28 de març de 2010

Pregunta pèrfida -per als racionalistes-

Tenia fa poc això a la recambra i resulta adient ara, després dels anteriors comentaris aquí i a Can Brian.

A vegades rebem alguna sotragada intel.lectual -la veritat ja ho té això-. Disculpes per si la pregunta és bajanada o per si "incomoda" la pau de les idees d'algú. Tot i que no ensorrarà cap fonament potser servirà per adonar-se que res no és tan sòlid com sembla. 

No sé a partir de quina cosa em va sortir, una pregunta tan "tonta" com aquesta: Com expliquem la xenoglòssia? (facultat de parlar llengües sense conèixer-les). Tan compromès és negar el fet com tractar-ho d'explicar amb veu racionalista. Potser després de la incomoditat de llegir-la n'excusi el trago de comentar-la -aquí m'agradaria veure el Punset :)) i tants, tot i que ara sembla més light-.

Ara afegeixo que en cas que algun racionalista, cientifista o fins ateïsta, us comenci a tocar els nassos i mirar-vos amb aquella condescendència-suficiència -abans deien paparruchas- li podeu engegar: Per cert, que en penses de la xenoglòssia? I no és l'única pregunta, n'hi han moltes més.

Afegitó.- L'escrit el vaig recordant el que jo sabia del fenòmen. Una vegada penjat vaig anar a Google i realment la constatació científica o la complexitat del fenòmen ha superat les meves expectatives. No creia necessari aportar "documentació" però ara veig que si:  Entrada a Wikipedia , o Victor Zammit o xenoglòssia a Google


Del segon enllaç:  

"Aunque se demuestre que la telepatía es cierta,' dijo un eminente biólogo a William James, 'los eruditos se unirían para suprimirla y ocultarla, porque perturbaría la uniformidad sin la cual los científicos no pueden llevar a cabo sus ocupaciones"

"El Dr. Ian Stevenson, uno de los más respetados científicos de los Estados Unidos, ha realizado investigaciones especializadas sobre xenoglosia; su libro Xenoglossy (Stevenson 1974) es uno de los principales estudios científicos en esta área. En él se documenta un estudio que le hizo a una mujer americana de 37 años. Bajo hipnosis ella experimentó un total cambio de voz y personalidad como la de un hombre. Ella habló con fluidez en sueco, un idioma que ella no hablaba ni comprendía en estado de conciencia normal.
Este caso estuvo bajo la atención directa del Dr. Stevenson por más de ocho años. Los estudios incluyeron lingüistas y otros expertos y científicos quienes meticulosamente investigaron cada posible explicación alternativa"

16 de març de 2010

Un debat verge, una informació d'or i una apostilla

Espero que aquest em surti curt, escric però a raig.

-Brian ens digué que Ramon Folch -ambientalista de referència- defensava la MAT -sempre que fos respectuosa- i jo li deia que si li fessin cas amb tot lo altre que diu...com per exemple lo que diu avui: "Sense les energies renovables no hi ha futur". I n'ha dit de molt més incordiants a l'establishment..
 
 -Imprescindible el Singulars d'ahí, amb Marcel Coderch, de visió obligada a escoles i ministeris. Un amic molletà -Barberà- al capdavant dels programes amb cara i ulls. Olé!

- Em sembla que ningú no és conscient de la immensa, descomunal, fastigosa  ignorància que ens envolta: "la meitat dels ciutadans catalans enquestats no saben quins partits ens governen" Dades de l'enquesta de LV esmentades a Catalunya Opina. Si d'això no s'en parla no pot ser perquè a algú ja li va bé? -ja sabeu qui són els alguns-. No és això un descrèdit de la democràcia? En fi, per a fer-ne un assaig.

10 de març de 2010

La blanca neu d'un país que té la negra

M'ha sortit llarg però com que hi ha heterodòxia ho penjo.

El comentari més o menys tòpic

Qui hagi seguit -i segueix!- el caos de la nevada per la ràdio s'acostarà -una mica- a la seva magnitud i fins i tot dels drames personals: absència d'informació, de policies - molts també atrapats i desconcertats-, policies a qui havien d'ajudar a posar les cadenes, milions d'hores perdudes en estacions o dormint al cotxe a sota zero, etc. Ara la manca de corrent, que ocasiona el deteriorament de menjar, medicaments, hotels en situació crítica, en fi, res que no sapigueu més o menys.

El comentari heterodox

No us equivoquéssiu, no faré sang, la incompetència dels nostres dirigents ja no sorprèn ningú, més aviat els alleujaré. La seva ineficiència es veu compensada per una cosa que ja vaig dir i argumentar amb dades: Catalunya té la negra -apart de la Moreneta- . Tal cúmul i magnitud d'adversitats no es dona a cap país civilitzat. Va faltar poc -quinze dies- per a que es produís una situació sensen parangó al món quan fa tres anys: milions de persones sense aigua. Massa fregar el perill. Que mig pam de neu col.lapsi milions de persones és explicable? Que caiguin les torres de la corrent...això passa enlloc? -predic que això no s'arreglarà massa aviat. Per això penso en un malastruc.

