24 de desembre de 2010

Bon i místic Nadal!

Com que estaré més o menys una setmana passant per la botiga només per rebre el encàrrecs -comentaris-, transcric aquest bonic treball una mica llarg, per a llegir per entregues si cal, també com a petit present per aquest Nadal i festes, desitjant-vos-les Santes i Bones, i un Bon Any, de tot cor, a tots els que habitual o esporàdicament em visiteu i llegiu aquestes coses meves i en especial és clar, a tots els que alguna vegada heu escrit algun comentari.

La mística del Nadal


Cada religió ha fet una aportació decisiva a la construcció de l'experiència mística. Es deu al budisme aproximar la mística a la il·luminació de la ment que succeïx especialment a l'hora de l'alba i en els dies de lluna, la influència dels quals es deixa sentir sobre les persones. De la meditació s'espera l'eliminació del desig, que obri la vida al nirvana. Es tracta d'un coneixement intuïtiu i una mirada interior que ens fa vore la inconsistència del món. Hi ha moltes formes d'aconseguir la il·luminació des de la intuïció, fins a l'aïllament, el mode d'asseure's o el domini de la respiració.


L'hinduisme per la seua banda va fer una contribució important a la mística com a unió amb l'absolut i va desenrotllar les tècniques conegudes com a ioga (meditació, autodisciplina...) que porten a la unificació del ser i inclou l'acció desinteressada (karma), la devoció i l'amor absoluts a Déu (bhakti) l'autoconeixement (jñana).

L'islam va convertir l'oració en un pilar bàsic de la mística. Cinc oracions repartides al llarg del dia, en direcció a la Meca i seguint un ritual precís permet situar-se en estat de puresa i comunió amb el gènere humà, amb la terra i sobretot en proximitat amb Déu.

El judaisme va vore en la meditació que es realitza tres vegades al dia un moment d'oració i de reflexió, en el que es fan benediccions i es reciten salms d'alabança, agraïment, petició i confessió. La Torá com a llibre sagrat, que es llig i es recita en la sinagoga i en família durant el sàbbat i les festes, és el principal vehicle per a l'experiència mística.

El cristianisme s'aproxima a totes les religions mundials, en el que respecta al sentit de la mística com a il·luminació, meditació, unió amb Déu, contemplació i oració. Fins ací, cap novetat. No obstant, l'Evangeli de la Infància està ple de referències que marquen l'altre camí de la mística cristiana. Nadal significa una inflexió en els camins de l'espiritualitat que li portarà a transitar per les senderes del món, a domiciliar-se en els pessebres, ...continua aquí

Article de Joaquim García Roca que recull el número de desembre de Cresol, la revista de la Unió Apostòlica del Clero



PDF Imprimir a/e



21 de desembre de 2010

El meu candidat

Publicat al Contrapunt

Va sortir amb el títol: estalvi i treball.
 
 Un directiu del barça a l’assemblea: “Aquesta junta serà rigurosa i austera, reduirem les despeses de protocol, fitxatges i comissions; viatjarem en classe turista i companyies low cost… i els llums s’apagaran al sortir de l’oficina”! Vaig tenir una alegria. Serà realitat? Que bo seria sentir-ho –i veure-ho– dels nostres gestors públics. El qui es preocupa d’apagar els llums per estalviar, més curós serà en despeses més importants. I és garantia de persona assenyada. Dissortadament molts trobaran que això dels llums no té importància, tal com ho comprobo al meu àmbit laboral. L’estalvi -i el treball- són, o eren, valors tradicionals del país i allò que el va fer pròsper. Res és perfecte però, ja que després algú digué a l’assemblea esmentada que pagarien sous de 400.000 euros.

En política, més que les declaracions ideològiques, prefereixo els fets i valoro els detalls. No dubtaria en qualificar com a millor gestor el polític que fes apagar els llums quan toca. Tindríem garantida una cosa tan cabdal com és la bona gestió dels diners públics. Qui em pot dir que avançar en aquestes petites mesures no seria més positiu que les grans proclames? Gonzàlez va dir: “Los catalanes tienen una incapacidad innata para el despilfarro”. Em sembla, però, que va passant a la història, i el menysteniment de la xocolata del lloro ha estat nefast.

