer, ni que sigui fer crèixer la necessitat i el dret a indignar-se.

6 d’abril de 2011

Els bous tampoc no s'indignen. Mostres d'estupidesa.

(Afegitó al final)

Els comentaris i post anterior ens han dut sense adonar-nos quasi a un cap de carrer.
Altres pensadors ho han dit així:

L'estupidesa humana és incontable com les gotes de pluja sobre la gabardina -de ben jove aquest pensament em frapà. De més gran...l'infinitud de l'univers només es comparable a la de l'estupidesa humana -també sempre present-. A l'Eclesiastés: Stultorum infinitus est numerus, etc. Descoratjat penses: Val la pena persistir?

Qui diu de l'estupidesa com a essencial característica humana vol dir que ell és savi? No, pero saber-ho ajuda, i fa que com a mínim no estiguis a les primeres files de l'immens ramat dels necis i qui sap si ajuda també a situar-te a les darreres del ramat dels homes pensants i lliures d'esperit. 

Que aquí s'amagui Balmes, el savi dels savis nostrats, llumenera del pensament universal, només perquè s'implicava en el govern de les Espanyes, haurem de convenir, amargament, que és un símptoma de la misèria intel.lectual de la Catalunya d'avui.

Que passa pel cap i com raona  qui presencia una destrossa ecològica o una injustícia i no reacciona?
La resposta d'Apañó és senzilla però concloent: Pel seu cap no hi passa res, res de res. Dubte resolt.

Pensaments a retenir

La descendent de l'amic de Balmes, aquí comentarista del de Balmes, treu una conclusió final: "Déu la va cagar". La contesto amb una cosa que retinc de Ballarín "Déu, certament, se la jugava creant l'home" Ens va fer lliures i...Pensem però també en les forces diabòliques -amb cometes i sense. 

Ella compara l'espècie humana a un virus. La contesto també amb un pensament a retenir: Els ecologistes som els anticossos d'un món malalt. La Providència proveeix. Qui guanyarà?

Balmes deia que la intel.ligència sense moral es mou en totes direccions, es dispersa al no tenir una fita. Avui, a més de la intel.ligència i manca la moral.

Pel fet de preocupar-nos d'aquestes coses, voldria creure que no som ben bé del ramat -i pel fet que llegiu aquest Criteri :) tan abstrús a vegades.

No desmereixo ningú ni m'atribueixo gaire cosa més que no haver sucumbit gaire a factors socials alienants,a la  unifornització de pensament  i no tenir mandra de pensar.  I un mèrit  que avui es menysprea: amb la maduresa veus millor la realitat de les coses.   Gracian: "un viejo vale por cien mozos". El tema és d'infinites arestes. Els fets són els fets.

Justament també ahir al Criticon, a la primera plana que obro: Son necios todos los que lo aparentan y la mitad de los que no lo parescen.


Afegitó


-Al nord espanyol han superat les temperatures màximes d'agost a l'abril.
-Els eurodiputats tenen sous i prebendes d'escàndol. Es neguen a congelar-se el sou i viatjar en segona.
-Es veu que fa temps que l'Administració incompleix els límits de contaminació. Respirem verí. I "ells" amb aquest desfici antitabaquil.
- Aumentan el presupuesto destinado para "sus" gastos de propaganda electoral (9%)
Ja sabeu que m'agrada demostrar el que dic. 
Tot això en un dia! Fets alarmants i indignants,  Atemptatoris a la butxaca i la salut de l'home i la terra. I el poble? Vegetal, alienat, incapaç.  Si algú considera
que aquesta manca de resposta de la massa  no frega la imbecilitat, que ho digui i...PREGO -a qui ho pensi- que no se n'estigui de dir que més imbècil sóc jo. Temo que més d'un s'emprenyarà  més amb el que dic jo que amb els que se li pixen a sobre.


Trailer. Justament aquests dies he descobert un text genial, a més de divertit,  d'un clàssic, justificant en ocasions el dret a fer el mestratites pontificador.Adequat a aquest post.


(no recordo si gramaticalment és -al títol- : ..no llegirà això)

1 d’abril de 2011

Ajut! Si algú em responguès això potser entendria alguna cosa

El Vallès és abundós en naus industrials, urbanització i infraestructures.  El llistat d'atemptats  al medi -vistos i viscuts- i de paradisos desapareguts, és tan abundantíssim com escadusseres les mostres de rebuig. Ans el contrari, només sento lloances, en tant que és font de riquesa

La pregunta  -que sembla pèrfida però no ho és-

No puc ni intuir què passa pel cap de qui sap o assisteix impassible -o aplaudint- a la destrossa d'un bonic -o menys- espai natural. En tant que  el gruix de la gent és insensible, algun lector hi hauria que em pugui ajudar dient-me què li passa pel cap, com raona i justifica tot plegat. Fins hi tot pagaria. Ni ho contra-raonaria ni m'abraonaria, només desitjo saber!!

El mateix desinterès amb què hom llegirà aquest post, serà prova palpable que la natura importa un rave i que l'home va perdent la seva ánima natural per a convertir-se en un ser artificiós en un món virtual. (Xavier Sardà acaba de dir, molt seriosament,  que menjar és un endarreriment i anar al water una cosa indigne (sic) -amb conyeta al S. Pare inclosa-, i demanava ajuda a la "ciència" per a resoldre aquest problema).

Seria un bon tag: Coses impossibles fins i tot d'intuir

Exemples: el tema del post, el criteri de selecció de cartes al director, la manera de ser tan refotuda i la paciència  pagana dels catalans, i...l'univers, malgrat que ens facin creure que saben moltes coses. Si s'us en acut alguna l'afegiré.