24 de març de 2008

L'objectivitat com a objectiu

Publicat a Línea Vallès

En un canal local un director de diari afirmà que l'objectivitat no és possible (sic). I és una cosa que sento sovint. Uns estudiants de periodisme ho afirmaven convençuts a la ràdio, i deien que així ho ensenyen a la facultat. A la meva pregunta de si és possible un diari independent -ingenuo de mí- Antonio Franco, quan era director del P. de Catalunya, ens engegà un llarg preàmbul per dir que no es plantejable desprendre's del pensament propi a l'hora de descriure la realitat. Sinceritat -que agraïm- no els en falta , no. Fins i tot confongué neutralitat i objectivitat.

Hi han alguns mitjans que arriben al sectarisme dels antics diaris de partit. El més greu no és la parcialitat sinó que el lector no ho sàpiga i s'ho cregui tot. I encara més greu òbviament quan els mitjans són emprats per a la difussió de calumnies, globos sonda, ocultacions, etc. No és d'estranyar que cada vegada més la gent contrasti o s'informi per Internet.
En el terreny de la premsa local-comarcal em sembla que s'actua amb una mica més de dignitat.

No es pot ser objectiu, diu tothom. No sé si el lector s'adona de la gravetat d'aquest supòsit. Afirmo jo, al contrari, que tot el que no és objectivitat és desinformació, quan no manipulació. Deixant de banda si hi ha pressió pels poders-de qualsevol mena- i reconeixent la dificultat de ser ecuànim, crec que estem d'acord que la primera cosa que cal exigir a un mitjà és que intenti explicar les coses com són; que ho tingui com a premisa. Jutjar objectivament ha de ser aiximateix un objectiu en la vida de cada ser humà. Tot i que la informació ha de ser més retrat de la realitat que judici. No és tan difícil, bén mirat.

2 de març de 2008

La llei de les tres emes

Aquest article no sé si té a veure amb el famós estirabot "És la política, estúpid". Jo vull dir això : "Són les matemàtiques, estúpid"

Publicat a Contrapunt

La llei de les tres emes


Apart l'honradesa, la bona administració dels cabals és el què defineix un bon govern . Per alguna cosa al poder se l'anomena administració. Saber estalviar fa que hi hagin fons per a les coses importants, les que milloren la nostra qualitat de vida. A més amés una menor despesa pública hauria de fer que es reduïssin els impostos.


Cal estalviar, pel futur de l'economia i també l'ecologia. Sembla que administracions - i ciutadans-, tinguem la sensació de que aquesta era de l'abundància serà permanent, i que tirar de veta no té conseqüencies. Actuem com si els recursos naturals fossin il.limitats i fem anar els diners com si criessin.

Algú pot questionar el què és despesa útil i el què no -la mare dels ous-. Són tolerables uns dispendis raonables en protocol ; que la cultura no es basi només en les lleis de mercat, ara bé, per posar exemples: el que no es pot consentir és que els nostres impostos es malbaratin p.e. comprant quadres per milions d'euros, o en "disseny" de marca; ens hauríem de plantejar la utilitat de moltes campanyes, publicacións i fulletons que poca gent llegeix , carpetes, pancartes etc.; en climatització i enllumenat forasenyats d'edificis públics, i un llarg etc. És famós el cas de la tanca on figurava l'administració que instal.là un semàfor que costava més que el semáfor.

No crec massa en el funcionament per pressupostos: als anys noranta van ventilar un regidor amb cartera perquè administrava tan curosament que no va esgotar el seu pressupost. L'administració ha de gastar els diners com si fossin els seus. No dic que sigui fàcil gastar bé, però el mèrit està en l'estalvi.

No dic res original, no faig més que posar al dia la vella castellana Ley de las tres emes pel bon govern: "ministración, ministración y ministración."

D'altra banda Vull aprofitar per manifestar que comparteixo el descoratjament raonat i l'escepticisme en aquests temps, manifestat al CONTRAPUNT pel Sr. Isern de Parets.

Predicció.-M'he adonat que aquest es pot considerar també un pronòstic encertat. Cal adjudicar-lo a Pich i Pon, que va ser el que el va formular, com bé em rectificà un cult comentarista a Can Sostres. En lloc de ministrar han rebentat -ha rebentat tothom-. I ara hom plora per la "crisi".



L'ESTATUT DE DIAMANT

Publicat a Contrapunt

(Zapatero va dir que l'estatut del 2006 seria per sempre, com un diamant)

L'ESTATUT DE DIAMANT
( A Diamond is forever)


Algú em demanà perquè no havia escrit res sobre l'Estatut. Ara voldria aportar aquestes reflexions-com sempre des de l'eclecticisme-:

- És curiós que cap conservador hagi criticat que -sobretot ICV- es digués que és un estatut d'esquerres, quan un text així no ha de tenir color polític.

-L'abstenció no se la poden atribuir els partidaris del no, però no he vist enlloc que digui que les crítiques del noïstes han refredat molts entusiasmes i per tant la participació. Tot i la paradoxa que la postura del PP tambe ha empès el sí.

- Intervencionista i excessiu però amb millores interessants. Caldrà veure si hi ha possibilitat o coratge per aplicar-les. Hores d'ara,però, ningú ha sabut dir-me - i és la qüestió cabdal- si amb el nou finançament es reduirà molt, poc o gens l'espoli econòmic a Catalunya- "pa que vamo a andanno con ufemimmo c..." com diu el germà de Juan Guerra.

El més rellevant és que si el dèficit continués més o menys igual -cosa que coneixent el panyo i per la ocultació dades fiscals no em sorprendria- representaria que els catalans n'hauriem signat el vist i plau. Espero equivocar-me perquè ara ja no hi hauria possibilitat d'anar amb el cistellet a Madrid, ni de protestar, ja que ho hem votat. I segons Zapatero aquest estatut és "para siempre".Bufa. Per fer-ho gràfic: no sabem si comunitats a les que ajudem continuaràn tenint el dentista gratis i nosaltres no. (Això és que la gent entén)

I un apunt verd. Tothom està d'acord -i cofoi- amb que hi hauran més diners per infraestructures -cal llegir vies ràpides-. Ja tremolo. Quan la fi del transport particular està situat en unes poques dècades; quan l'excés de cotxes colapsa l'asfalt i atempta l'equilibri, en lloc de potenciar el tren i el transport col.lectiu...a fer autopistes , trinxant el que es presenti. Se n'està projectant una que passaria pels Sots Ferestecs i els Cingles de Bertí!. Imagineu el que ens espera!.

Resumint: davant tants interrogants la meva opinió de l'Estatut es la mateixa que la del taujà -relatat per Larra- : ¿Que opina de la nueva constitución? "Yo opino... que Dios nos asista."