De fet l'explicació podria ser racional: la nevada del 62 no va fer tants problemes perquè érem menys, ara la gran quantitat de gent a "gestionar" o bé és massa per la capacitat dels polítics o bé és impossible. Podria ser el karma de la nostra dèria pel "creixement", indústria, bellugeig de gent, etc

Anàlisi política

Si una cosa que ha afectat tant directament a tants, i difícilment excusable, no esquerda o fins i tot ensorra el tripartit ja no l'ensorra res. Jo no conec cap cas al món que un pam de neu bloquegi milions d'habitants i una mica més col.lapsi les carreteres o sigui el pais. Bowles, que viu a Llança, s'en fa creus que la gent aguanti tant -ho dic jo, un que tampoc posa pels núvols CiU ni el seu model economicista.

Pels que s'omplen la boca defensant les ideologies: suposo que heu vist que les ideologies no serveixen per esbandir carreteres, ni tot allò principal! Com deia Pla -aleshores-, tan pràctic ell: bona dieta al país i bon clavegueram!

Això és també el canvi climàtic, Borjas

El Borjas comentava que aquesta neu invalida l'evidència del canvi climàtic. Crec al contrari -i un especialista ho ha dit també- que el fet que nevi així al març -i les inundacions a l'hivern arreu- és una mostra més que el desgavell climàtic és evident. Otrosí: la desaparició periòdica de les platges del Maresme també estava cantada amb els ports esportius. I negada pels mateixos negacionistes del c.c. En fi, erre que erre. Penso que si els ecologistes tinguessin un infern propi seria Catalunya. Jo també erre que erre, encara que sé que en això em foten cas quatre, però aquí queda, almenys em servirà per a demostrar on estava la raó. Què menys?!

Per aclarir lo de la negra: vull dir que aquí s'ajunta la gana i les ganes de manjar -la mala sort i  la incompetència i l'afany de lucre-

5 de març de 2010

Àtoms i consumisme

Publicat a Contrapunt


"Tothom" sabia que els residus atòmics son un problema irresoluble. Els dipósits temporals són plens i cal córrer a fer-ne un altre, per a 60 anys -i després? Però la coherència és primordial, i si majoritàriament Catalunya és proatòmica no hi ha lloc a escarafalls. Però sí, hi ha perill -transport, fuites,terratrèmols, terrorisme- si no els farien a la vora Barcelona i no sobornarien poblets amb penúries.

Un conegut locutor: sense nuclears no podríem veure una Coca-cola fresqueta. Exagerat però centra la qüestió: l'amenaça certa de ser irradiats no és el preu per una Coca fresca a l'estiu, sinó per anar amb màniga curta a l'hivern o estar glaçats a l'estiu amb la refrigeracio; per a aquestes bombetes i radiadors que tenim ara innecessàriament encesos; per a que rodi el consumisme . De bojos. Bonica herència la que deixem a les generacions futures: tifes tòxiques durant milers d'anys i un planeta destrossat. És el fruit de la ignorància, a voltes estupidesa o misèria moral. No ens enganyem, les alternatives són incertes, però el primer que cal entendre és que no n'hi ha cap que no passi per l'estalvi i seny -un bon jersei a l'hivern-. Acabo de llegir que el 30 % del pa va a les escombreries. Recordem també el menjar que llencen els hipers. Una crisi ben rara.

1 de març de 2010

"El catalán aquí ni se habla ni se entiende". I una descoberta.

Relato l'anècdota viscuda fa quatre dies per Jordi Pujol escoltada a RAC1 -sense cap mínima intenció d'obrir un debat sobre la lllengua-.

Jordi Pujol va demanar un pastís a un establiment barceloní, en català, i la dependenta extracomunitària li va dir: Aquí el catalán ni se habla ni se entiende! En Pujol va deixar el pastís; l'amo va sortir i va demanar-li perdó amb mil excuses que en Pujol no acceptà, dient-li que tenia obligació d'explicar a la noia com atendre el públic. Al final no s'endugué el pastís. A l'explicar-li a la meva dona em digué: "Imaginat que això hagués passat a Alemània amb l'alemany". Ben cert, encara que consideressim el català una llengua de segona, aquests fets -no és l'únic- són impensables enlloc i no fan augurar res de bo.

Si diuen que el català és també riquesa de les Espanyes" crec que ni l'espanyol més acèrrim ni l'Apañó nostrat hauria de deixar d'indignar-se, en tant que és menysteniment i manca de respecte al patrimoni cultural comú.

Una gran descoberta

En el tema de la llengua és on Pujol hi toca més, en tot lo altre és un típic exemple d'integrant i dirigent de poble remolcat, en contraposició a remolcador, dit en paraules de la meva última descoberta, en la que m'hi reconec profundament -explicaré el perquè més endavant-, en mig llibre n'he tingut prou per creure adonar-me de la seva vàlua; també m'ha fet "entendre" per fi Catalunya: és GAZIEL. Aquest menystingut, Balmes, Vives i Pla amagats. Què podem esperar d'un país així? De limitacions, i errors com l'esmentat i alguna grandesa escrites sentint el país, va el llibre: Quina mena de gent som?