17 de desembre de 2010

La veritable raó del desacord Laporta-Carretero. I trailer. I afegitó.

Aquesta manca d'unitat ha estat un dels desastres més grans de la història del nacionalisme català, que és com dir la història de Catalunya, per això qualsevol cosa que hi aporti llum ha de ser benvinguda.

El perquè

A E-noticies deia Laporta: Quan vàrem contactar amb els de Reagrupament, ens en vam adonar de seguida que allà no hi havia  un duro. Cal que expliqui res més? sembla que sí, ja que sembla que ningú no ho ha sapigut interpretar.  Que vol dir que no tenien un duro? que el Laporta o els seus en tenien molts. S'ha vist mai que qui no té un duro imposi massa condicions? És suposable que qui posa els calers li toqui anar darrera? Bé, ja està explicat; el gran enigma, tantes vegades plantejat. Tan senzill com això.

Modestament he de reconèixer que això no deixa de ser una teoria. Però convençudament us dic que és la que em sembla si no la més plausible, l'aspecte més determinant. Encara que cap tertuliá bec d'or o plata no ho hagi dit -generalment lo que diran ja ho sabem abans que parlin.

Trailer: Cap vot  a l'independentisme català! Ho vaig escriure abans de les eleccions sorprès i molest al veure la incapacitat de posar-se d'acord. No ho vaig penjar i ho faré ara. Crec que l'argumentació encara és vàlida. Tanta flamarada catalanista i al final 4 mísers parlamentaris. Per culpa seva. O per culpa nostre, de ser com sóm? Recordo: Barrera, Broggi i tutiquanti que en saben també estaven per no votar-ne cap.

Nota afegida: Em debia semblar balder publicar-ho -no sé si deprés de sentir Valdero :) i Tena- i vaig esborrar-lo, amb lo que la història ha perdut un treball de fina anàlisi política:) d'aquest fet dramàtic. Asseguraria també que aquest escrit  era l'únic que hagués estat publicat denunciant la desunió, de manera tan irada com em sembla que aclaridora.


M.C. Que si naps que si cols, que si tomba que si gira...l'important l'ecologia. Recordem-ho. 

13 de desembre de 2010

M'han censurat

Fa una mica de ràbia que després de fer el petit esforç de fer un comentari, educat, un blogaire t'el censuri.

En dos dies. Al blog d'un  professor de filosofia i filosofador  gironí -en "Cuinetes" sap qui és i també ho ha petit- jo contestava a un fanàtic -o demàgogic- de l'ensenyament públic que entre altres coses deia que els col.legis de Pedralbes no havien de ser subvencionats (sic).

L'altre. Vàrem fer una nit -pel pont- a la Garrotxa i parlarem amb un senyor molt agradable que resultà ser el pare de Joan Boada d'interior  -quan m'ho va dir em vaig quadrar:). Em va parlar de l'honestedat del seu fill -els pares...- i quasi el vaig veure com un sant laic, o més aviat ateu. El cas és que em ballava pel cap que algunes bestieses havia dit. Vaig buscar-ho i efectivament. Mireu que diu: "l'església va exercir el lideratge en la repressió i assassinats del franquisme"sic; "les catedrals haurien de destinar-se a espais associatius" sicsic, i m'aturo. Bé s'em va ocòrrer comentar-li la conversa i això...i censored.

Un republicà i l'altra mig comunista. Vaja adalids de la llibertat: "aquests arguments són perillosos i esgarriacries, fora". Com es podria defensar des de la filosofia o l'ètica aquesta censura?

De fet, tot i que no m'agrada que em tapin la boca, em sento a l'hora cofoi  -m'ho agafo així- de veure com puc arribar ser de perillós:)


Notes disperses:

Tot i que no vaig a molts concerts, diria que pocs grups aconsegueixen aixecar la gent de les cadires ja a les primeres cançons, com ahir  Kool the Gang, acompanyant a la meva funkarra dona. Música i espectacle previsible, però no per això menor i exent d'alguna sorpresa. Artistes que buscaven el contacte amb el públic, pujant al galliner, fent sortir un noi i noia a ballar -el noi, un crack del  hip-hop del grup Brodes bros, amb qui parlàrem a la sortida.  Amb un final amb el grup titular donant la mà a les fans una bona estona, podent fer fotos a un metre, etc. Gent encantadora.

