28 de gener de 2009

LA MANDRA DE PENSAR I EL FUTUR

En aquesta ocasió demano al passavolant que no tingui mandra de llegir això .

Les meves velles i noves prediccions es comencen a acomplir amb precisió rellotgera sorprenent.

- Nacionalització general de la banca : el suplement econòmic de la Vanguardia està dedicat integrament a això. (no sóc comunista i tota la vida ho he defensat).

- Lobbies USA: Obama ha contractat ja, un industrial de l'armament -pagano-.

- En Sebastian, ha parlat de caminar cap a l'autarquia! I jo que tenia recança de dir la paraula! Em sap greu Sebas, jo vaig ser primer -t'ho han xivat?-. Quatre mesures imaginatives que tenen i tothom les critica! Com els pisos de 30 metres com a primera vivenda. Vaig profetitzar en públic que la mesura era tan bona que no s'aplicaria.

Acabo de llegir que el conseller d'agricultura de la Gene aconsella consumir productes catalans.

Comencen a afinar o és que n'hi ha dos que pensen?

- Ensurts climàtics: Obvio els de fora. A tot sudeuropa i a casa nostra ja hem patit un ciclo inèdit i terrible. Més greu és el seu origen: un xoc tèrmic pels 20 graus en plena "setmana dels barbuts". Callen això i la responsabilitat que hi té l'home. I que el problema ambiental és el més acuciant.

Estic segur que a més d'un les meves prediccions han provocat somriure. És probable que mica en mica s'els hi glaci. Això "va en serio" nois.

No presumeixo de res, voldria àdhuc equivocar-me. Tinc parcel.les d'estupidesa com la infinita majoria: sóc incapaç d'identificar més de 4 models de cotxes; inútil per l'oratoria quotidiana; no sé anar per Barcelona; mé's difícil entendre els surtidors de benzina, la renda i mil coses més. Però hi han magnituds d'estupidesa col.lectiva desesperants i inconcebibles: coses que ja es veien venir fa 25 anys i que encara avui l'immensa majoria no veu, remeis a la crisis que ens enfonsaran més en tot, etc. Com no es pot veure allò evident? Ajuntem a l'estupidesa comuna -congènita a l'home- la ignorància, l'egoïsme, i sobretot la mandra de pensar i el cóctel fatal està servit. Deu fer tres lustres que ho escriguí: "...alegres i confiats com ovelles cap a l'escorxador". Em mossego la llengua, tot i que no hauria de fer-ho.

Torno a recordar els conceptes claus: SOBRIETAT, AUTARQUIA I SOL.LIDARITAT (SAS)

Quan hi penso ric sol:

Pla estava sol d'excursió amb un ase a Sardenya. Després d'hores terribles sense que l'ase volgués donar un pas; amb un Pla extenuat i amb la bèstia mirant-lo displicent, escrigué: "Vaig pensar fins i tot que l'ase tenia raó." Em passa el mateix: potser sóc jo l'errat i em penso que ho és el ferrat. La cosa òbvia és que algú pixa fora de test, i cal saber-ho.

*Estic content d'ara haver-me enrecordat d'aquesta planada, tan adient i divertida.
Es troba a un llibre sobre les Illes del Mediterrani.

24 de gener de 2009

Only the Lord is my lord

Després de parlar aquí si la religió allibera o esclavitza, vaig anar al Palau a sentir un concert de Gospel de negres d'Alabama. El primer que van dir va ser que allò era més que un concert, era una experiència espiritual, alliberadora, com ho era pels esclaus de les plantacions, on nasqué el gospel (God spell), com a crit de llibertat d'uns homes esclaus de cos però lliures d'ànima -Jesus makes me free- perquè la tenien en Jesús . Més o menys va explicar això.

Fou una demostració de facultats vocals, ritme i comunicació. Un privilegi -car i rar-. A tots ens agradà més la primera part, més melòdica,després sacrificarenen la melodia pel lluïment vocal. L'espectador cristià establia una doble comunicació, que feia sentir a un català molt proper a aquells "negrassos" d'Alabama.

Anècdota. Tot sortint, uns quants ja estaven-afables i translluint bonhomia- saludant i venent Cedés a baix les escales. Quinse música - deia un-. Jo m'acosto i li dic : quinze, quinze. De seguida canvia el registre i es posa a cridar, sense deixar de somriure: quinsa, quinsa música- provocant rialles a la gernació que baixava.

