27 d’agost de 2008

El final d'una era

La predicció.- Tot i que el 2005 no tenia massa mèrit preveure això, quasi ningú no en parlava i encara avui molts ho neguen. L'endemà curiosament van emetre per televisió un documental amb el mateix títol i tema. Tot fa semblar que fins i tot erem optimistes.

Publicat a Contrapunt el 2005

M'agradaria donar a conèixer les dades que aportava un catedràtic de recursos energètics en una entrevista que "radiaven" a sobre la webcam de Canal Mollet, i ja veurà el lector perquè.

Començà dient que el consum de petròli es de milers de litres/segon , i que no passarien més de tres dècades, essent optimistes, en arribar al moment crític en el consum de petròli: quan la demanda superarà l'oferta, i l'escalada de preus - si no és que ja ha començat- serà imparable. Afegí que per produir hidrògen de l'aigua cal un altre combustible - per tant aquest "motor d'aigua"no és la panacea que crèiem els ignorants- ; que és una aberració cremar el 90% del petròli en la combustió de motors, només el 10% s'empra per fer plàstics, teixits, etc., i deixà clar que amb les energies alternatives no serà posible mantenir aquest nivell forasenyat de consum.

Podem continuar malbaratant recursos , actuar irresponsablement i girar el cap davant la debacle ecològica del planeta, o negant-la, però la fi de la societat consumista ja és a la vista i l'haurem d'acceptar, de bon grat a la força. El que cal- tal com va acabar dient - és que els dirigents polítics governin pensant en un plaç més llarg que els 4 o 8 anys de mandat, i escoltar els experts.

Digué que hem basat el nostre model de civilització en un bé esgotable com el petròli, sense tenir un sustitut. Hi ha massa gent que es plantegi el futur sense petròli? Què en farem dels cotxes? Cultius de Xampinyons?

De totes maneres potser sí que no n'hi ha ha per tant: l'home ha passat milers d'anys sense petrolli-compte, i el petròli serà només una etapa de dos segles- i el que ens hauria de preocupar es l'aigua, sense la qual no passaríem quinze dies. Diuen que les guerres del futur seràn per l'aigua. Ah, i no diria jo que es pugui ser més optimista pel que fa les reserves d'altres matèries primeres: des del gas natural al tungstè per les bombetes.

I ja em disculpareu si a algú li he espatllat l'àpat, però d'això es tractava, no?