27 de juliol de 2008

Osona per un forat

Després de llegir les cartes al director vaig quedar parat de la rauxa que gasten en comparació al nostre Vallès. Vaig escriure també perquè algunes cartes m'incitaren a fer-ho.


Publicat al 9NOU d'Osona-Ripollès

Ja he deixat la insensata tendència a sentir-me interpelat per cada bajanada o genialitat expressada a la premsa, però després de llegir la secció de les cartes del n.2798 del 9NOU no puc evitar fer alguna reflexió. Primer vull felicitar els escribents per la seva incorrecció política, màxima expressió de democràcia. A la comarca veïna, la meva, la gent no parla per no ofendre -al setmanari mateix on tinc columna-. Cadascuna de les cartes haguessin merescut alguns comentaris.

Al capellà que no vol cobrar els serveis li diria que en marketing hi ha una llei que diu que allò que és gratis no es valorat. Aquí baís és impensable una demostració pública d'espanyolisme aferrissat com la d'en Roca,un català de socarrel -i molt més un Anglada-. El sentiment és lliure però, en tot cas el que caldria és que en Rovira recollís el guant i rebatés això que "no ha existit mai una consciència de nació". Un altra mostra d'aparent autoodi és la manera com s'emprenyen uns joves de Vic perquè molta gent "vomita" que Vic és com Liverpool. Potser no, però Catalunya tampoc és Anglaterra, i els Homes conill aquells a la majoria ni els sonen. He fruit la ironia de'n Jordi Roca i m'ha dolgut el que explica: amb les causes i prebostos que criticar i aquestes Verges -i molts que no tant-, prioritzen i malgasten el temps fotent-se amb la "gent de missa, tot fent-se l'atrevit".

Després de rellegir-lo, m'adono de la paradoxa -cabdal- que planteja en Vila, sobre la qual suposo que a vegades es deu debatre. Sovint faig estades a Osona i la considero la segona patria xica -de petit el pare esmentava sovint la "plana" i a ca la iaia tenien mossos d'aquí -i els segadors dels què parlava Jaume Pérez-. Voldria doncs tractar el dilema: Una ciutat de Vic amb "escales mecàniques", Mc Donalds, disseny, Cortes Ingleses i estar ben assortits? O el Vic de sempre, menestral i cassolà però amb algunes mancances de la modernor? Sé que això ho han de decidir els vigatans, però també cal que sàpiguen que si venim a Vic és per passejar-nos pels vells carrers estrets humits i d'antigues cases, fins i tot la llegenda levítiva és un atractiu. I perquè encara es manté aquesta flaire d'una Catalunya antiga -i de purins, si s'escaigués-. No he pogut evitar la broma. Sé que és romanticisme tronat, que no són temps de líriques i que tot ha de ser funcional i modern. Però pensem en el paradigme extrem, Venècia: una ciutat insalubre, de cases inhabitables, intransitable, però que des del mateix moment que s'hi fessin pisos sòlids, grans superfícies i modernors diverses potser si que dels seus habitants tants no en marxarien, però caldria veure si tants turistes hi anirien, a deixar les virolles. Suposo que cal triar.

14 de juliol de 2008

Creixement zero. Escrit el 1991

M'ha sorprès veure què predicava jo -i quatre més- ja l'any 1991, amb un èxit perfectament descriptible. Al menys ens queda tenir la raó, i el dret que et dóna a ser escoltat. Penjaré més endavant una cosa que vaig publicar al Nou Diari de Barcelona el mateix any, encara més sorprenent.

El 9 Nou, 1991

Creixement zero i V. O.

En Santiago Cucurella es manifestava sobre alguns dels greus problemes que pateix i amenacen la comarca, fruit del desemvolupament demogràfic i industrial i posa de manifest el que hauria de ser l'eix de qualsevol acció política: el manteniment d'una qualitat de vida digna en un entorn equilibrat. Això ja no és possible, com encertadament apunta, en els municipis del sud de la comarca. Oblida però en el seu interessant article, o defuig, apuntar les causes de fons del problema, possibles solucions i els costos socials que suposaria.

No estic d'acord tampoc que qualifiqui de pessimistes a ultrança els partidaris del creixement zero. Una institució tan seriosa com el Club de Roma fa temps que ho preconitza. Encara més, caldria plantejar-se si amb una reestructuració racional de l'economia i el consum seria possible el creixement negatiu, en zones determinades. (ara se'n diu decreixement).

FI

La predicció.-La demostració palpable de tot això que deia està al caure; ell camí a l'austeritat ara serà obligat.

En els lustres que han passat des de l'article la massificació i la destrucció immisericorde que ha patit la comarca ha superat les previsions més pessimistes. Tot i que molts afortunats ho veuen positivament: hem crescut molt -diuen-. Taujans, i molts d'ells il.lustrats.