Aprofito per comentar lo del blogger: "la religió allibera com pot alliberar el sexe o les "drogues". Tots errem sovint per precipitar-nos, perquè si alguna cosa esclavitza són les drogues i el sexe. Alienen, i els de dalt ho saben bé. Cert que també han intentat emprar la religió com anestèsic, però sovint és -i ha de ser- un revulsiu. Un personatge tan irrellevant com Antonia de Latte en va dir una molt significativa. "A mi el que cuenta es el de ariba -senyalant amunt-, lo que diga cualquiera di me me importa un caraj-jo". No es fàcil deduir que això, pel poder, és perillosíssim. O com diu no sé qui: Only the Lord is my lord. Quasi res.

He arribat a la conclusió que per llibertat cadascú entén el què vol. Jo també.

Als bars es llegia: "Prohibido cantar, la palabra soez, o hablar de religión y de política". Cantar? quan més millor; una palabra soez a vegades cal; però no esmerçaré un minut a polemitzar sobre política de partits perquè em fa fàstic, i de religió per tot el contrari; perquè no s'en treu res, i com hom diu, pertany als sentiments privats. Per tant us n'exonero de comentar i manifestar-vos.

19 de gener de 2009

PREDICCIONS INÈDITES PEL 2009 -"o máás"- (Més fiables que les d'ells, si més no )

Un comentarista em va convidar a pronosticar  el 2009, tot confiant en el meu criteri, espero. N'havia parlat però concretaré.

La "Crisi"

El 2008 em quedava sol dient que no això no era una crisi. Ara tothom rectifica dient que la crisi serà -i acabarà aquest any 2009-. Erren de nou. El que tothom entén per crisi vindrà per a no marxar. Adéu per sempre al malbaratament i el consumisme. Sembla terrible però tranquils, no passa res per estalviar en collonades o perquè els polítics o futbolistes cobrin el salari mínim, p.e. Temo, constato però, que l'opció general de solució és fugir endavant i la recepta "imaginativa" és: més consum! Potser aplicaran mesures que seran miratge de millora -i farien trontollar momentàniament el què pronostico-. De fet no en tenen ni idea, arreu, i per tant TOTES les possibilitats són obertes.

- El primer que faran: augment forassenyat d'impostos i sancions. La reducció -misèrrima- de sous públics serà l'última mesura, essent optimistes.

- La divisió rics i pobres serà ara entre ocupats i aturats.

- S'anirà veient com la gent s'anirà adaptant a la situació: auge de les botigues de segona mà, tallers de reparació, cosidores, sabaters, recollida de deixalles per a revendre,  etc

- Això ho he sentit una vegada però ho sentirem fins cansar-nos: fi del cafè para todos autonòmic i la tornada a la pesseta.

Política


- S'iniciarà l'escalada de partits petits. Potser s'obrirà el meló del debat sobre la immigració.

- Els comunistes -i ex- aprofitaran de la crisi per a treure pit . (Tot i que fa temps que passen de demanar la nacionalització de la banca, o l'energia.

- Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà, però es mantindrà la fe zapateril. Les maniobres de distracció però, aniran perdent efectivitat.

Internacional

No hi entenc, però em fa mala espina, tinc por que s'emboliqui massa la cosa a l'Orient Mitjà, a mig o llarg plaç, així com la dependència total europea al gas dels Putins, i de la dependència energètica en general. Obama farà -més o menys- el què li diguin els lobbys.

El clima seguirà desorientant i donant ensurts.

Notes

Tant de bo erri. En parlarem -D.V.-d'aquí un any. I recordeu aquests prioritaris conceptes: Sobrietat, autosuficiència i sol.lidaritat.

Apostes? De fet no és més que un petit joc el què he fet, de no massa mèrit, ja ue la majoria del què dic semblaria obvi.

13 de gener de 2009

Camí a la saviesa: mestratge i esforç

Crec que és dels escrits especialment útils -ni que sigui per a mitja dotzena de persones- i que potser m'ha esdevingut massa transcendentalista. Tot i que potser no passa d'espès.

Preàmbul i trailers

Espero posar-me al dia perquè se m'han acumulat els posts. Alguns que considero, crec, d'interès general i altres de particular. Títols: Only the Lord is my lord, Prediccions pel 2009, "Aportacions" meves a la humanitat, i Inèdites preguntes pèrfides. Cada dia em proposo escriure més concís, però és difícil.