La veritable raó de la no unió Laporta i Carretero en el pròxim post.

M.P. Tornados i inundacions tropicals ja al sud espanyol. Lo prioritari és la lluita contra la desfeta ecològica.

9 de desembre de 2010

La seguretat en un mateix

Després d'escriure el post anterior vaig pensar: Se m'en va l'olla, com el Sostres, amb la seva prepotència? Cal opinar tan taxativament? Però "diligent la Providència" em va fer sentir en Pedro Ruiz i  l'Om: "Estàs molt segur de tu mateix, no? Pedro: Sí, perquè estic segur dels meus dubtes." Crec que és això. He passat mitja vida donant-me-les de menys, més que dubtant em sentia sempre abassegat per tanta gent com parlava, amb tanta seguretat i superioritat. La majoria errats. Permeteu-me que ara faci la pau. En quant que el criteri ajustat és qüestió de minories -o dels que saben d'allò que parlen- no faig res més que coincidir en Unamuno i tants. I tot i amb això hom s'equivoca! Però d'allò que vegi i comprobi clar i inapel.lable no tinc por de fer-ne bandera. Tampoc són massa coses, no us penseu.

M.C. Podem parlar de tot, sapigueu però que l'únic inaplaçable és la lluita per la supervivència del planeta.

3 de desembre de 2010

Quatre pobres reflexions i una gran primícia. I una pregunta bastant pèrfida per alguns

Tenia més coses, però davant l'empatx, deixò aquestes quatre cosotes personals.

Ja que dic personal i com a motiu de confiança afegida, esmento la satisfacció de llegir que el dia de les eleccions -i suposo que més dies- el nostre futur president va anar a complir amb les seves obligacions o devocions religioses. Com Obama!  Un bon senyal, no ho dubteu. Zapatero no hi va:) -ni voldria que ningú hi anés.

Espero gaudir amb el L. Tena, no ho crec amb el Laporta; espero veure com anirà lo dels pactes, contradiccions, desafiaments de l'ambigüetat.

Mas no podia començar pitjor: el primer que ha dit és que treurà Medi Ambient. El segon que en destaco és quan veient-se-les venir diu: Catalunya l'aixecarem entre tots. Home, així qualsevol.

Dada positiva: El sostre electoral de Ciudad'anos. Recordo que Barrera va dir quan va entrar el Partido Socialista Andaluz al Parlament català: Ja sabem quans estrangers hi ha a Catalunya. Amb els de Rivera no sè si en podem dir estrangers, enemics, autoodiats...

Pregunta pèrfida, teoria peregrina

S'em va ocòrrer preguntar-me si una cosa que ha ajudat a la baixada d'ERC és que les noves generacions sobretot, la veuen com una cosa rància, de resonàncies dels anys 1930, vull dir menys atractiva i "moderna" que S.I. o que el ianquicisme de Mas. És així?

Particularment penso que els qui han votat Esquerra Republicana l'han votada més per esquerra i republicana que  per catalanisme. Bé ho penso i a més els dirigents sempre deixen lo d'independentista en darrer lloc.

Personalment

Bé, no sé si havia explicitat que votava Carretero. En Criteri sempre amb la minoria més absoluta e incompresa. Ja sabeu que no tinc predilecció per les masses, però tampoc per estar tan sol :( Això no vol dir que no tingui raó, ans el contrari, que el seny és cosa de pocs. I no dubteu que si Carretero s'emportés les masses...segurament que en fugiria. No pas per elitisme. A Mollet: 111 vots -és clar que és un Mollet. Bonic número. De derrota en derrota també es pot guanyar però la lluita és innecessàriament llarga.

Trailer de primícia: 
Informaré el perquè de la manca de candidatura Laporta-Carretero. Només a les vostres pantalles!!!