Camí a la saviesa


Aquests dies he participat en debats en què es tractava de: les disensions personals -Sostres-Vila-; la llibertat en el cristianisme; el mal; i vida interior versus col.lectiva.

Havia començat a llegir un llibre -Paradojas de la vida monàstica- en forma d'entrevista amb l'Abad Enzo Bianchi, artífex d'una espècie d'exitosa revolució monacal -llegint-el no m'estranya-. Savi, però savi de c. Doncs bé, com si una mà invisible em portés pel llibre, hi vaig anar trobant la resposta, la més plausible a les quatre qüestions! El mateix dia havia escrit que el món de monjos i capellans és avui el reducte en que es tracta amb més profunditat les qüestions humanes (la gent erra al pensar que només parlen de la Bíblia i la moral) : tant en el terreny del creixement individual com de la convivència, per fer-la pacífica i solidària. Dues fites indefugibles per un món millor.

Fra Enzo és benedictí -el monestir de Bose, ecumènic-. M'ha acabat de convèncer que no estic errat quan incloc la Regla de St. Benet a les meves preferències. Jo em pensava que era de l'Edat mitjana, i és dels segles VI-VII! La proba del seu valor és que avui encara és model a seguir. No canvia la saviesa com canvien les modes.

Rieu-vos dels que es diuen intel.ligents, encara que ho siguin, o dels que ho siguin sense dir-ho. Hi ha un estadi molt superior: el de la saviesa dels homes com els citats, que em meravella, enlluerna i ensenya. Potser és que sempre he sentit un interés, o curiositat si voleu, per la vida monàstica, però llegir aquests llibres, on a part de sàvies qüestions parla de la vida apacible, espiritual -també activa i sovint problemàtica- dels monestirs, asserena l'ànima abans d'anar dormir.

Per cert, si Pla us mereix més confiança que un servidor us diré que quan estava a Poblet es planyia als monjos de no haver llegit abans la Regla.

També vaig descubrir al llibre de l'Enzo, per reblar el clau, la senzilla però profunda saviesa dels Pares del desert, per alguns exemples de consells que donaven als vells a preguntes. Com si fossin d'ara. Jo amb la meva ignorància no en savia res, i seria bo si algú ens aconsellés què se'n pot trobar escrit.

He conclòs que si volem créixer com a persones, ens calen mestres savis però també un llarg camí de treball personal. I la voluntat de fer-lo, és clar.

p.s. Acaben de passar un documental al K-300, extraordinari, sobre el Crist de Dalí. En desconeixia totes les facècies i que estava a Escocia. Fou inspirat per un dibuix de Sant Joan de la Creu d'una visió. Per a pintar-lo va parlar amb el seu amic Warner de Hollywood i contractaren un model a qui penjaren amb cordes i el fotografiaren des de dalt. Fou venut a un visionari de Glasgow, amb les crítiques ferotges de la crítica i pintors moderns, però les multituds s'abocaven a veure'l -com sempre-. Ha estat triat el quadro preferit dels escocesos.

11 de gener de 2009

És pitjor l'estupidesa o el mal?

La facècia de les campanes com a paradigma de la qüestió

Sovint llegeixes d'algú que diu que prefereix un dolent a un estúpid. No ho sé. Tampoc sé si s'ha raonat alguna vegada. Però amb sembla una de les preguntes cabdals de la societat: tot el que hi ha de dolent al món és més fruit del mal o l'estupidesa? En quina mesura?

Plantejo la reflexió després que m'han dit que han reprès el toc de quarts de les campanes a Mollet -a sobre que no treuen les repeticions i en toquen en hores en que està prohibit el soroll-. Fantàstic, ara ja sabem que són un, dos, o tres quarts d'alguna hora -no es pot saber quina!-. Guanyem 102 campanassos diaris. Perquè ho fan: O són insensibles al malestar que causa tant soroll a les persones sensibles als decibels? O bé no poden arribar a entendre que poden causar aquest malestar? Repeteixo que ara visc més lluny i quasi no les sento, però considero aquests tocs irracionals de campanes com un insult a la intel·ligència. Post previ. Guardo encara retalls de diari sobre problemàtica campanil. Es van reduint de forma general arreu.

M'importa poc que ho llegeixi el responsable de l'ajuntament, ans el contrari. Imagineu-vos que esteu al cinema, o a un concert, i ve l'acomodador cada quart d'hora a picar una paella amb un martell. I a les dotze, 28 vegades. Doncs exactament això. Què, encara no s'està convençut? Bé, almenys que s'accepti que això a alguns -bitxos raros, vale- els molesta.

Aquest any vinc guerrer. I sóc un any més acètic. Sempre intentant agradar a tothom; mai sabent dir no, amb resultats decebedors. Encara que en el pla intel.lectual i social puc afirmar que sempre he anat a contracorrent, encara que amb massa compte. Un conseller va dir "ara que m'he jubilat ja puc dir el que vull" (!?) No havíem quedat que estàvem en democràcia! No vull esperar a ésser vell per dir el que em dona la gana -com Pujol, Barrera,Maragall, i molts altres que no recordo-.

p.s. La campanya governamental de les rebaixes diu: "Compra con criterio." Amb criteri assenyat, és clar.

2 de gener de 2009

Les profecies de Sant Malaquies

No vull cridar el mal temps, però he pensat que és escaient esmentar les profecies de Sant Malaquies.

Privatum preguntava que cal per a predir amb garanties i jo digué que calia informació, descartar-ne allò accesori i processar. I intuició -cosa racional o no, a gustos-. Ell digué també que sensibilitat. A vegades-com en aquest cas- ja ho trobes fet. És clar que t'has d'haver bellugat.

Que n'opino? El mateix que l'Església, ni afirmo ni nego. Ara bé, suggerent ho és, més quan segons el sant, Benet XVI és el penúltim papa.


Núm. Nom Pontificat Lema Traducció

97 Pius VII 1800-1823 Aquila rapax Àguila rapaç
98 Lleó XII 1823-1829 Canis et coluber Gos i colobra
99 Pius VIII 1829-1830 Vir religiosus Home religiós
100 Gregori XVI 1831-1846 De balnes Etruriae Dels banys d'Etrúria
101 Pius IX 1846-1878 Crux de cruce Creu de la creu
102 Lleó XIII 1878-1903 Lumen in caelo Llum al cel
103 Pius X 1903-1914 Ignis ardens Foc ardent
104 Benet XV 1914-1922 Religio despopulata Religió despoblada
105 Pius XI 1922-1939 Fides intrepida Fe intrèpida
106 Pius XII 1939-1958 Pastor angelicus Pastor angèlico
107 Joan XXIII 1958-1963 Pastor et nauta Pastor i navegant
108 Pau VI 1963-1978 Flos florum Flor de flors
109 Joan Pau I 1978 (31 dies) De medietate lunae De la meitat de la lluna
110 Joan Pau II 1978-2005 De labore solis Del treball del sol
111 Benet XVI 2005-? Gloria olivae La glòria de l'olivera

  • # 111: “Gloria Olivae” (La gloria del olivo). Benedicto XVI (2005). Toma su nombre por San Benito y Benedicto XV. Los Benedictinos tuvieron una rama llamada los "olivetans". Benedicto XV se destacó por sus esfuerzos por la paz durante la Primera Guerra Mundial.

Queda uno solo en la lista:

  • # 112: “Petrus Romanus” (Pedro Romano). Quién será el último Papa ya que en su reinado ocurrirá el fin:

"En la persecución final de la Santa Iglesia Romana reinará Petrus Romanus (Pedro el Romano), quien alimentará a su grey en medio de muchas tribulaciones. Después de esto la ciudad de las siete colinas será destruida y el temido juez juzgará a su pueblo. El Fin."

Algunas observaciones:

  1. Algunos observan que, aunque la profecía dice que Petrus Romanus es el último Papa, no especifica si hay o no Papas entre el y su predecesor (Gloria olivoe). En ese caso San Malaquías habría hecho la lista de los próximos 111 Papas y entonces saltado al último. Esto es especulación.
  2. La relación entre los Papas y sus lemas, en algunos casos es sorprendente, en otros solo encaja con explicaciones bastante elaboradas. También hay lemas que son los suficiente amplios como para poder ajustarse a muchos Papas. Por ejemplo, todos los Papas del siglo XX han tenido una "fe intrépida" y han sino "Pastores angélicos".
  3. Es importante tener en cuenta que estas profecías no son parte del magisterio de la Iglesia ni son necesarias para la salvación. La validez de su contenido no está garantizada por la Iglesia.
  4. Recordemos que una profecía vale tanto y cuanto nos ayude o anime a vivir la fe ya revelada. Estas profecías podrán tener su interés pero ayudan poco para lograr esa meta. Por algo la Iglesia oficialmente les ha dado tan poca importancia.